Fa uns dies vaig tastar un dolç en el Restaurant l'Alter de Picassent, sense saber que m'estava menjant un Va i ve de la Tahona. Esmorzant en Casa Flor, Inma Flor remarcava amb orgull "el nostre pa és de la Tahona". Farà més de deu anys els amics del Teatro la Estrella ja em digueren quan quedarem a sopar "portem nosaltres el pa, que és de la Tahona". Sí, la Tahona del Abuelo s'ha convertit en referent, en sinònim de qualitat en la ciutat, i això és en part culpa del seu propietari Juan José Rausell, cinquena generació de forners, que des de 1995 es va fer càrrec del forn familiar. "En aquell moment hi havia 2 treballadors i jo, ara en som 36 persones treballant". Ningú ho pensaria en entrar al primer forn de tots, l'original on ara només tenen espai per fer la brioixeria, el del carrer Àngels de València, al cor del Cabanyal. Un forn menut, antic, ben cuidat i amb productes molt tradicionals que és l'inici del què quasi podríem anomenar un "imperi del pa", amb quatre forns repartits per diferents barris de València i dos punts de venda més ubicats al Mercat Central i al de Russafa. Més de 400 quilos diaris de farina només per al pa, que resulta en una venda d'uns 2500 pans -de diferents tipus- al dia.
En 1886 va ser quan la seua família va comprar el forn, el nom de "El Abuelo" venia dels anteriors propietaris. És un dels negocis més antics del Cabanyal "estem nosaltres, Casa Flor, Casa Montaña... i pocs més negocis queden tan antics al barri". Un barri que està canviant molt, tot i això, qui és d'allí sap perfectament on comença el Canyamelar, i on comença el Grau. Molts dels turistes ho desconeixen, eixos turistes que omplin la majoria de les cases noves del barri reconvertides en apartaments de lloguer estacional "a este pas cap fill de cabanyaler es podrà comprar una casa al Cabanyal", sentència un Juanjo que està vivint en primera persona la transformació del Marítim. "Jo visc ací al costat, en la casa natalícia d'Escalante, que antigament també era un forn -sembla que tots els camins porten al pa- i en el barri hem passat de voler tirar-lo a terra, a què qualsevol pedra coste una fortuna"
