Jajajers: "Hem comprovat que som més virals fent contingut en valencià"

VALÈNCIA. Alexis i Jorge, els membres de Jajajers, estan de moda. No és una moda temporal, el seu èxit no és flor d'un dia, és el resultat de generar bon rotllo durant molts anys, els sis que porten com a Jajajers i els molts que fa que es coneixen. Tots dos venen del món de l'audiovisual, de fet, Alexis és acadèmic de l'Acadèmia de Cine, d'aquells que voten els Premis Goya. I això es nota en la qualitat dels seus vídeos, en cuidar cada detall: els guions, els plànols, el ritme, la fotografia i la producció són més propis de la televisió que de les xarxes socials. Ara bé, és molt més difícil fer riure que fer plorar i hi ha bromes, gràcies, esquetxos que funcionen i altres que no. Tot i això, ells dos han trobat la fórmula, o això sembla, de la viralitat. Quedem amb ells al Cabanyal, barri on han gravat bona part dels vídeos, per a conéixer millor la parella còmica valenciana de moda.

-Quin és el secret de la viralitat dels Jajajers?

-Jorge: "No podem contar-ho, és com la fórmula de la Coca-cola. Tenim el secret, però no el gastem sempre, es notaria...". "A Londres aplicàrem el secret i teníem clar que eixa acció es viralitzaria", confirma Alexis.

És l'inici de la conversa i no saben encara si posar-se massa seriosos o traure la comicitat que sempre els acompanya.

Jorge: "Un només, va... En conte només un". Alexis és reticent, però accepta descobrir el secret. "Hi ha dos paraules clau, paella i xoriç. Fins ací puc llegir!". Després de l'acudit, Alexis es posa un poc més seriós. "Sí que hi ha algunes claus, tocar el sentiment d'identitat sabem que és viralitzable... Però, no és una estratègia perfecta". Jorge matisa: "Tocar la fibra sensible, sentir-se reconegut... Però no funciona sempre", coincidixen el dos.

-Ja que heu nomenat l'acció de Londres... la vostra última performance viral. Com va sorgir la idea?

Contesta Alexis: "Va sorgir perquè tenia un viatge familiar planejat amb la filla i la dona, el de la comunió que s'havia endarrerit, i li vaig dir a Jorge de fer alguna cosa, perquè la paella allí... no es respecta gens". Ja havien triomfat els seus vídeos reaccionant a la paella italiana, a la cheeseburger paella de Miami i tastant una paella en llauna del Carrefour França, així que el tema no és nou per a ells. "Teníem esta idea des de fa temps, i com que Alexis anava a Londres, van dir, que et grave la dona", riuen els dos. Alexis es mostrava reticent sobre fer-ho: "No era un must del viatge, jo no ho veia clar perquè no volia desviar l'atenció de l'objectiu del viatge familiar. Al final, dos hores abans de tornar a casa, el vaig fer".

El moment va ser prou còmic: "No tenia el cartó, i vaig passejar pel barri, plovent, sense paraigües, buscant entre el fem, en una ciutat molt neta, fins que vaig trobar la caixa de cartó de l'Amazon i la meua dona va dir... Va, jo l'escriuré que tu tens mala lletra. Imagina't la meua filla, una xicona d'onze anys, mirant son pare fer el moniato i sa mare gravant-lo per Camden. Al remat es va posar a fer les fotos ella i tot".

Alexis vol deixar clar que els eslògans definitius són de Jorge, qui afegix divertit: "Res millor que fer passar vergonya a una filla adolescent". Han aparegut amb els cartells de la paella en À Punt i Antena 3, tot i que és potser un dels vídeos que menys temps els ha costat gravar. "Normalment, estem unes dos hores per esquetx, però amb la filla avergonyida... ens afanyem. Va eixir tot molt bé, en vint minuts fet, la gent estava mirant-ho molt divertida i en eixe moment sabia que es viralitzaria".

-Repassem ràpidament alguns dels vídeos de la vostra trajectòria. Heu fet humor sobre la paternitat, els anglicismes, els superherois, els tòpics, els clients pesats... Quin és l'esquetx que més orgullosos esteu?

Jorge contesta esta volta primer: "M'agrada molt el del zombi, que ho faig molt bé —eres el millor zombi, li diu Alexis—. En eixe apareix un zombi que es convertix en persona mentre diu: "Yo hasta que no tomo un café no soy persona". Alexis confirma que abans "féiem moltes conyes d'humor de llenguatge, potser no són bromes amb tant de prestigi, però ens agraden molt. Com, per exemple, el de Córtame tres deditos en la perruqueria, o Me han hecho fijo, que és un treballador que no es meneja. Eixe no va funcionar, però ens ho passàrem molt bé fent-lo". Jorge té una revelació: "Últimament estos no funcionen, però hauríem de fer-ne més perquè s'acostumen els seguidors".

