La Biblioteca Històrica de la UV exposa el primer llibre imprés a València

VALÈNCIA. La Biblioteca Històrica de la Universitat de València inaugura aquest dijous (25 d’abril), a la sala Duc de Calàbria, l’exposició Trobes: 550 anys de la impremta a València, comissariada per Antoni Furió, Rosa M. Gregori Roig i Pau Viciano.

La mostra commemora els 550 anys de l’arribada de la impremta a València, una fita en la història i la cultura valencianes que va obrir pas a la impremta a Espanya com a indústria editorial. El recorregut expositiu s’articula entorn de dues sales, la sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica i la sala de Bigues, situades a l’edifici fundacional de la Universitat, que enguany celebra 525 anys.

En 1474, arran de la convocatòria d’un certamen poètic, es publicaven a València les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria, el primer llibre imprès a la Corona d’Aragó i el primer de caràcter literari de la Península.

L’invent de la impremta va tenir lloc a mitjan segle XV. Johannes Gutenberg imprimia al seu taller tipogràfic de Magúncia la Bíblia de 42 línies. A partir d’aquest moment, Europa va ser testimoni de la gran revolució cultural que va representar aquesta nova tecnologia basada en la premsa de tipus mòbils i que, en tot just vint anys, es difonia per Europa i arribava a la ciutat del Túria.

En aquells dies, València era la ciutat més habitada de la Península i un important centre econòmic i financer amb un port molt actiu que la connectava amb les principals rutes comercials. La prosperitat econòmica de la ciutat es traduïa en una esplendor artística i literària, com així ho testimonien l’edifici de la Llotja i el palau de la Generalitat, entre altres grans construccions de la centúria, i la plèiade d’escriptors (Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella...) que fan del Quatre-cents el Segle d’Or dels lletres valencianes.

A València coincidien també els quatre elements que van fer possible la introducció de la impremta. En primer lloc, el mercader alemany Jacob Vizlant, representant de la Gran Companyia Mercantil de Ravensburg, que va tindre la idea d’ampliar l’oferta de mercaderies de la seua societat amb un nou producte, el llibre imprès. En segon lloc, el tipògraf Lambert Palmart, que Vizlant va fer venir a València per imprimir els llibres que foren d’interès. En tercer lloc, el dinamisme cultural de la capital valenciana i l’existència d'un ampli públic lector, capaç d’adquirir i llegir els llibres que s’imprimirien. Finalment, la celebració el mes de març de l’any 1474 d’un certamen poètic en lloança de la Mare de Déu, convocat pel virrei Lluís Despuig i organitzat pel poeta Bernat Fenollar, que va aconseguir reunir quaranta autors de diferents estaments socials i va donar lloc a una ocasió perfecta perquè fora aquest el primer llibre que s'imprimiria a València.

A partir d’aquest moment, València ja disposava de premses i tipògrafs, així com de les eines per a fer llibres i, en pocs anys, ja estava en condicions d’exportar-ne. Es creava així una nova xarxa de professions i activitats al voltant del llibre imprès que anava des dels editors-llibreters i els impressors fins al públic de lectors i lectores, que van influir perquè el nou llibre imprès imitara els manuscrits.

Trobes: 550 anys de la impremta a València mostra aquest procés a través d’un itinerari expositiu que es desplega en dos espais singulars.

A la sala Duc de Calàbria, al costat de l’únic exemplar conegut de les Trobes, es mostren uns altres 17 incunables valencians (obres impreses abans de 1501). És la primera vegada que s’exposa aquesta selecció de joies incunables, en la majoria obres rares o úniques conegudes, que formen part del tresor bibliogràfic custodiat per la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. Entre els incunables valencians exposats, es troben títols com Lo primer llibre del Crestià (Lambert Palmart, 1483); Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (Nicolás Spindeler, 1490); La vida de la sacratíssima Verge Maria, de Miquel Peres (Nicolás Spindeler, 1494); Lo quart del Cartoixà, per Joan Roís de Corella (Lope de la Roca, 1495; Pedro Hagenbach i Leonardo Hutz, 1495); Lo somni de Joan Joan, de Jaume Gassull (Lope de la Roca, 1497) o Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis (Cristóbal Cofman, 1499).

A la sala de Bigues, es fa un recorregut per la història de la impremta. A través d'audiovisuals i de l’exposició d’utensilis tipogràfics, es realitza una incursió en la feina pròpia d’un taller d'impremta. També s’exposa una còpia del primer llibre imprès a Europa, la Bíblia de 42 línies, i del plànol d’Antonio Mancelli, el més antic que es coneix de València (1608), per a reflectir el món dels impressors i els tallers actius en l’època. L’itinerari es tanca amb una visió general sobre la repercussió de les Trobes al llarg del temps i les dues commemoracions centenàries de la seua publicació realitzades en 1874 i 1974.

Durant quatre mesos, Trobes: 550 ambienta dues de les sales del Centre Cultural La Nau per recordar l'origen i l’evolució d'una obra de gran rellevància en la història i la cultures valencianes.

Com a activitat complementària, del 28 d’abril al 26 de maig, la rèplica de la impremta de Gutenberg –propietat de l’Associació d’Amics del Museu de la Impremta. Senat del Museu– romandrà instal·lada a l’entrada de la sala Duc de Calàbria i se’n mostrarà el funcionament estampant la primera pàgina de l’incunable de les Trobes en l’horari següent: dimarts, dijous i diumenges, de 10 a 13 hores, i dimecres, de 16 a 19 hores.

L’exposició es podrà visitar a la sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica i a la sala de Bigues, situades al Centre Cultural La Nau, fins al 8 de setembre de 2024.