VALÈNCIA. El documental Jo tenia una vida agita el debat del sensellarisme assenyalant els límits dels programes assistencials. Després d'una dècada vivint al carrer, Jesús decideix iniciar la seua reinserció social mitjançant programes d'acollida i treball. Al cap dels anys, sent que aquests programes limiten la seua llibertat personal i li impedeixen recuperar la seua autonomia. És aleshores quan els abandona, intentant guanyar-se la vida mitjançant una feina remunerada i poder accedir així a un habitatge. Tot i això, el risc de tornar al carrer continua essent real. Durant tot aquest procés, Jesús està acompanyat per Elena, una treballadora social que realitza la seua tesi doctoral sobre el sensellarisme i que acabarà sent el seu únic vincle emocional.
Segons el seu director, Octavio Guerra (En busca del Óscar, La máquina de los rusos), el dia a dia de Jesús "assenyala les debilitats dels programes assistencials per evitar que les persones que han viscut al carrer no hi tornen . A més, hi ha un desconeixement social generalitzat de les causes per les quals algú pot acabar al carrer. Guerra insisteix que aquestes causes estan molt properes a qualsevol de nosaltres i que superen el clixé del sintecho drogoaddicte i alcohòlic".
Abans de la seua estrena, i en paral·lel al seu recorregut en festivals, la pel·lícula es va projectar de forma especial per a les entitats participants al III Cens de Persones Sense Llar realitzat a la ciutat de València. En aquesta projecció, el voluntariat, les institucions i els afectats van parlar de la necessitat d'un marc legal de protecció davant del sensellarisme i d'afrontar el fenomen des de la coordinació de sectors com la sanitat, l'habitatge i el treball. La pel·lícula es va percebre com una radiografia del fenomen. Les persones sense llar, invisibles per a la ciutadania, es veuen moltes vegades estancades dins de programes assistencials, essent la seua única alternativa tornar al carrer.
“A las ONGs, que somos simples parches”, va comentar una assistent a la projecció de València, “nos encanta ver ejemplos como los de Jesús, que tienen esperanza y confían en sí mismos. Que ven que tienen más posibilidades que las que la sociedad les estamos dando.” I va afegir: “Nos hemos burocratizado. Viendo vuestra película, casi confío más en ellos que en nosotros.”
Jo tenia una vida, candidata als Premis Feroz i als Premis Goya, s'estrena el proper 24 de novembre, un dia després del Dia Europeu de les Persones Sense Llar. Aquest llargmetratge documental va obtenir una Menció Especial del Jurat al Festival Internacional de Las Palmas i ha competit a la Secció Oficial del Festival de Màlaga i del Festival de Cinema Documental Alcances. Durant el seu desenvolupament va guanyar el Premi Millor Projecte Plataforma VLC a DocsValència. També va ser guardonat amb els premis Semilleru Lab i DCP Deluxe del Festival Internacional de Gijón, així com el Premi Docsmx Impact Lab a MiradasDoc. També va ser seleccionat a l’Agora Docs In Progress del Festival Internacional de Cinema Documental de Tessalònica.
La pel·lícula compta amb la participació de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA), l’Institut Valencià de Cultura (IVC), À Punt Media i Radiotelevisión Canaria.
El director, Octavio Guerra, natural de Las Palmas i establert a València, compta amb una llarga trajectòria al cinema documental. El seu anterior llargmetratge, En busca del Óscar, es va estrenar a la Setmana de la Crítica de la Berlinale, i el seu curt La máquina de los Rusos va ser nominat als premis Goya. També va ser realitzador de la sèrie documental Six Dreams per a Amazon Prime, premiada amb un Emmy.
Jo tenia una vida s'estrena a les sales el dia 24 de novembre. Coincidint amb el Dia Europeu de les Persones Sense Llar, es realitzarà la seua preestrena als Cines Embajadores de Madrid, el dia 23 de novembre a les 20h.
