Tomàs Llopis Guardiola. ALZIRA. La novel·la històrica ha sigut la protagonista indiscutible de la XXXIV edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’escriptor Tomàs Llopis ha guanyat el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Cremareu aquesta carta, una novel·la que ens acosta a la revolta de les Germanies a través de la mirada d’una dona. D’altra banda, Rosa Sanchis i Caudet ha obtingut el premi en la modalitat de narrativa juvenil amb Cinturó de sang, una novel·la que ens acosta la història de les monges del convent de la Trinitat de València i, en especial, la d’Isabel de Villena introduint una trama absorbent de misteri. Els premis de narrativa els completen Belén Balaguer en la categoria de novel·la infantil, amb l’obra Què amaguen els camps?, i Pilar Martín San Félix i Verònica Aranda, que amb Nora i el soroll misteriós han obtingut el premi d’àlbum il·lustrat. El premi d’assaig ha sigut per a Aitana Guia amb La rebel·lió dels vianants; Francesc Pastor ha estat premiat en la categoria de poesia amb A colps i l’actor Josep Julien ha sigut reconegut amb el guardó de teatre per Carn humana. El Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a José Ramón Alonso per l’obra Son nuestros amos y nosotros sus esclavos. José Ramón Bertomeu i Carmel Ferragud han quedat finalistes amb l’obra Entre venenos. Ciencia forense, investigación criminal y castigos ejemplares, desde la Edad Media hasta el presente.
Els guardonats i les guardonades de les diverses modalitats van recollir la nit del divendres 11 de novembre el trofeu dissenyat per Manuel Boix, en una gala en la qual es van reunir més de 600 persones. L’actriu i ballarina Pepa Cases i el conjunt de vent de metall Spanish Brass van posar música i color a una festa que ha representat el cim de les activitats de la Capitalitat Cultural Valenciana que ha ostentat Alzira aquest 2022. Entre els assistents a la gala, celebrada a la sala Rex Natura d’Alzira, destacà la presència la consellera de Cultura, Raquel Tamarit; la consellera de Participació, Rosa Pérez; el conseller d’Hisenda, Arcadi España; el president de les Corts, Enric Morera, i la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, entre altres personalitats. A aquesta edició s’han presentat més de 290 obres que optaven a una dotació global de 71.000 euros.
L’import global del premi econòmic ha augmentat en 10.000 respecte de l’edicióanterior, ja que s’ha incrementat la dotació del Premi de Narrativa Juvenil, que fins ara patrocinava la Fundació Bancaixa i que enguany patrocinen l’Ajuntament d’Alzira i Edicions Bromera i que porta el nom de Premi Extraordinari de Narrativa Juvenil Alzira Capital Cultural Valenciana 2022.
Cremareu aquesta carta, de Tomàs Llopis, és l’obra guardonada en el XXXIV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. És una història que ens acosta un dels moments més cabdals de la nostra història, les Germanies, a través de la mirada d’una dona. Una perspectiva diferent, en qualitat d’observadora, que ens permet no solament rememorar els fets, sinó també viure’ls a través de la seua experiència i de la seua mirada crítica, no sempre en consonància amb allò que va esdevenint. La veu narrativa és la de la vídua de Joan Caro, un dels principals activistes dels agermanats, que pren rellevància per ser part directament implicada, però també perquè ens ofereix una visió dels fets i de les seues conseqüències plena de matisos.
Tomàs Llopis Guardiola (Beniarbeig, 1954) és escriptor, rapsode i catedràtic de la Universitat de València. Ha compaginat l'activitat docent amb l'escriptura d'articles i llibres sobre l'ensenyament de la literatura, a més de l'escriptura de treballs de crítica i estudis literaris, traducció i l'edició d'obres d'altres autors. L’any 2012 va ser proclamat guanyador del Premi Andròmina de narrativa.
A colps, de Francesc Pastor, ha sigut el poemari guardonat en la XVII edició del Premi de Poesia Ibn Hafaja. Aquesta obra, a través de l’estructura formal del sonet, amb versos blancs sense rima, reprén un itinerari vital ja passat, i del qual sorgeixen un bon grapat d’imatges que arriben colpejant la consciència present de l’autor. En definitiva, és un periple pel mig centenar de poetes (amb cites explícites) que formen part de la trajectòria vital de l’autor.
