GRUPO PLAZA

tribuna libre / OPINIÓN

La LOMLOE: una oportunitat en clau valenciana

13/01/2022 - 

En les darreres setmanes hem assistit a una pluja de notícies relacionades amb el sistema educatiu. Primer va ser el Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, que estableix les noves normes per a l’avaluació, promoció i titulació en cada una de les etapes educatives. Posteriorment, s’han succeït els esborranys per a la modificació del Reial Decret que regula l’ingrés als cossos docents; és a dir, que regula les oposicions del professorat. Totes aquestes normes han estat envoltades, si més no, d’un alt nivell de polèmica i de debat públic.

De fet, durant el 2022, després d’aquest primer Reial Decret, va a produir-se una successió de publicacions de normes que desenvolupen en profunditat la Llei orgànica 3/2020, per a la modificació de la llei orgànica d'educació, popularment coneguda com LOMLOE. Aquesta es tracta de, ni més ni menys, de la sisena llei orgànica d'educació en les últimes tres dècades, la qual cosa dóna fe de la inestabilitat de les polítiques educatives i de la complexitat que afronta el sistema educatiu davant els vertiginosos canvis que s'han produït des de l'aprovació de la LOGSE en 1990, llei que va implantar les bases de l’ordenació actual del sistema.

En el complex entramat de les competències educatives, una llei orgànica d'educació estableix les bases comunes que sustenten el sistema educatiu a nivell estatal. En el cas de la LOMLOE, aquesta planteja importants canvis a nivell curricular, apostant, entre altres principis i mesures, per un ensenyament personalitzat centrat en un currículum competencial, l'educació inclusiva com a principi fonamental i el reforç de la coordinació entre etapes. Al mateix temps, s’avança cap a una major la descentralització del currículum, en el qual les comunitats autònomes amb llengua pròpia cooficial podran determinar el 50% dels continguts escolars.

Des de la perspectiva valenciana, tant les modificacions a nivell curricular i de participació de la comunitat educativa com en els principis i fins del sistema educatiu introduïts en la LOMLOE assumeixen gran part de les línies estratègiques que la nostra administració educativa ha desenvolupat en aquests últims anys. No obstant això, són encara molts els reptes que té per davant el sistema en el seu conjunt, i en particular, el sistema educatiu valencià, més enllà de l'enorme desafiament que ha suposat i suposa encara la pandèmia causada per la CÒVID-19.

La velocitat i profunditat dels canvis tecnològics, econòmics i socials en els últims anys han fet que s'haja estés l'ús del terme “emergència” per a denominar aquelles amenaces que afecten la societat d'una forma significativa i amb impacte també accelerat. Ens enfrontem, per tant, a un ampli nombre de “emergències”: més enllà de la sanitària, que és la nostra principal preocupació actual, és ben coneguda l'emergència causada pel canvi climàtic, però igualment rellevant és l'emergència social causada pel creixent nombre de persones en situació de pobresa i vulnerabilitat. Assistim també a una emergència relativa a la qualitat democràtica i les polítiques d'igualtat i no discriminació, amb un preocupant increment de conductes violentes contra la dona i contra la lliure orientació sexual, així com amb un qüestionament del bon funcionament de les institucions democràtiques de l'estat i un augment de posicions radicalitzades.

En el context valencià, no podem tampoc deixar a un costat l'emergència lingüística i cultural, ja que els moviments demogràfics, el fenomen de la globalització i les noves tecnologies i alguns posicionaments per part de les institucions de l'estat, que s’han intensificat en els últims anys, posen en risc un plurilingüisme efectiu i la protecció dels drets de les llengües minoritàries o minoritzades, com s'estableix en la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries.

Davant d’aquesta realitat, el sistema educatiu valencià tracta d’abordar aquesta problemàtica des de diferents eixos, però es troba a faltar una eina fonamental perquè aquest puga proporcionar una resposta més adaptada a la nostra ciutadania: una llei valenciana d'educació, que regule un marc propi per al nostre sistema educatiu. Certament, no és una idea original: Canàries, Catalunya, Andalusia, Cantàbria, Castella-la Manxa i Extremadura ja van aprovar les seues pròpies lleis d'educació en la dècada passada. Per part seua, en 2017 la Conselleria d’Educació va anunciar l'inici d'un procés participatiu que havia de culminar amb l'aprovació de la Llei Integral Valenciana d'Educació (*LIVE), però el projecte, per diversos factors, va quedar, aparentment, en l'oblit.

L'aprovació de la LOMLOE i del seu posterior desenvolupament reglamentari a nivell estatal, així com tot l'ampli conjunt normatiu realitzat per la Conselleria d’Educació en els últims anys, ofereixen una oportunitat immillorable i un marc normatiu suficientment madur perquè l'educació valenciana dispose d'una llei que fixe i done estabilitat a un model educatiu propi. Cal un marc legal que s'ajuste a les característiques i sensibilitats de les seues comarques, a la pluralitat i la diversitat de les seues gents i territoris; una llei valenciana d'educació que desenvolupe un model inclusiu d’atenció personalitzada amb els suports i recursos necessaris, que garantisca l'equitat i la igualtat de drets i oportunitats. Es necessita un text legal que consolide un model de formació professional adaptada específicament al nostre teixit empresarial i productiu i què per a això fomente el coneixement de llengües estrangeres per a un món competitiu i global, però que defense i promocione el valencià com a llengua pròpia i signe d'identitat -i per això, d'unió i cohesió-, tenint sempre en compte les peculiaritats de cada un dels nostres territoris.

Aquesta llei, doncs, ha de convertir-se en el fonament sobre el qual construir un model educatiu valencià sòlid, coherent i cohesionador, recolzat per un ampli acord social i política. Una llei amb principis i fins clars que responguen específicament a les peculiaritats del nostre poble, en sentit col·lectiu, i de tots i cadascun dels valencians i valencianes. Un sistema educatiu per a un món global assentat en la identitat i els valors d’allò més local, innovador i obert a les noves realitats, que proporcione les eines per a garantir la qualitat del nostre sistema, en tots els seus àmbits: en els aprenentatges i en els resultats; en l'ensenyament i en la formació dels docents; en el funcionament dels centres educatius i els seus recursos; en l'administració i en els seus procediments; en l'avaluació i en la supervisió del sistema, sense perdre de vista mai la qualitat democràtica i la participació de tota la comunitat educativa en els processos i en la presa de decisions.

Per a això, és necessari involucrar i implicar a tots els sectors de l'educació valenciana en la creació i en el desenvolupament d'aquest marc legislatiu, de manera que col·laboren activament per a aconseguir que els nostres joves puguen desenvolupar plenament la seua personalitat i arriben a ser ciutadans lliures, actius, participatius i oberts al món sense perdre ni un gra-de la nostra riquesa cultural i lingüística. Alumnat, docents, famílies, equips directius, inspecció educativa, sindicats, patronals, associacions sense ànim de lucre… Tots i totes estem cridats a col·laborar en aquest esforç. Es tracta, en definitiva, d'aconseguir el millor sistema educatiu per als valencians i les valencianes.

En altres paraules: d'aconseguir un millor sistema educatiu per a una societat millor.

Manuel Ortiz Lobato, inspector d’Educació

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email