El favorit d'Alexis: "Anglicismos potser és el meu favorit. Va funcionar molt bé, té milions de reproduccions, és una crítica sobre el postureig dels anglicismes en el treball feta d'una manera que aleshores era original". I afegix que "el que més orgull ens dona, sense cap dubte, és fer contingut en valencià que es viralitze, i que molts castellanoparlants ens seguixen i ens escolten independentment de l'idioma. Fa poc, un seguidor sud-americà ens va dir que havia començat a anar a classes de valencià perquè ens seguia i volia aprendre més".

Alexis es posa transcendent: "Jo, que sempre havia sigut castellanoparlant, reconec que he descobert que m'encisa parlar en valencià. Al principi tenia por de fer el ridícul, perquè el meu entorn era tot en castellà, però he redescobert els meus orígens. I prejudicis sobre el valencià que encara té molta gent i jo mateix tenia com "quina gossera mirar contingut en valencià" a poc a poc els tombem i cada dia més gent entén que pots disfrutar amb els nostres vídeos encara que no parles valencià habitualment". I postil·la Jorge, "Ja fem nosaltres l'esforç de subtitular-ho tot en castellà".

-Precisament, quan començàreu féieu molt de contingut en castellà, com els Papitos en el parc, els d'anglicismes, molts jocs de paraules, cançons... No teníeu un patró. Ara feu quasi tot en valencià i creeu molt de contingut gastronòmic. Potser el secret que parlàvem és que l'humor és com l'amor, que entra per l'estómac?

"Humor, amor i gastronomia, ens agrada molt menjar i riure", opina Jorge. "Gastrohumor vaig batejar el que fem, o també activisme culinari".

Respecte del canvi de llengua, del castellà al valencià, Alexis ens relata com va ser. "Jo no era conscient que podia funcionar tan bé l'humor fet en valencià fins que férem el tràiler del llibre De Categoria, que es va fer viral". Jorge ens il·lustra encara més sobre el tema: "Portem explotant açò en xarxes, com a societat, des de fa deu anys, és un terreny per a explotar i amb molt de recorregut. Teníem la idea, però no ens atrevíem al principi perquè tot i no tindre molts seguidors, teníem por de perdre'ls. Però férem una entrevista amb una agència d'humoristes molt gran, i el cap, que és un representat nacional molt important, ens va suggerir de fer contingut local. En aquell moment féiem un humor massa transversal. Després ens va contractar la ràdio d'À Punt per a fer esquetxos, ens decidírem a fer-los en valencià i, després d’un any fet guions, li perdérem totalment la por a fer contingut en valencià”.

-En tot este trajecte de buscar els orígens, els costums, els llocs comuns i més referents, heu aprés molt?

"Jo, moltíssim", reflexiona Alexis, "i vull aprendre més, de la pilota valenciana, anar a una competició de pic i pala, visitar el concurs d'allipebre... Pense que els valencians, jo inclòs, desconeixem molts llocs, tradicions, costums, receptes collonudes que tenim a l'abast. Per exemple, anàrem a Xelva fa poc i al·lucinàrem, carrers adornats preciosos, un poble ideal per a visitar, a 50 minuts de València. O les frases dels refranys... Encara em falta molt per aprendre, del cant d'estil en sé poc, per exemple".

Jorge: "Descobrir et fa reenamorar-te de la teua cultura. Tenim contingut de Sant Vicent Ferrer i de les seues representacions –que el traurem prompte– perquè em vaig posar a llegir sobre ell, vaig descobrir els miracles i vaig flipar".

-Incidint en eixa idea, com podem eixir un poc dels tòpics valencians: de la paella, l'esmorzar, la traca, la cassalla i cremar-ho tot. Estan, mai millor dit, cremats?

"No estan cremats, per a un grup de gent potser sí, però els tòpics són nostres i nosaltres fem l'amor amb ells. Vàrem reflexionar sobre el tema, i al final volem fer coses diferents, però no volem tampoc posar-nos una prohibició de deixar de fer coses així. Per què no puc parlar de la cassalla? Parlaré de la cassalla sempre que vullga!", pregona Jorge.

