La desena legislatura de les Corts Valencianes comença a viure les seues últimes setmanes. Amb la dissolució prevista de la cambra prevista per d’ací un mes i poc es posarà fi a un període marcat per la pandèmia de la Covid i també per la guerra a Ucraïna i les seues conseqüències econòmiques i socials. Però per més que haguem viscut una legislatura especial en molts aspectes hi ha un element que s’ha repetit de forma insistent des de juliol de 2015. I és la manca de l’educació necessària i esperable d’algunes il·lustres senyories en el desenvolupament dels plens. El problema no és en sí mateixa la manca d’educació, sinó tot allò que s’olora que ve darrere.
No estem parlant de possibles pujades de to puntuals al calor del debat parlamentari. No, això passa en totes les bancades i fins a cert punt podria ser normal, sempre que siga un fet excepcional. Estem parlant d’actituds impresentables de forma continuada i sistemàtica: cada ple les mateixes persones intenten muntar l’embolic i posar a prova la paciència de la Mesa.
El ple de la setmana passada va ser l’enèsim exemple que part de la bancada del PP, secció masculina central encorbatada, es dedica de forma insistent a interrompre, gesticular i provocar a la persona en ús de la paraula. Una vocació d’emprenyar especialment present quan allò que es diu des del faristol els molesta, com la intervenció de Papi Robles de dijous passat sobre els drets de les persones trans i el concepte pervers de “gente de bien” de Núñez Feijoó.
Algú pot pensar que és només una burda tàctica parlamentària per a dificultar la tasca dels rivals. Que se senten còmodes en la bronca perquè se senten incòmodes en l’argumentació, que pensen que millor fang que paraula. I probablement tinga raó, sí. Però només en part. Perquè estes actituds pareix que traspassen una simple voluntat d’enfangar el debat.
Per a moltes persones observadores la cosa va més enllà. No és difícil de percebre en determinats escons un tuf de superioritat de classe que tira de tos. Una actitud pròpia del que ha nascut per a manar i veu en la bancada progressista i el Consell del Botànic una colla d’usurpadors malvats que els han tret del lloc natural pels de la seua classe. Unes persones que encara no han digerit la derrota de 2015 i que es comporten com una mescla de malotes de la classe i de xiquets malcriats que s’han quedat sense joguet i no es poden aguantar la ràbia.
En definitiva, és la mala educació del senyoret que creu que està per damunt del bé i del mal. Homes importants amb corbata que no suporten que persones que creuen inferiors els derroten elecció rere elecció.
En tot cas, continuar vivint la seua mala educació durant més temps més és un preu que es pagarà molt a gust des de la bancada progressista. Perquè hi ha molta gent entestada en donar-los motius per a continuar bramant. I que dure.
