La reforma de la llei per a limitar els mandats del cap del Consell i fer més plural el Parlament influirà sobre el model de país i el funcionament dels partits
En el cas dels xinesos, 2017 serà l’any del gall, que està associat a èpoques d’eficiència i rectitud, especialment en les administracions públiques. No conec com funciona el sistema oriental que lliga els anys amb els diferents animalets que representen qualitats negatives i positives, però crec que aquest any serà clau en la redefinició de l’arquitectura institucional que tenim els valencians.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha col·locat aquesta setmana el focus sobre la reforma de la llei electoral valenciana en afirmar que defensarà que s’incloga una limitació de mandats per als caps de Consell, que no podran ser reelegits més d’una volta. La llei electoral valenciana, avui ja obsoleta en alguns aspectes, és una peça clau, com ho és també la reforma de l’Estatut –ensorrada en el Congrés dels Diputats des de fa anys- i l’aprovació d’un nou sistema de finançament autonòmic. Tres marcs fonamentals per a renovar la vigència de les normes de convivència dels valencians i les nostres relacions amb la resta de l’Estat.
En la dècada dels vuitanta, els legisladors ja se n’adonaren que les seues prevencions per a evitar la fragmentació del nou Parlament valencià havien sigut excessives i que la introducció d’una barrera electoral, que obligava a superar el 5% dels vots emesos per a obtenir un escó al Palau dels Borja, deixava sense representació a milers d’electors. Malgrat això, i després de vàries temptatives fallides, la llei no es va reformar.
Des d’aquells debats fins ara, la llei ha anat envellint, mentre la societat exigia que es tingueren en compte qüestions fonamentals com la paritat de sexes, una representació real i equilibrada dels electors més que dels territoris i, sobretot, que s’introduïren mecanismes de contrapés i control que impediren a qualsevol persona o partit apropiar-se de les institucions. El debat sobre la reforma de la llei electoral valenciana és capital i hauria de tindre un perfil propi, al marge del debat que tindrà lloc també al Congrés dels Diputats impulsat per Ciudadanos i Podemos, que aspiren a un sistema representatiu més pur.
La composició actual de les Corts Valencianes fa pensar que, en cas de tirar endavant, la reforma electoral apostarà per reforçar la pluralitat en lloc de les majories minoritàries. Sembla clar que la barrera per obtenir representació baixarà al 3% dels vots. Però queden molts aspectes per escudellar al plat, que afecten no tan sols a la ciutadania, també al disseny del territori i a l’estructura dels partits polítics -probablement un dels pilars de l’estructura de la democràcia parlamentària que menys ha evolucionat-.
Cal decidir, per exemple, si les províncies, una estructura administrativa del segle XIX, són la circumscripció més idònia per a seguir triant els representants de les Corts Valencianes o, si pel contrari, cal anar cap a una circumscripció única que done el mateix valor a tots els vots dels valencians sense compensacions territorials o cal fer una aposta de proximitat per circumscripcions més menudes com les comarques o altres tipus d’ agrupacions comarcals establertes, d’acord amb criteris més o menys homogenis. Eixos canvis –un d’ells defensat pel mateix expresident Francisco Camps, que ha apostat per demarcacions menudes on només es trie un representant, com succeïx a Gran Bretanya- són els que després es traslladen a l’imaginari d’un país i els que condicionen els funcionaments dels partits a l’hora de proposar polítiques i dissenyar campanyes electorals.
Altres qüestions de la discussió parlamentària també tenen a veure amb la vida interna dels partits. Ja que es planteja la limitació de mandats, per què no parlar de llistes obertes on els ciutadans tinguen l’oportunitat d’escollir d’entre els candidats i candidates que proposa cada formació política. Algunes formacions ja han avançat en eixa línia mitjançant els anomenats processos de primàries i altres tracten de fer-ho.
En qualsevol cas, aquesta reforma hauria de fer-se amb voluntat de perviure uns quants anys –no torne a passar com la reforma de l’Estatut del 2006- i amb l’objectiu de reforçar el paper dels ciutadans i dotar al sistema d’unes normes que el facen més transparent i castiguen els tramposos.