Trauen cançons en valencià, apostant per la proximitat: una apologia de l’Albufera i el seu entorn
VALÈNCIA. La Creedence té el seu Green River, nosaltres la Gola de Pujol o bé Dr. John té el seu Gumbo stew, nosaltres l’all i pebre. Estes dos sentències serveixen per emmarcar el concepte estilístic de les cançons de Marjal, cantades en valencià i apostant per la proximitat: una apologia de l’Albufera i el seu entorn.
A moments real i d’altres completament imaginari, a la manera patafísica d’Alfred Jarry a Ubúrei. Estes premisses són acompanyades per un univers de referències musicals que beuen de diferents fonts (rock’n roll als 70, freakbeat als 60, blues, cumbia, garatge) que diluïxen el concepte d’estil fàcilment classificable, ja que cada tema transita per elles segons ho demane la història.
Els integrants d’este projecte són Pep Skelter (Tuppergüare, Midnight Shots/guitarra i veu), Nacho Durbán (Get the Zepp, Midnight Shots/baix), Charlie Milf (Fake st. Band, Midnight Shots/piano) i Foll (Los Walkysons, The Meows/bateria). Acaben d’enregistrar la seua primera rara avis albuferenca en forma d’EP homònim amb quatre temes a Carcosa Estudios (Alboraia).
Composicions i lletres a càrrec de Marjal i gravat i mesclat per Guillermo Sanz (Carcosa Estudios). El disseny de portada és de Sebastián Alós i la edició de Hermanos Segundos.
