Happy birthday Mr. President

El 29 de maig de 2017 John Fitzgerald Kennedy podria haver complit 100 anys, però no li van donar opció. Una “bala màgica”, amb la trajectòria més estranya en els anals de l’armament, va arrancar-li la vida i va propiciar el naixement del mite. No va ser el primer assassinat d’un president dels Estats Units però sí l’únic, fins ara, captat en el moment mateix de l’execució per la gravació domèstica més vista i analitzada mai. El 22 de novembre de 1963 Abraham Zapruder, un fabricant de roba femenina d’origen rus, va preparar la seua càmera Bell & Howell de 8 mm per a captar el pas de la comitiva presidencial per Elm Street (el carrer de l’Om) de Dallas. Ningú esperava, ni ell ni el tirador -o tiradors-, que el moment del magnicidi quedara enregistrat, convertint-se en un dels documents gràfics més icònics del segle XX. La crua realitat de la seqüència, que resulta especialment esgarrifosa quan es produeix l’últim tir, no deixa dubtes del què va passar aquell divendres que va canviar la història, però continua deixant oberts molts interrogants.

La versió oficial més estesa parla d’un únic tirador, Lee Harvey Oswald, que va actuar en solitari segons conclou l’informe Warren, emés en 1964 per la comissió dirigida pel magistrat i president de la Cort Suprema dels Estats Units, Earl Warren, que considera clar que “no va existir cap conspiració”. L’informe assegura que el Servei Secret, encarregat de la protecció de Kennedy, “no ha actualitzat els seus procediments d’acord a les noves necessitats de moviment del president dels Estats Units” i recomana reestudiar-les. Entre els membres de la comissió estaven l’exdirector de la CIA, Allen Dulles (que havia sigut destituït pel propi Kennedy), Gerald Ford (futur president dels Estats Units després de la dimissió de Nixon) o el senador demòcrata Richard Russell Jr, que durant la crisi dels míssils d’octubre del 62 havia defensat una acció militar contra Cuba en contra de l’opinió dels germans Kennedy. L’informe no és l’única posició oficial per part de l’administració nord-americana sobre l’assassinat. En 1979 una comissió de la Càmera de Representant del Congrés determina que el president Kennedy “va ser probablement assassinat com a resultat d’una conspiració”, però sense identificar a qui implicava. Eixa nova investigació parlamentària va rebre el nom d’Informe de la Comissió Selecta dels Assassinats (HSCA), i també va analitzar la mort de Martin Luther King. El Comité va considerar que “les agències i departaments del govern dels Estats Units realitzaren amb diversos graus de capacitat el compliment dels seus deures. El president John F. Kennedy no va rebre una protecció adequada”.

D’acord amb la llei, en octubre de 2017 quedaran desclassificats 40.000 documents federals que encara no s’han publicat sobre l’assassinat de JFK. No obstant, les agències governamentals (com la CIA o l’FBI) podrien apel·lar al vet del president per a prolongar el manteniment dels documents como a secrets. La decisió, per tant, correspon a la voluntat de Donald Trump, un dirigent com ja sabem imprevisible i que manté actualment la seua particular guerra amb l’oficina federal, paradoxes del destí, per suposades concomitàncies amb els russos. Els Arxius Nacionals dels Estats Units conserven una col.lecció de cinc milions de pàgines sobre l’assassinat de Kennedy, que inclouen fotografies, pel.lícules i gravacions sonores que poden ser consultades dins l’arxiu JKF Records Act.  