Francesc Pastor Verdú (Mutxamel, 1962) és mestre, llicenciat en Psicopedagogia i doctor en Investigació Educativa per la Universitat d’Alacant. L’any 1985 va guanyar el Premi Joan Valls de Poesia, amb el poemari Les vuit raons de tristesa d’Eugeni Mar, publicat en la revista La Rella. Uns quants poemes seus apareixen en l’antologia A Alacant. Els dimarts poètics de la Naia (1987-1989), publicada per l’editorial Indicios. Els anys 2013 i 2014 guanyà el Premi de Poesia 9 d’Octubre de Sant Vicent del Raspeig, amb Retrat d’amants i Lletres tardanes, respectivament. L’any 2017, guanyà el Premi de Poesia Ciutat de Torrent, amb Fils de llum.
La rebel·lió dels vianants, d’Aitana Guia, és una obra rigorosa, d'actualitat i suggeridora. En llegir-la ens situem en els orígens de la lluita ciutadana del que ha esdevingut un dels millors parcs urbans d'Europa, el Jardí del riu Túria a València. La gent i el riu: les dones, els esportistes, la xicalla, els turistes o els nouvinguts formen part d'aquesta obra concebuda com un trencaclosques, amb capítols molt breus que es poden llegir en qualsevol ordre i lloc. Aquesta obra coincideix amb el 35é aniversari del llit del Túria, que gràcies a la voluntat i l’acció ciutadanes no es va convertir en una gran autovia.
Aitana Guia Conca (València, 1974) es va doctorar en Història Contemporània a York University, Toronto, el Canadà, i actualment és professora titular d'Història d'Europa a California State University Fullerton. Quan no està documentant-se o exercint la docència sobre feixisme, la postguerra europea o la Guerra Civil espanyola, es dedica a escriure, viatjar, escalar o fer esports de muntanya. Entre les seues obres publicades, destaca Aquí ningú no és estranger (Edicions del Bullent).
Son nuestros amos y nosotros sus esclavos, de José Ramón Alonso, ha obtingut el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General. És una obra que parla d'éssers molt variats (bacteris, protozous, virus, fongs…) que són capaços de manipular la vida dels altres, fins i tot la dels humans. Aquest tema obri una hipòtesi fascinant, que parteix de la idea que les nostres malalties mentals, els nostres comportaments patològics o els nostres problemes més tràgics no són el resultat d'una malfunció del sistema nerviós, ni el fruit amarg d'una casualitat, sinó l'objectiu específic d'un manipulador extern.
José Ramón Alonso és catedràtic de Biologia en la Universitat de Salamanca, de la qual ha sigut rector, i investigador principal en l'Institut de Neurociències de Castella i Lleó. Ha sigut investigador postdoctoral i professor visitant en diverses universitats. Ha escrit 40 llibres de divulgació científica, tant per a adults com per a xiquets, i és autor del blog Neurociencia (jralonso.es), amb més de dos milions i mig de visites anuals.
En aquesta categoria han quedat finalistes José Ramón Bertomeu i Carmel Ferragud amb Entre venenos. Ciencia forense, investigación criminal y castigos ejemplares, desde la Edad Media hasta el presente.
El plantejament principal de l’obra radica en la premissa que la humanitat sempre ha caminat entre substàncies tòxiques i és previsible que continue fent-ho en el futur. Els verins reflecteixen desigualtats i injustícies que poden contribuir a minvar o, més habitualment, a exacerbar. Seguir els verins a través de la història permet pensar millor els reptes actuals i futurs plantejats pels productes tòxics.
Carmel Ferragud Domingo (Algemesí, 1969) és doctor en Geografia i Història per la Universitat de València i professor titular de la institució. És membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona. Les seues línies de recerca se centren en la història de la medicina i de la ciència durant l’edat mitjana.
José Ramón Bertomeu Sánchez (València, 1966) és catedràtic d'Història de la ciència a la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari López Piñero. La seua principal línia d'investigació és la història dels productes tòxics durant els segles xix i xx. Investiga actualment la violència lenta dels plaguicides durant el franquisme. És coordinador del projecte «Sabers en acció: una nova història de la ciència, la tecnologia i la medicina».