"els tòpics són nostres i nosaltres fem l'amor amb ells"

Alexis: "Són tòpics perquè molta gent parla d'això, i ho fan perquè interessa, com la paella interessa i toca a molta gent. El que sí que és una errada, i ací hem d'escoltar els pocs haters que tenim, és que hem de fer tot l'esforç possible per ser creatius i pegar-li una volteta, més encara quan fem contingut relacionat amb els tòpics. Barrejar fórmules, com la de Mone a esmorzar. En este cas agafàrem el referent de Papa Swolio i el seu crit de guerra "Go to the fucking gym" per a fer una versió esmorzadora. "No sé si deixarem mai de parlar dels tòpics, però si ho fem, és perquè ens cansem, no perquè estiga cremat". I remata Jorge la reflexió: "No aspirem a agradar a tot el món, però el que fem agrada a molta gent".

-Del hate ja parlàrem una volta, per això ara toca parlar del love! Nominacions, premis, entrevistes... Vos para la gent pel carrer?

"Sí que ens paren, sí, i es fan fotos i ens conviden a cassalles. Al principi férem la conya que no podíem dir mai que no a una cassalla... Però després d'anar a un festival recent ens ho hem replantejat perquè en foren massa. La gent és molt afectuosa i et dona les gràcies pel que fem. Sona típic, però és veritat... I després, ens conviden a cassalla", van xafant-se les frases, mentre es posen tendres recordant eixos moments.

-El següent pas lògic seria tindre un xou per a sales, per a quan està previst?

"Estem preparant-lo. Ja hem fet algun bolo, tenim material d'una hora i ara volem millorar-lo, fer-lo més pro, crear el millor espectacle possible". I ens avancen que "en l'espectacle potser apareix Sant Vicent Ferrer".

-I, a banda del xou, esteu preparant cap altre projecte?

"Sí, però no podem contar-ho". Es fan un poc els romancers.

-Una pista?

Al final es decidixen, tot i la reticència, a revelar-ho: "Volem fer un pòdcast, però tu saps que este projecte és fora d'hores de treball, i no tenim temps per a fer tot el que volem fer", afirma Jorge. "Tenim il·lusió de fer coses més grans, com l'acció del cartó, però al màxim... Si alguna marca vol —riuen els dos—. Liar-la més grossa!".

-Aprofitem que heu clavat la falca promocional. Teniu alguns patrocinadors i marques que aposten per vosaltres. S'han adonat les empreses del fet que la publicitat des de l'humor pot ser més efectiva?

Encara hi ha por, però hi ha gent que diu que sí, i que aposten i ens donen llibertat. L'experiència està sent prou bona i hi ha clients que diuen que sí a tot, altres és més difícil... Però pels resultats es demostra que funciona, volen coses més fresques.

-L'humor va dirigit, en general, cap a l'humor més blanc?

"No, ni de conya, nosaltres fem humor blanc, però com a consumidors ens agrada de tota classe". Alexis assentix mentre parla Jorge.

"No aspirem a agradar a tot el món, però el que fem agrada a molta gent"

-Un humor que va començar dedicant-li moltíssimes hores, per amor a l'art, i que pràcticament ja vos dona a menjar. Pensàveu que el vostre projecte creixeria tant?

"No teníem cap pretensió, si no haguérem triat un nom millor", es riuen de l'ocurrència d'Alexis que continua. "Anava molt lent al principi, i li dedicàvem moltes hores a fer els vídeos, moltes més que ara, venim de l'audiovisual i teníem el xip de fer-ho com si fora cine. Per a un vídeo ens passàvem dos o tres dies rodant... perquè tinguera poques visites". Acaba la frase Jorge: "Però al quint o sext vídeo tinguérem un viral i sabíem que havíem de ser constants". Potser és eixe el secret, la constància de traure almenys un vídeo setmanal.

"Era un somni, no era una estratègia, de fet ens falta estratègia, però com a projecte, naix de la necessitat de fer coses que siguen pròpies, alguna cosa creativa teua", expressa emocionat Alexis.

-Per cert, el primer viral va ser el de "me voy a correr"?

"Exacte, eixe va ser! Es va viralitzar a Facebook amb més de cinc milions de visites, a Sud-amèrica es va vore molt i ahí detectàrem que l'humor sobre sexe funciona com un tir". Exclama Jorge, es miren i remata amb un "i no hem tornat a fer res més de sexe".

Així són els Jajajers, una parella d'amics i companys que es divertix molt fent riure al personal. Ho fan en valencià, amb bon gust, i aplicant uns ingredients que els han portat a ser tendència en milers de grups de whatsapp. Si vos els trobeu pels bars o pels carrers, feu el favor d'oferir-los una aigüeta fresca, que de cassalla ja van servits.