La russafera /modernas bohemitas

VALÈNCIA. La russafera sol tindre un tatuador de capçalera, com qui va al seu dentista i només accepta que li toque ell la dentadura, la russafera només deixa que la tatue el seu tatuador. Res de tatuatges de lletres xineses o tribals, això està totalment passat de moda, ara es duen les frases curtes, els dissenys minimal, i al mateix temps grans tatuatges plens de colors que ocupen mig braç, el pit, o tota la cuixa. És molt probable també trobar entre els seus tatuatges la cara del seu gos, o el nom del seu conill. Perquè elles sempre tindran una mascota, habitualment gossos i gats, però també és possible que siga un conillet, un furó o un porquet vietnamita. El problema és que els seus pisos solen ser menuts i no hi ha massa espai per als animals, així que acostumen a compensar-ho llogant un terreny en un hort urbà i passejant-lo per allí els caps de setmana. Una altra alternativa que utilitzen molt és anar a la platja de gossos, on està sempre ple de russaferes fent fotos en slow motion amb els seus iPhones.

A les altres capitals de província no tenen un barri concret de mordernor, a Alacant se’ls veu escampats per Benalúa i Poeta Quintana, i en Castelló pots vore alguns bohemis per Moreria o Campoamor, però encara no han aconseguit gentrificar cap barri. El que està clar és que les /modernes bohemitas/ no poden viure mai de la vida en un poble, “això és un atràs”, perquè com diuen elles “se’ns queda menut”. Això sí, li encisa el seu barri perquè “Russafa és com un poble xicotet dins de la ciutat”, al que qualsevol habitant de poble li contestarà “tu no has viscut en un poble en ta vida” mentre li pega un carxot imaginari.

Viure en el barri de moda comporta fer alguns sacrificis, i en este cas sempre és millor viure en un quart sense ascensor de 60 metres quadrats al carrer Sueca, que no en un pis nou de 120 en l’Olivereta. Total passen més temps al carrer o en saraus diversos que en casa. Així que invertixen molts diners en armaris i calaixos de l’Ikea que decoren en làmines d’il·lustradors underground, i han de renunciar en alguns casos al cotxe, ja que no hi ha manera humana d’aparcar-lo. Per això el seu mètode de transport favorit és la bicicleta, però no les de balenvisi, que són pesades i lletges, han de ser bicicletes antigues restaurades, còmodes? Igual no massa, però queden genial en les fotos. Últimament el patinet està guanyant espai, precisament perquè ocupa menys espai, i perquè li evita arribar suada al coworking on treballa.

Coworking, briefing, brainstorming, meeting, social developer, startup, community manager, són paraules que gasten en el seu dia a dia, i que vos ajude a traduir.

Coworking - No puc pagar una oficina, em toca compartir espai en gent que té una nevera plena de cerveses.

Networking - Manera políticament correcta de dir “anar a fer-se’n una”.

Social developer - Treballe en una cafeteria.

Creative thinker - No tinc ni idea de què fer en la meua vida.

Afterwork - Altra manera políticament correcta de dir “anar a fer-se’n una”.

Freelance - Treballe en el que em deixen.

Brunch - És un esmorzar on tot és més finolis, i on en compte de cervesa veus mimoses per a bufar-se de manera fina. Per això costa el doble.

Però la seua paraula favorita és “opening”, que ve a ser una inauguració organitzada per algun protocol planner. Cada vegada que l’escolten senten cosquerelles que recorren el seu interior, el tatuat i el sense tatuar. I allí van, dos o tres voltes per setmana, a beure cervesa Turia i menjar quatre canapés per a fomentar la cultura local. Perquè russafera és sinònim d’amant de la cultura, així que consumixen dansa, teatre, música en directe i Netflix, especialment Netflix. Perquè no miren la tele, només veuen continguts online, igual que ja han deixat la ràdio i només escolten podcasts, com el de Las Entendidas, que són russaferes de manual.

El seu “look” està sempre mesurat al mil·límetre, van arreglades sense paréixer-ho, combinant roba de marca i roba de mercadet solidari amb gràcia i elegància, i després d’haver estudiat les tendències de les influencers. Busquen compulsivament complements originals que queden bé en les fotos, perquè si una cosa li agrada a la russafera són les fotos, més encara que les tote bags. Solen ser amants de la fotografia, i tant Instagram com Pinterest els han donat l’oportunitat de mostrar al món…

- El que mengen cada dia?

- Els seus peus en l’arena?

- Que no paren mai a casa?

- La seua cara en filtre de conillet?

- Com de boniqueta és la seua mascota?

NO i NO. Mostren al món la seua visió particular de les coses. De fet els agrada tant fer fotos que trien locals per a quedar com La Más Bonita o Dulce de Leche. No per preu o per qualitat, els trien perquè els seus productes queden súper ideals en les seues “stories”, sempre en bona cosa de filtres i hashtags, faltaria més.

Russafera només es pot ser fins a certa edat, a partir dels 40 ja costa seguir el ritme del postureig, i moltes passen a ser “mares cool” en altre barri més apropiat per a gent en responsabilitats. Per cert, ser russafera no és gens senzill, però no és estrictament imprescindible viure en Russafa, basta freqüentar un parell de voltes a la setmana el Berlin, l’Ubik i altres locals de moda que barregen hamburgueses en llibres, a més de ser moderna les 24 hores i anar a l’última nit i dia. De fet algunes russaferes ara són cabanyaleres, i abans foren carmeleres, encara que mai havien trobat un espai tan perfecte per poder fer “tardeo i postureo” com el seu estimat Russafa, el paradís de la modernor en la terreta.