La Universitat de València acull un congrés sobre els proscrits, marginats i minories a la Corona d’Aragó

VALÈNCIA. El proper dijous 15 d’octubre tindrà lloc, a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, un congrés internacional online sobre el tema Proscrits, marginats i minories a la Corona d’Aragó (ss. XV-XVIII). Textos i vides, que està dirigit pels professors Vicent Josep Escartí i Rafael Roca; i que mira d’aportar notícies personals, biogràfiques o autobiogràfiques sobre minories ètniques o religioses marginades o perseguides per la justícia. Persones que, històricament, han ocupat un lloc molt secundari en la literatura, la historiografia i la documentació administrativa.

La trobada acadèmica, que comptarà amb la participació de 63 investigadors de diferents universitats, serà accessible a través de la web de Biografies marginals. És així com el projecte d’investigació Biografías marginales: violencia, sexo, género e identidad. Edición y análisis de fuentes documentales valencianas de la Época Foral (PGC2018-097011-B-I00), del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Gobierno de España ha organitzat –amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Dipartimento di Filologia Moderna de la Università di Napoli «Federico II», el Dipartimento di Culture e Civiltà de la Università di Verona i el Dipartimento di Lingue e Culture Moderne, de la Università «Suor Orsola Benincasa» (Nàpols)– un congrés internacional, interdisciplinar i diacrònic sobre notícies personals, biogràfiques o autobiogràfiques de personatges situats, pel motiu que siga, als marges de la història.

Es tracta de minories ètniques o religioses perseguides per la justícia, històries de dones maltractades pels hòmens, d’assetjats per delictes relacionats amb la seua condició sexual o d’individus que actuaven al marge de la llei com a forma de vida. Són, a la fi, persones etiquetades en els processos judicials, memòries, informes, confessions, cartes o epístoles, etc., i que, en alguns casos, per la informació que contenen aquells textos, es converteixen en una font riquíssima per a la construcció de la història de les mentalitats i, més encara, per a descobrir un seguit d’aspectes que sovint passen desapercebuts o, simplement, no fan acte de presència en un altre tipus d’escrits, ni documentals, ni literaris.

La descoberta d’aquests textos marginals permet fer visibles als protagonistes de microhistòries que no han interessat al poder. Així, doncs, el congrés rescatarà textos que aporten valuoses dades al voltant de la vida de dones i homes anònims per a la història, però que, amb els seus comportaments o amb les circumstàncies que els van tocar viure, posseeixen, sense dubte, un interés inequívoc per a la reconstrucció dels relats de vida quotidiana del nostre passat.

Per mitjà de l’estudi de documentació relacionada amb la violència de gènere, l’abús dels homes sobre les dones –violacions, estupres, bigàmia–; qüestions relacionades amb l’homosexualitat masculina i femenina, o la transsexualitat i altres opcions criminalitzades en aquell temps; la presència d’heretgies –en relació als moriscos o als criptojudaïzants; però no només–, les quadrilles de bandolers o els atacs dels corsaris, i un llarg etcètera de marginats i marginals, pretenen apropar-se a la vida d’una part de la societat de l’antic règim que ara té un nou interés per descobrir pinzellades de vides sovint violentes, però que formaren part de la realitat d’aquells segles.