VALÈNCIA. Ibai Abad roda als paisatges de la Catalunya interior i el País Valencià el western L’Escanyapobres, una adaptació lliure de la novel·la homònima de Narcís Oller protagonitzada per Àlex Brendemuhl i Mireia Vilapuig, que també compta amb Quim Àvila i Laura Conejero en el seu repartiment. La segona pel·lícula del director, després de The Girl from the Song, està ambientada a finals del segle XIX, quan Europa viu un moment de transformació i el capitalisme pertorba la tranquil·litat de la Catalunya rural amb l'arribada del primer tren, símbol de la Revolució Industrial.
L’Escanyapobres és una producció de Sàpiens, Mayo Films i Nakamura Films, amb la col·laboració de TV3, ICEC i IVC, que ens recorda la vigència del missatge d’aquest clàssic sobre els inicis grisos del progrés: les ombres del capitalisme salvatge continuen avui dia. “El primer cop que vaig llegir la novel·la de Narcís Oller va ser a l'institut, com a lectura obligatòria de batxillerat. No va ser fins fa uns anys, amb tota la crisi financera i amb els bancs apropiant-se de milers de cases, que vaig adonar-me que la temàtica d'aquella novel·la, avui dia, era més rellevant que mai. Em va fascinar la idea del capitalisme arribant en forma de tren per primera vegada a un poble remot de Catalunya, igual que als grans westerns de John Ford o Sergio Leone”, apunta el director.
L’Escanyapobres es roda a Mutxamel i Crevillent (Alacant), Salàs de Pallars (Pallars Jussà), La Saira (Segrià), Calaf (Anoia) i Mora la Nova (Ribera d’Ebre) fins al 12 d’abril, amb elements icònics del nostre imaginari col·lectiu associat al western, com les estampes infinites de camps de blat, les llargues línies de vies del ferrocarril cap a terres salvatges o les coves i mines.
Som a les acaballes del segle XIX i la Cileta viu amb el seu pare i el seu germà petit en una masia de terres poc productives. Es pensava que l'arribada del ferrocarril a Pratbell no alteraria la seva vida, però amb l’arribada de l'Escanyapobres, un usurer que els expropia la masia, tot canvia. La Cileta, reticent al principi, comença a entendre el poder corrupte dels diners. Així com la resta del poble, desenvoluparà una relació de llums i ombres amb les monedes d'or... i amb l’Escanyapobres.
