La invasió dels contenidors multicolors

VALÈNCIA. Segons un estudi realitzat per l'Observatori de Serveis Urbans els veïns de València estan prou satisfets amb els diferents serveis municipals. Sembla que la recollida d'escombraries és el servei públic millor valorat. El 58% dels enquestats aproven com funciona. Aquesta sí que és bona! Per contra la neteja viària i la cura de parcs i jardins ixen malparats. No forme part dels 402 enquestats. A mi ningú no m’ha preguntat!

El nivell de merda que generem va en augment. El desenvolupament econòmic, l’auge urbà, va en consonància amb el fem. Clar i net! Quan tot rutlla més gran és el merder. De femers i de fematers mai no hem deixat de parlar, no és qüestió d’ eufemismes. No cal atenuar el mot per referir-nos a individus que ens envolten, a tràngols nefastos. Tuf fora mida. El fem quin gran contenidor, totum revolutum!

De residus urbans en tenim una quantitat de por a l’any. De set mil a deu mil milions de tones empestant el món. Una barbaritat! “Houston, tenim un problema global”! Envestida directa a la salut, a la butxaca, al medi ambient... Atac ferotge. Els residus sòlids urbans ens mengen! La porqueria avança sense temor.

I la gestió en majúscules? Això, són figues d’un altre paner. Em sorprèn com algunes ciutats, alguns països, feinegen fantàsticament bé la seua merda. Amb exemplaritat diuen els experts. Empreses ben rendibles. Cap negoci brut. La gestió sostenible dels residus millora el medi ambient i l’economia. Bocabadats ens quedem segons els informes de gent sabuda, experts i màsters del tema gorrinada, que ciutats allunyades de les nostres aconsegueixen calerons gràcies a les deixalles. Aposten per ocupacions en verd, per la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que són pitjors que la tinya amb el canvi climàtic.

Suècia, Sierra Leone, Bèlgica, Bolívia, Itàlia... Malmö, Bo, Flandes, Cochabamba, Milà, a tall d’exemple. Països i ciutats sense res a veure, gairebé, però tots a to, tots a l'una. Fan conxorxa per no emmerdar-se més. Trien originals programes de gestió de residus, col·laboren amb fundacions, amb les ONG... Contribueixen al desenvolupament, a generar treball. Els països civilitzats de valent, amb tradició d’una bona educació ambiental, tenen el creixement en la recuperació de residus més alt d’Europa. Menys fem, menys impostos i taxes! Models que reutilitzen la “caca” per tenir energia i calefacció per tothom, per exemple. De les deixalles del menjar fan compostatge i tenen els abocadors pràcticament buits.

Els suecs cremen tanta quantitat de merda, principal font d’energia, com el munt que reciclen. Importen el fem d’Itàlia, diuen. Serà pel disseny?! Si la pizza napolitana, originària d’Oliva segons Enric Morera, està coberta de formatge, Nàpols està empolvorada de brutícia. I d’ací la duen. La porqueria, ciao, ciao bambina, viatja al nord! Ai, la revolució del reciclatge! Fa un segle que els suecs incineren residus! Els seus fumerals, els de les centrals, generen la mateixa quantitat de substàncies tòxiques com el fum que expulsen al carrer tres fumadors. Això ho diu, amb el coll dret, la inspecció encarregada de la protecció mediambiental. Caram! Estocolm, capital verda! Hammarby Sjöstad, el barri ecològic, atreu tothom que va de visita. És el que té l’autosuficiència energètica. Ni es veuen als carrers els “desgraciats” contenidors. Si en tenen, estan amagats als soterranis dels edificis. Unes escotilles en les escales, a molts immobles, per llançar el fem. Directament, amb la bosseta ben nugada, als cubells d'escombraries.

Salt no temporal al mapa, només d’indret. Ja hi som! Ací tenim la invasió de contenidors multicolors. Verd, grog, blau, gris, marró, aquest últim en fase experimental, només a un parell de districtes. Mai no estan junts. Es coneix que no són cul i merda. No fan lliga. Haver d’agafar el cotxe, la bicicleta, per deixar al lloc que toca els residus és prou incòmode, no? Carregats de bosses a l’encontre del color escaient, tampoc és pràctic. Sabem, conscienciats estem, que cal educar el “llançament”. Un bon tir per fer cistella requereix entrenament.

No sóc fan dels contenidors. Quin disseny més horrible! Foten una pudor que empesta. Quin baf! No em sedueixen les moles voluminoses plenes a vessar. No veig amb bon ulls els camions de neteja vells i llardosos, grans màquines de fer soroll. Hores anàrquiques de recollida depenent dels barris. Un desgavell, poc trellat! Brutor acumulada i insalubritat a tot past. 

Muntanyes de fem patrocinen en forma de bossa de plàstic botigues i supermercats. Les nostres deixalles desborden les moles, els containers de fem de les cantonades, de les voreres... Quina flaire! Bacteris a dojo, microorganismes al poder! Els cubells de la brossa són focus de bestioles femateres. Residència, de franc, oberta 24 hores per a mosques, moscardes, rates i panderoles... Es netegen diàriament els contenidors? Ni pensar-ho! Amb quina freqüència? Ni idea! Si és de tard en tard, un altre factor de risc. Una temeritat. Açò ja és un negoci de Salut Pública.

Per acabar-ho d’adobar, l’assumpte contenidor d’escombraries també és tot un perill per a la integritat física. No és fàcil l’obertura ni amb pedal de peu ni amb palanca, no gens. Les caigudes que ocasionen són nombroses, especialment a les dones grans. La mobilitat es ressent, té mancances. El clima de València i l’artrosi sembla que fan bona nuga, això diu la llegenda. L’accessibilitat no està ni de bon tros adaptada. Poca innovació en el sector cubell de fem. És increïble amb tant d’emmerdament! Quina manera de patir per llançar la bossa! Baquinades, a tota hora, dient el nom del porc als responsables dels serveis de neteja, de recollida, de disseny de la baluerna... Quina “malapata”, quina poca gràcia! Caldrà buscar solucions més d’acord al segle XXI.

Ara, en la vida, sembla que tot passa per una start-up.  Aterren també al “submón” escombraries. Tecnologia d’última generació amb sensors que fotografien l’interior dels cubells i avisen que cal buidar el monstre. Diuen que la retirada va a tota merda. Una recollida planificada estalvia temps i energia. Poals smart, vinga!

 València cal que es done aire, que es pose les piles, que modernitze la trajectòria de la seua brutícia. Amb professionals experts que gestionen de ferm. Amb implicació ciutadana, amb coresponsabilitat. Assenyalem, avergonyim, els que fan dels arbres “pixadors-cagadors” dels seus gossos. Per què no ensinistrar-los per tal que facen les seues necessitats a un racó de casa seua i que no emmerden les voreres? Reclamem una ciutat sostenible, intel·ligent, magnífica. Una mica més 'Smart City'. Introduïm poals de fem intel·ligents, bidons amb superpoders, contenidors amagats... Soterrem-los! Al carrer tothom ben polit! Tant net és qui neteja com qui no embruta. Sempre ens quedarà copiar, escorcollar, de cap a peus, pam a pam, Malmö o Cochabamba. Escombrem cap a casa. Sortirà a compte, paga la pena. Poca broma amb la porqueria!