La biodiversitat sense Kennedy

L’aniversari de Kennedy es produeix en la mateixa setmana que es celebra el Dia Mundial de la Diversitat Biològica, una jornada instaurada per l’ONU per atraure l’atenció sobre la varietat d’espècies del planeta i els ecosistemes on viuen. Des de fa 12 anys el Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana aprofita la celebració per a mesurar alguna part del territori, i quantificar en detall totes les espècies que l’habiten, dins una superfície acotada per a l’estudi. Des de diminutes papallones, coleòpters, rates penades, aus rapinyaires o cabres, fongs, líquens, fins els arbres que formen el bosc. Tota forma de vida es comptabilitzada per zoòlegs, botànics, ecòlegs, geòlegs i tot tipus d’investigadors perquè puguen entrar a formar part del Banc de Dades de la Generalitat, que en el moment d’escriure el present article conté 19.262 espècies amb un total de 1.967.822 cites. És un mostrari a temps real de la biodiversitat valenciana, que durant tot l’any va augmentant amb les aportacions dels tècnics. Enguany la Setmana de la Biodiversitat s’ha celebrat a Cofrents, al voltant del llogaret de Casas de Basta. Recentment la Unió Europea ha auspiciat la creació d’un gran banc europeu de la biodiversitat, Lifewatch, un big data que pretén convertir-se en un referent mundial per a poder fer un diagnòstic de l’estat de la vida al planeta.

Qualsevol alteració en el delicat equilibri natural pot suposar la desaparició de nombroses espècies i alterar la vida com la coneixem. De la mateixa manera, un fet com l’assassinat a tirs de Kennedy, quan era el màxim mandatari d’una de les dos majors potencies mundials en aquella època, sens dubte ha tingut conseqüències en el medi ambient del planeta. Possiblement moltes coses serien d’un altra manera si JFK era pogut acabar el seu mandat i tindre opcions d’accedir a la reelecció. La política ficció i les hipòtesis sobre el que era passat tenen quasi tants detractors com les teories conspiratives, però sens dubte alguna cosa era canviat en el relat de la història del segle XX i el seus efectes en el XXI.

L’agent taronja no era valencià  

Un dels grans debats és què era passat amb la intervenció al Vietnam si Lee Harvey Oswall era errat el tir o el Servei Secret era fet bé la seua feina. Kennedy va incrementar la presència “d’assessor militars” dels Estats Units al país del sud-est asiàtic, implementant la tàctica que ja havia iniciat el seu predecessor en el càrrec Dwight Eisenhower. A més, “va obrir la veda” per a la utilització en els  bombardejos de napalm i productes químics com l’agent taronja, un herbicida defoliant altament efectiu, empleat en la destrucció de zones selvàtiques perquè no poguera trobar refugi “l’enemic”. No obstant, en juny del 63 Kennedy va ordenar la retirada de 1000 efectius militars de Vietnam del Sud com recull l’informe National Security Action Memorandum (NSAM), publicat a penes un mes abans de la seua mort, que contemplava una replegament gradual. El totpoderós secretari de Defensa, Robert McNamara, va assegura pocs anys abans de la seua mort, en 2009, que Kennedy li va transmetre la intenció de retirar les tropes nord-americanes del país asiàtic després d’una probable reelecció en 1964. El nou president, Lyndon B. Johnson, va anular l’orde de Kennedy i en agost d’eixe mateix any es va iniciar la primera gran ofensiva contra Vietnam del Nord. La presencia militar dels Estats Units va superar els 500.000 efectius en 1968. Més d’un milió de vietnamites i 50.000 nord-americans moriren durant la guerra, que va acabar definitivament en 1975.

El Museu dels Crims de Guerra de Hanoi recorda les malformacions i les malalties provocades per l’agent taronja sobre la població de la “Guerra dels Estats Units”, com ells la coneixen. Encara hui bona part de la zona selvàtica del país està tancada als visitants i els efectes del productes químics en la vegetació són evidents. La persistència de les dioxines que conté el producte, amb caràcter bio-acumulador, van penetrar en el sòl, l’aigua, la cadena alimentària i totes les formes de vida. En total, les 6.700.000 de tones de bombes de diferents classes i mides llançades durant la guerra, a més de la destrucció material, causaren grans pèrdues de biodiversitat i transformaren el paisatge no només de l’interior de Vietnam, també d’algunes zones de Laos i Camboia.     

El món ha canviat molt i ho continua fent. Hui no sabem com era desitjat JFK celebrar el seu centenari, però queda per a la història la versió més glamorosa del 'Happy Birthday' mai interpretada, que li va regalar Marilyn  Monroe en el seu 45 aniversari davant 15.000 persones. Un suggeridor himne a la biodiversitat que fa pensar que un món més sostenible era pogut existir i encara és possible.