Josep Piera rep el Premi Lluís Guarner pel seu "compromís ferm i incondicional" amb la cultura

VALÈNCIA. La consellera d’Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha entregat el Premi Lluís Guarner al poeta, narrador, assagista i traductor Josep Piera pels seus mèrits professionals en l’àmbit de la literatura valenciana, amb la qual ha contribuït a divulgar i prestigiar la nostra llengua.

Segons la consellera Tamarit: “Per a nosaltres el Premi Lluís Guarner és molt significatiu, perquè porta el nom d’un dels erudits valencians capitals per a normalitzar i donar a conéixer la nostra llengua, tant com impulsor de les Normes de Castelló, com per ser professor i escriptor, sense deixar de costat la seua contribució al valencianisme en el sentit més ampli”.

“En conseqüència, atorgar aquest premi a una persona com Josep Piera representa reconéixer algú que va recollir el guant de Guarner i tants altres intel·lectuals valencians per a preservar, difondre i prestigiar la nostra llengua amb el seu treball, que es tradueix en un compromís ferm i incondicional amb la nostra cultura. Reconeixem, doncs, la trajectòria extraordinària de la faceta literària de Piera, però també l’activista cultural i social que és”, ha valorat la consellera.

Josep Piera

El seu treball literari com a poeta, narrador, assagista i traductor ha ajudat a la renovació i la modernització de la poètica i la literatura valencianes. Així mateix, ha acostat al coneixement dels clàssics valencians com Ausiàs March, Sant Francesc de Borja i Joanot Martorell.

Es va iniciar publicant en l’antologia Carn fresca (1974) i va formar part del moviment literari denominat generació dels 70.

Va ser fundador de la revista Cairell (1979), ha participat en diferents publicacions literàries, ha col·laborat en programes pedagògics sobre la introducció de la llengua materna en l’ensenyament i va ser vicepresident de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ha cultivat la literatura de viatges inspirada en les seues estades a Grècia, Itàlia i el Marroc, sense oblidar els paisatges de la Drova (Barx) on estiuejava i va fixar el seu domicili a partir de 1974. Paisatge al qual l’autor li dedica poemes i que és present en la seua obra literària.

Ha sigut reconegut amb el Premi Carles Riba en 1979 per El somriure de l’herba, el Premi Josep Pla en 1981 per El cingle verd. En 1991, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi; en 2010, l’Ajuntament de Gandia el va distingir com a fill predilecte i en 2013 va obtindre el Premi Alfons el Magnànim de poesia per El temps trobat.