Hermanos Tatay, el pa que va sobreviure a Napoleó

Anar a propòsit a buscar pa a xamfrà discret del districte de Soternes, pot semblar per a molts innecessari, però hi ha gent que tasta el pa d'olives i anous que forma amb les seues mans Sebas, i es convertix en consumidor habitual. José, el germà major, ens confirma que "cada volta hi ha més gent que li dona importància a l'alimentació i a menjar un bon pa". I tal volta eixa siga l'esperança dels forns tradicionals, els artesanals, com el de José, Sebas, Juan i Gema: quatre germans que ho fan tot ells. Des dels croissants a les napolitanes, passant pels clàssics pastissets de moniato, palmeretes, les rosquilletes o les empanadilles, algunes fins i tot amb farcit vegetarià de quinoa i pisto.

El forn va arribar al barri després de la gran riuà, possiblement l'any 1958. Ells no tenen molt clara la història darrere de la seua nissaga "en el segle XIX ja estava la nostra família fent pa en la zona de Malilla, per la font de Sant Lluís, en el conegut com el Forn de Solà", José el germà major és qui ens atén. I sí, hi ha registre d'eixe forn ja en època napoleònica, en el patró de riquesa de Russafa del 1808. Encara que la família Tatay no ha indagat en la història, i només recorden el que els contaven els seus pares, que fa més de 100 anys, quan la seua iaia Isabel tenia només 7 anyets, ja repartia pa des d'eixe forn a les alqueries i casetes de la zona. Després de la gran riuà el forn s'ubicà en l'Olivereta "una zona en creixement on venien moltes famílies castellanes de Conca o Albacete". El 2012 el canvi de la llei del lloguer els va obligar a canviar de cantó "buscarem diversos locals i al final trobarem este baix, molt més nou, enfront de l'anterior forn". Per tant, podria semblar un forn més, un de tants, sense reparar en el fet que estem davant d'una de les famílies de forners més longeves de València, o tal volta la que més. 

L'alqueria del Forn de Solà es va derruir fa vora sis anys per a construir nous edificis; el pare i el tio dels germans Tatay, antics propietaris del forn, tampoc estan ja entre nosaltres; la zona de Soternes ja pràcticament no la coneix ningú per l'antic nom de Consumos; però el pa es fa "com s'ha fet tota la vida" comenta Sebas. El segon dels Tatay és el forner, mentre que José es dedica més a atendre i a la comptabilitat, Juan és el pastisser, i Gema ajuda en la brioixeria. Parlem amb Sebas, que està orgullós dels seus pans, uns pans que forma i estira a mà després de tindre'ls entre 12 i 24 hores fermentant "ara hi ha més sistemes de fred, que de calor en un forn" diu rodejat de neveres. També fa un pa de farina d'arròs escaldada i farina d'espelta 50/50 "que dura molt i té un sabor suau que marida en qualsevol menjar".

Els seus preus són populars, com és el seu barri, "possiblement els entrepanets a 55 cèntims siguen els més barats de tota la ciutat" afirma José que és conscient que "el barri on estem és de gent treballadora, bona gent, no es pot cobrar el mateix que al carrer Sant Vicent on he vist productes similars al doble de preu". Tot i això, no pensen ni en créixer, ni en expandir-se "no som de complicar-nos la vida", de fet ens confirmen que no fan repartiment "no paga la pena, qui vol el nostre pa, passa directament pel forn a arreplegar-lo". Efectivament de vesprada passa Pepe a arreplegar el pa que li guarden cada dia. Poc després Mohamed diu que li reserven dos vienes, que quan torne del supermercat les arreplega. I així constantment durant tota la vesprada, on ja no queden molts pans, però "quasi sempre coguem a migdia per a no quedar-nos sense".

Més enllà dels pans, i dels clàssics pastissets i coques tan habituals als forns de la capital del Túria, crida l'atenció la quantitat de productes actualitzats que tenen. De la moda italiana tenen des dels aclamats panettones que fabriquen fins a febrer, fins a les sfogliatelle de xocolate; de la moda més anglòfila tortades com la red velvet i muffins de xocolate i taronja entre altres sabors; i de la moda més local alguns dolços sense sucre i els beneméritos. Sí, hi ha un producte salat en forma triangular anomenat benemérito, i que recorda al famós tricorni de la Guàrdia Civil. Bon humor no els falta. Com tampoc falta pastisseria més fina a càrrec de Juan, com uns pastissos semifreds "bomba" que tenen un nucli, mousse i una coberta. Els fan de diferents sabors i Salva, un client llépol "des que el forn estava en l'altre cantó" demana un de cada perquè els taste la seua xicona. Àngela, en canvi, és clienta habitual dels productes salats i es demana saquets de formatge, minicroissants de salsitxó - els tenen de salmó i xistorra- i bastonets de formatge "no puc evitar comprar-me totes les coses que fan en formatge", ens confessa.

No sabem si la família Tatay Puchades, "agremiats al Gremi de Forners de tota la vida" continuarà la tradició fornera. Sebas no ho veu molt clar "jo treballe set dies a la setmana, un fum d'hores al dia, i això significa sacrificar l'oci i el temps amb la família". De fet considera que "després de la nostra generació de forners, no quedaran quasi forns tradicionals i només hi haurà panificadores, despatxos i forns gurmet". Esta tendència, malauradament, està clara, i la patixen molts forns, que veuen com han de competir en pans i brioixeria "que ve en una caixa i la trauen quan la necessitem, és molt més còmode, però la qualitat és molt inferior". El futur no és, per tant, molt encoratjador per a xicotets forns de barri amb gust per fer les coses ben fetes. Així i tot, si els seus avantpassats ja van poder sobreviure la invasió napoleònica, hem de tindre esperança i pensar que es pot derrotar a l'invasor. En este cas als falsos productes artesans que per desgràcia estan envaint altres regions tan ràpidament. Ací de moment, encara tenim moltíssims forns com el Forn Hermanos Tatay Puchades, per a omplir el barri d'autèntic pa de massa mare.