L’accés a l’assessorament financer independent, condició necessària per a la inclusió financera

Aquesta setmana, en el marc dels actes en torn al dia de l’educació financera, he participat en una taula redona sobre la necessitat i el futur de l’educació financera en la nostra societat. Aquesta taula redona estava organitzada per la “Fundación Isadora Duncan”.  Compartirem debat tres dones professionals del món de l’economia i els negocis, una de l’Agència Tributària, altra del Banc d’Espanya i la tercera, jo, una professora de la Universitat de València. Va ser un debat molt enriquidor del qual vam gaudir les participants i el públic.

En eixe debat, la meua intervenció va girar en torn a per què és necessari que tota la població tinga accés a una educació financera i què es pot fer per evitar alguns comportaments oportunistes d’alguna banca que es donen quan hi ha grups de població que no han tingut accés a una formació financera adequada i tampoc ha tingut accés a un assessorament financer independent. Quan totes aquestes circumstàncies s’ ajunten ens trobem, de facto, amb el terreny adobat per a que es produisquen comportaments abusius alguns legals i altres il·legals.

Estem parlant en el fons del funcionament dels mercats financers minoristes, eixos mercats financers dels que participem tothom quan comprem amb una targeta de crèdit, demanem una hipoteca, contractem un compte d’estalvi... Per tant, estem parlant de decisions financeres que prenem en el nostre dia a dia.

Com és sabut un mercat proveeix a la societat d’un determinat producte/serveis en condicions òptimes quan es un mercat competitiu amb múltiples oferents i demandants que prenen decisions informades de compra-venda d’acord amb els seus interessos. Però, el mercat financer minorista a Espanya és un mercat competitiu?

En primer lloc, la crisi financera de fa poc més de 10 anys va suposar la concentració del sector. Per tant, un sector concentrat de mercat competitiu en té poc. Més bé estaríem davant un oligopoli bancari. A més, en un mercat competitiu totes les parts (oferta i demanda) tenen a la seua disposició la mateixa informació i són igualment capaços de processar-la i entendre-la per a prendre decisions informades d’acord amb els seus interessos. En el cas dels mercats financers minoristes estaríem davant d’una situació d’assimetria informativa atès que les entitats financeres i els consumidors ni tenen a la seua disposició la mateixa informació ni tenen la mateixa capacitat de processar-la. Ningú dubtarà que les entitats financeres tenen en plantilla professionals especialitzats en la presa de decisions de caràcter financer, mentre que no tots els consumidors tenen suficients coneixements financers bàsics o capacitat per a accedir a un assessor financer independent.

Així l’enquesta de competències financeres, duta a terme pel Banc d’Espanya al llarg de l’any 2016 i feta pública en la primavera del 2018, rebel·la que entre les persones més joves i les més majors, aquelles a menor nivell formatiu i menor nivell de renda el nivell de desconeixement de conceptes financers bàsics per a la presa de decisions com el tipus d’interès compost i la diversificació del risc supera el 50%. A més aquest grau de desconeixement augmenta en tres punts percentuals entre les dones enquestades que presenten alguna d’aquestes característiques socio-demogràfiques. El que ens diuen els resultats de l’enquesta és que hi ha una part de la població que en la seua interacció amb les entitats financeres es fa en una situació de vulnerabilitat degut a l’existència d’aquesta d’assimetria informativa. Un mercat amb asimetria informativa no és un mercat competitiu i per tant no assigna correctament els recursos, ja que poden donar-se situacions en les que aquesta asimetria informativa siga utilitzada per les entitats financeres per a guanyar diners de manera poc ètica. Pensen vostès en cas de les entitats financeres que veneren participacions preferents als jubilats fent desaparèixer els estalvis de tota una vida de moltes persones d’avançada edat. En aquestes circumstàncies es dona un clar conflicte d’interessos quan una entitat financera informa amb propòsit de venda a clients amb aquests perfils.

Hi ha dues maneres de lluitar contra aquesta asimetria informativa, una és l’educació financera que donarà resultats en el llarg termini en els grups de població més jove. Des del meu punt de vista, l’educació financera no hauria de ser responsabilitat dels bancs atès que no és bo que siguen jutge i part en tot aquest procés. Ací hi ha un altre conflicte d’interessos. La segona és posar a disposició de la població més vulnerable la possibilitat d’accedir als serveis d’un assessor financer independent (de la banca), igual que l’advocacia del torn d’ofici però aplicada al sector financer. Es podria fer a través de subvencions finalistes a les associacions de consumidors o a fundacions que no tingueren cap vinculació amb cap entitat financera. Què havera passat si els jubilats quan els van vendre les participacions preferents haveren tingut accés a un assessor finacer independent? Senzillament la majoria NO havera comprat eixes participacions preferents perquè un professional independent els havera explicat les conseqüències d’eixe producte financer per al seu patrimoni. És a dir haveren pogut prendre una decisió informada. Això també és inclusió financera.

Hi haurà que pensarà que això pot eixir car en termes pressupostaris, però quants processos judicials i impagaments es podrien evitar amb mesures preventives com aquesta? A més està el patiment humà, què val per a vostès el patiment humà? Per a mi NO té preu i va per davant de qualsevol altra consideració.