GRUPO PLAZA

de categoria

La fauna del passeig marítim

5/07/2022 - 

VALÈNCIA. Set de la vesprada, el sol indòmit comença a donar una treva després d'un dia socarrant intensament els habitants ocasionals, i també a algun fixe, del poble costaner. Allí on hi ha aigua salada ens agrada obrir finestres per a contemplar-la, construir camins que seguisquen eixa línia torta de costa, i des de no fa tant, fer passejos marítims vora mar. Passejos a voltes engolits per la força de les ones, altres voltes ocupats per taules i cadires dels negocis estacionals que busquen, mai millor dit, fer l'agost. I quasi sempre, freqüentats per caminants vespertins que viuen la vida sense pressa. Flaneurs momentanis, entusiastes del salnitre i el llebeig, que miren la mar com a la seua parella, al principi molt, als anys prou menys. No sé què tenen de màgic eixes promenades pel dic o malecón que diuen a Torrevella i Cuba, fent honor a l'havanera. Serà el mateix encant que tenen les passarel·les de moda, les finestres de les plantes baixes del carrer Major, un balcó en carrer de volta o una espiera a la porta on poder controlar els veïns? És pur voyeurisme? O té més de pertinença, com una plaça plena en festes majors de poble, una missa de diumenge, mirar un partit intranscendent en diferit o la samarreta foradada de la teua quinta que encara conserves en un calaix.

Per al cas, tant se val. El passeig com a forma de vida a Gandia, Cullera, el Perelló, Benicarló, Moncofa o Alacant, és curiós. No deixa de ser un reflex de la suposada pluralitat de la societat i, per tant, de l'homogeneïtat palesa. En forma d'uniforme masculí amb el pantaló curt de color fosc, i la camisa de tonalitat clara arromangada. De velocitat generalment reduïda dels caminants. Amb tocs de mirades recurrents per part de tot els que xafen els taulells de davant d'una parella que trenca l'heteronormativitat. I amb sons de ràdio fórmula sonant en roglets de joves, xiringuitos o bars. També complix un horari, perquè la vida de passeig és vespertina, quan el sol ja comença a acomiadar-se, el vent tèrmic acarona l'arena i els banyistes van abandonant l'aigua, apareixen els processionistes. Bé, trepitjant alguns passejos i altres, hi ha una fauna curiosa, que sol ser la mateixa en tots els passejos, sense que ningú s'haja posat d'acord amb anterioritat sobre l’uniforme. És una mena d'imant per a alguns negocis clandestins, la petulància i la pretensió, i el dolce far niente, tot barrejat, com la mistela i la cassalla a Castelló.

 FOTO: Borja Abargues

Curiositats de la vida del passeig

Les tres pes: passeig, platja i pipes - Hi ha un dit a Gandia, al voltant dels turistes madrilenys, que qualifica el turisme que practiquen com de tres pes "passeig, platja i pipes". Al matí platja, a la vesprada passeig marítim, i gastar diners... En gasten pocs, millor un paquet de pipes asseguts en la barana, que això és barat. Hi ha una percepció sobre els madrilenys entre els habitants de les poblacions marítimes prou negativa. No de tots, però sí d'eixos que van de salvadors de l'economia local, ocupen una taula de huit persones per a sopar i no sopen més que unes braves i un got d’aigua, o van criticant que els cartells estiguen escrits en valencià.

Els retratistes - No puc evitar parar-me a contemplar les obres d'art que pinten els caricaturistes del passeig. És inevitable fixar-se en Messi, Brad Pit, Angelina Jolie, Obama o Madonna, i pensar que el retratista en qüestió és un artista de primer nivell. Ara bé, el truc, em comenta Raúl Salazar, és que quasi sempre són obres d'altres caricaturistes, no són originals. De fet, hi havia una secció al Jueves on la gent enviava fotos de retrats reclam de dibuixants de la revista, que en la seua majoria eren de Vizcarra, fins i tot des d'Itàlia arribaren algunes fotos. El resultat, per tant, sol ser decebedor, i el retratista fa una cara molt arreu, que podria ser teua o de la teua cosina d'Albacete.

Top manta - Ara bé, si hi ha un negoci que funciona a peu de platja són els manters i com diuen a Dénia "els hippies". Bàsicament la mercaderia és la mateixa, plàstics, polseres, ulleres de sol de dubtosa qualitat, collars, animals de fusta i teles gegants, que enguany estan especialment de moda. Uns ho fan perseguits per les autoritats, altres en casetes de fusta, però el concepte és el mateix. Que algú es compre un barret que no necessita, unes arracades festives, o eixa dent de cocodril per a decorar el coll que tots sabem que aporta un toc canallita surfer.

 Foto: RAFA MOLINA.

Mudar-se - Hi ha un fenomen fascinant. És possible que t'hages passat el dia descalç, descamisat, tovalla i banyador com a únics acompanyants de la jornada. Però quan és hora de passeig, toca mudar-se. Lluir palmito i bronzejat, traure el vestit eivissenc de l'armari, estrenar sandàlies i engominar-se el monyo bona cosa. Perquè el passeig està ple de mirades, com en una roda de reconeixement policial, molts ulls busquen desaprovar o envejar les parelles assistents. És un Gran Hermano en rigorós directe, amb veïns asseguts a la fresca, gelat en mà, fent de jurat de Tú sí que vales! Mentre el xonisme s'apodera dels cossos tatuats dels nouvinguts a la vida de passeig.

Gimnàs - En el passeig, i açò passa durant gran part del dia, conviuen cada volta més esportistes. Alguns van corrent, altres en bicicleta, però els vertaderament fascinants són aquells —homes en la seua majoria— que descamisats convertixen un tros de passeig en un gimnàs a l'aire lliure. Cintes, peses, barres, flexions... De vegades pots veure xavals fent boxa, i altres vegades parelles que no han tingut prou de tenis amb pales durant tot el dia, i continuen tira que te va. No confondre els esportistes amb els patinadors ni amb els grups de taitxí i ioga, són grupuscles diferents, tots fascinants amb la proximitat de la mar i l'espai públic que ocupem els estiuejants al davant.

Després, ja de nit, una volta s'ha sopat, el passeig continua viu, ajudant a digerir i acompanyant en la foscor de l'horitzó al granissat o a la mesureta de gelat de torró i pistatxo. Esperant els xavals del vodka blau i el gel de gasolinera que hi passaran ben prompte, fins que el sol torne de matí, i amb ell de nou el cicle de caminants matutins, desdejunadors, famílies amb para-sols, terrasses plenes de cerveses, passejadors professionals, atletes musculats, i molts observadors que disfruten de l'espectacle a les portes del Mediterrani. On la vida passa a ritme d'ones gentils, palmeres tortes, gavines expeditives i olor de Nivea Afersun. Acòlits de caminar sense córrer, de les rutines relaxades i de mirar l'horitzó infinit, esteu d'enhorabona. Ja està en marxa una nova edició de la pasarel·la fronterera, del llindar entre el ciment i la mar, i ara toca practicar.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme