Ignacio Sánchez-Tembleque guanya el premi César Simón de la UV amb el poemari 'Víspera de nada'

VALÈNCIA. El jurat de la XX edició del Premi de Poesia César Simón, convocat per la Universitat de València, ha decidit atorgar el guardó a l'obra ‘Víspera de nada’, d'Ignacio Sánchez-Tembleque González (Majadahonda, 1978) entre les 129 obres que s'han presentat. L'autor ha publicat diversos llibres com ‘Los pasos rotos’ (XII Premi de la Universidad de Sevilla, el 2006), ‘Calle del reloj’ (VI Premi de Poesia Federico Muelas, el 2014) ‘Diaria’ (II Premi Internacional de Poesia Covibar-Ciudad de Rivas, el 2015). La comissió avaluadora ha estat formada per Xelo Candel, Lola Mascarell, José Saborit i Ana Mª Chillarón. 

L'obra guanyadora del Premi de Poesia César Simón de la Universitat de València, ‘Víspera de nada’, és un poemari on, a través d'un impuls introspectiu, el subjecte orienta la seua mirada cap al pas de les estacions en la naturalesa i cap a llocs, objectes i oficis del medi rural per a entaular un diàleg entre els seus avantpassats i les noves generacions amb la finalitat d'utilitzar la poesia com a pont entre un món en perill d'extinció i un present saturat per la pressa i el progrés tecnològic. 

Segons el jurat d'aquesta edició, “l'obra compta amb una expressió madura i precisa, que tendeix a la reflexió, alhora que destaca per l'elegància de la reticència amb la qual l'autor aborda les diferents facetes de les seues jo transcendit en el paisatge”. 

La seua obra més recent -‘Balada de intemperie’-, va aconseguir el XXX Premio Blas de Otero de Majadahonda, i va ser publicada per l'editorial Alberdi en 2020. Aquest poemari conté records de la infantesa i de la joventut de l'autor, en els quals apareixen descrits elements del paisatge de la seua ciutat natal, la casa dels seus pares, els bars i els escenaris de la seua primera joventut. Ignacio Sánchez-Tembleque González és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid. Actualment es dedica a la docència a l'ensenyament secundari.

César Simón va ser un poeta nascut a València en 1932. Es va doctorar en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Juan Gil-Albert i va ser director de l'Institut Lluís Vives de Benetússer, treball que va compaginar durant un temps amb la docència al Departament de Teoria dels Llenguatges a la Universitat de València. Encara que cronològicament pertany a l'anomenada ‘segona generació de postguerra’, la seua poesia es desenvolupa a partir dels anys setanta arribant a obtindre en 1996 el Premi Loewe pel seu llibre ‘Temple sense déus’.