X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

ACIDESA VALENCIANA / OPINIÓN

Gestionar xarxes de PIMEs i microempreses, què hauríem de tenir en compte?

3/02/2019 - 

La setmana passada en aquesta columna vaig reflexionar en torn a la importància que tenen les xarxes de cooperació empresarial per a les empreses de reduïda dimensió. Essencialment, els permeten a aquestes organitzacions tenir accés a recursos i capacitats que d’altra manera no tindrien. Així, vaig assenyalar la importància que té al S.XXI el ser conscients que el fet que marca la diferència respecte dels recursos i capacitats sobre els que desenvolupar un posicionament exitós al mercat no és el tenir la propietat d’aquests si no tenir-ne l’accés. Això és la possibilitat de fer ús d’eixos recursos i capacitats quan siguen necessaris per a la organització. Tancàvem la columna assenyalant que l’administració d’empreses té dos enfocaments per a classificar el tipus de xarxes d’empreses que es donen en la realitat empresarial. Així, diferenciem entre l’enfocament causal i l’enfocament efectual.

L’enfocament causal és el que més es sol donar quan en la xarxa participen empreses de major grandària, o al menys, una de les empreses que participa que sol actuar com a líder és de major grandària que la resta de partners. En aquest tipus de xarxes que funcionen amb un enfocament causal, les relacions solen estar més estructurades i definides, així com el lideratge, els rols que juga cadascun dels participants i, per tant, les activitats de gestió de la xarxa que s’han de dur a terme i qui les ha de dur a terme solen estar definides i assignades per complet, atès que es tracta de xarxes que naixen de forma 100% deliberada. Així, si alguna PIME o microempresa participa en alguna xarxa d’aquestes característiques ha de tenir en compte que les empreses grans que les lideren habitualment acaben traslladant el seu poder de mercat a la xarxa per tal de controlar-la. Aquesta, però, no és la lògica de funcionament que es sol donar quan tots els participants en una xarxa d’empreses són PIMEs i microempreses.

D’altra banda, l’enfocament efectual sol predominar en xarxes d’empreses conformades íntegrament per PIMEs i microempreses. Es tracta d’unes xares que tenen més un component emergent i no deliberat ja que sorgeixen en sorgir les necessitats de les empreses que les conformen de tenir accés a determinats recursos i capaciats a través de la cooperació.  Aquestes, no solen tenir un lideratge clar atès que la majoria d’empreses que hi participen solen tenir una dimensió similar i, per tant, en aquest cas les PIMEs i microempreses no queden sotmeses al lideratge de grans empreses. Així, les xarxes efectuals solen estar gestionades mitjançant un estil de management participatiu, emergent i no deliberat tal i com assenyala Henry Mintzberg. És a dir, en moltes ocasions predomina la adaptació mútua entre les empreses participants. Cosa que és bastant lògica quan es tracta d’una estratègia de cooperació entre iguals. Tot i això, la necessitat que en aquestes xarxes es duguen a terme activitats de gestió anomenades com activitats de gestió de les xarxes efectuals existeix. I tanmateix, la gestió de les xarxes encaminada a coordinar i monitoritzar les accions i resultats obtinguts a mitjançant la cooperació entre iguals hauria d’incloure les següents tipus d’activitats: adaptació, coordinació i gestió de conflictes.

Les activitats de gestió encaminades a aconseguir una adaptació efectiva de les empreses a la xarxa i de la xarxa a les empreses són condició necessària, però no suficient per a que la xarxa funcione de manera operativa. D’altra banda, són indispensables les activitats de gestió que permenten la coordinació de les decisions i de les accions que es prenen i s’implementen a nivell de cada empresa individual amb aquelles que es fan a nivell de la xarxa i vici-versa. I, finalment, hem de ser conscients que on hi ha persones sempre hi ha interessos divergents i, per tant, poden haver conflictes latents. En tant que les empreses són organitzacions conformades per persones, en les xarxes de cooperació empresarial hi participen persones en representació de les seues corresponents organitzacions. Així, si a nivell d’empresa individual hem de tenir en compte que els objectius de les diferents persones no són homogenis ni estan necessàriament alineats, a nivell de xarxa aquests conflictes es poden multiplicar atès que a banda dels interessos i objectius de les persones hem de tenir en compte la necessitat d’alinear els interessos i objectius de les diferents organitzacions que hi participen. Per tant hem de comptar amb mecanismes que permeten prevenir els conflictes i, si finalment el conflicte apareix, és necessari comptar amb activitats de gestió ràpida i efectiva dels conflictes en la xarxa.

Aquestes activitats de gestió de les xarxes efectuals són especialment importants si un dels objectius de la participació en la xarxa és el tenir accés a informació rellevant pel que fa al mercat i a les maneres de cobrir de manera efectiva les necessitats latents del mercat. Açò és, eixes activitats de gestió de les xarxes efectuals esdevenen una palanca per al desenvolupament de capacitats dinàmiques dins de les PIMEs i microempreses que hi participen. Sent hui en dia les capacitats dinàmiques considerades com a la base de l’èxit empresarial als països occidentals amb economies de mercat obertes.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email