Per començar l’any la proposta que els faig és reflexionar en torn a que poden fer les microempreses per tal de minimitzar el risc de tancament. De fet segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), l’índex de confiança empresarial s’ha reduït un 1,7% durant el quart trimestre del 2018 respecte el trimestre anterior per terme mitjà a tot l’estat. Així, l’esmentat índex acabava l’any 2018 en els 133,9 punts. Aquesta dada no significa altra cosa, si no que la confiança en una millora de l’entorn empresarial de les persones que estan al càrrec de dirigir negocis s’ha vist minvada durant el quart trimestre del 2018 respecte de la del tercer trimestre del mateix any per terme mitjà a tot l’estat espanyol.
El quadre 1 que trobaran a continuació, recull l’evolució de l’esmentat índex de confiança empresarial (ICEm) des del primer trimestre del 2017 dins el quart trimestre del 2018 (els dos darrers anys). Així tenim tant la mitjana estatal, les dades en referència a l’evolució a la confiança empresarial al territori valencià i el diferencial entre el valor al territori valencià i la mitjana de l’estat. Les dades les he consultades al web de l’INE.
Font: Elaboració pròpia amb dades INE
Com es pot observar clarament a la taula 1, l’ICEm presenta valors més baixos al territori valencià en comparació amb la mitjana estatal durant tot el període. S’aprecia una punta en el diferencial en el segon i el tercer trimestre del 2017, arribant a ser l’ICEm al territori valencià més de huit punts més baix que la mitjana de l’estat. Tanmateix, s’aprecia una reducció en el diferencial en el primer i segon trimestre de 2018. Però des del tercer trimestre del 2018 el diferencial ha tornat a pujar, revelant que l’empitjorament de les perspectives empresarials és major al territori valencià respecte la mitjana de l’estat.
Eixe empitjorament de les perspectives empresarials com podran imaginar vostès manifesta un estat d’ànim, però respon a qüestions objectives viscudes en la gestió diària de les empreses. Ací caldria que donarem un cop d’ull a les estadístiques de dissolució de societats mercantils per sectors. Així, a partir del web de l’INE he generat el gràfic 1 que poden trobar a continuació hi poden observar el l’evolució mensual del percentatge de dissolució de societats mercantils per sectors per a l’exercici econòmic 2018. El gràfic fa referència a tot el territori de l’estat espanyol.
Font: Generat a partir del web de l’INE
Com poden observar al gràfic 1, els sector que concentren el major percentatge de dissolució de societats mercantil durant l’exercici 2018 són el comerç seguit de la construcció. Dos sectors que tenen un fort pes a l’economia valenciana, per damunt del que tenen a altres territoris de l’estat. Es tracta també de dos sectors on la gestió dels estocs i del període mitjà de cobrament tenen un paper clau per a la supervivència de les empreses.
Al sector del comerç perquè una correcta gestió dels estocs hauria d’incloure tant l’assegurament d’existències suficients com per a atendre la demanda, així com el control continu per tal que el període mitjà de pagament a proveïdors s’ajuste amb el període mitja de cobrament a clients de manera que no es produisquen colls d’ampolla financers i reduir al mínim la dependència del crèdit bancari. Aquest és un dels principals reptes en la gestió d’una empresa comercial.
Pel que fa al sector de la construcció, el problema que es sol presentar és l’endarreriment en el cobrament de les factures emeses. Això es sol deure a que moltes microempreses d’aquest sector són sub-contractistes d’altres empreses més grans que no sempre compleixen els terminis de pagament. Durant la darrera etapa de crisi, un dels problemes que va provocar el tancament de moltes microempreses del sector de la construcció va ser que no van cobrar les factures que els seus clients es devien. El problema no és nou de la crisi que va començar l’any 2007, si no que és recurrent en l’economia de tot l’estat atès que el mateix també va provocar molts tancaments de microempreses d’aquest sector durant la crisi del 1992-93.
Hem de tenir en ment que d’acord amb dades de l’INE, el període mitjà de cobrament al sector privat durant l’exercici 2017 va ser de 77 dies, quan la llei estableix un màxim de 60 dies. La qual cosa demostraria la poca efectivitat de la gran profusió legislativa existent a l’estat espanyol en algunes ocasions. S’aproven moltes lleis i se’n compleixen bastant poques. Front a aquest fet, a les empreses els queda la carta d’una bona gestió interna de la tresoreria atès que la majoria les microempreses tenen poca o ninguna capacitat de canviar els factors de l’entorn, però si que poden aprendre a minimitzar els impactes d’aquests en elles.
Aquest fets ens revelen l’existència de febleses bastant esteses pel que fa a la gestió de la tresoreria en les microempreses (que són la majoria en la nostra economia) de diferents sectors. De fet, abans de fer classes a la universitat jo treballava en el sector de la consultoria i cas darrere cas veies com la majoria de microempreses NO utilitza la comptabilitat com una font d’informació sobre la que basar la seua gestió, si no que com la veuen només en termes com un requeriment legal que han de complir no la solen dur al dia. En realitat un acurat tractament comptable és el primer pas per a una bona gestió de la tresoreria i una vegada dus la comptabilitat al dia no és massa costós fer una previsió mensual, quinzenal o setmanal (segons necessitats) de cobraments i pagaments. Així les microempreses serien menys dependents del crèdit bancari ja que els seria més fàcil treballar amb el crèdit comercial (el que es produeix entre proveïdors i clients), la qual cosa faria les microempreses més fortes de cara a qualsevol restricció del crèdit bancari (situació que ja s’ha viscut abans).
Foto: VP
