Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

generació avariada

L'amor d'estiu es recorda tota la vida

25/08/2020 - 

VALÈNCIA. Durant la temporada lectiva teníem les nostres primeres experiències amoroses, això que ara es diu "crush", a l'escola o entre els companys de les activitats extraescolars com classes de repàs o la banda de música. Però era durant les vacances on l'amor juvenil més brollava. Els fills i filles de la colla dels teus pares, els veïns del xalet del costat, els companys de campament o els amics de la urbanització eren potencials companys d'aventures, i també potencials parelles sentimentals. Amors en molts casos efímers que duraven el que durava l'estiu, i que si es prolongaven en el temps era per correspondència. Escriure cartes d'amor és un art en perill d'extinció que alguns practicàrem sense molt d'èxit però amb constància.

Ara que l'estiu va arribant al seu final, molts amors incomplets es quedaran en la carpeta dels platònics i altres passaran a l'arxiu de la memòria. Volia recordar eixes sensacions adolescents de sentir les papallones a l'estómac quan algú apareixia al teu campament o a la teua platja a trontollar tot el teu món. Amors amb data de caducitat, com els iogurts, igual d'inconsistents i ensucrats que ells, i com en aquell anunci amb el gotet de cristal, creant molta ansietat quan s'esgoten.

El cas és que si arribava algú nou al teu lloc habitual de vacances, ràpidament enceníeu el radar per a esbrinar, quant més millor, sobre eixa persona. També estava qui havia passat inadvertit durant molts anys i de sobte pegava l'estiró i despertava més interés entre la colla d'amics o amigues que un nou capítol de la Bola de drac, que ja és dir. Eixos amors d'estiu plens de promeses incomplides, de nits eternes a la fresca i d'emocions a la llum de la lluna s'exageraven exponencialment en arribar setembre. Com passava a Grease, el relat d'aquell amor estiuenc agafava dimensions shakespearianes, i Romeu i Julieta a la teua història li feia aire. I això que la història no era més que quatre besos mal fets a amagades, i magreig per damunt de la roba... excepte en Call me by your name, on les històries amoroses d'estiu del protagonista són prou més carnals.

Del primer bes ja vaig parlar, i tot el que comportava aquell moment frugal que ha quedat per sempre en la nostra memòria. Ara bé, un amor d'estiu era alguna cosa més, per a molts va durar fins i tot diversos estius, i durant la resta de l'any un vivia a Bilbao i l'altre a Benidomo, i en tornar l'estiu, tornaven a ser parella temporal. Era com l'Erasmus però al revés. Ja que a l'Erasmus molts feien una parada en la seua relació per a gitar-se en mitja ONU i, en canvi, hi havia amors d'estiu que mantenien la seua relació tot l'any sense contacte, fins que arribava el mes de juliol. Tot i que al remat, era més complicat que eixos amors arribaren a bon port que vore el València CF guanyar una Champions.

Entre estos amors a mi, i als Manel, n'hi ha un que sempre m'ha encuriosit, els rotllets entre cosins. No era estrany a l'època que algun amic et contara que s'havia enrotllat amb una cosina seua. Normalment eren cosins prims i no es coneixien més que d'alguna reunió familiar, però era un fet que passava prou sovint i no només entre els Borbons. Els cosins o les cosines que eixe estiu arribaven com a novetat i revolucionaven tota la colla d'amics amb les seues ganes de fer coses diferents i córrer mil aventures, foren per a alguns els primers contactes amorosos. Érem joves, lliures, amb poca roba damunt, les hormones alterades i moltes ganes d'experimentar fora de la rutina encotillada de les aules.

Altres que avalotaven el galliner eren els estrangers. Quan en estiu apareixien francesos, italians, alemanys o suecs, ràpidament es convertien pel seu exotisme en objecte de desig. Encara no teníem euros i amb l'excusa de mirar les monedes del seu país féiem algun apropament poc dissimulat. A Dénia, on jo estiuejava, un any vingueren una família amb tres fills belgues i les xicones de la quadrilla deixaren de fer-nos cas, perquè ja ho diu el refranyer valencià: "De fora vindran, que de casa ens trauran". La conversa era difícil, però la llengua, una volta està en marxa, se'n fot de l'idioma.

Segur que molts encara passeu per aquell racó on vos besàreu amb aquell xic/xica de Sevilla... o encara conteu que una volta vos lligàreu un francés o francesa amb orgull. I és molt probable que encara vos emocioneu (ho empenediu) pensant en aquells moments acalorats de joventut quan vos creueu amb algun antic rotllet d'estiu, que continua estiuejant on tu. De fet, hi ha persones que en els diferents anys de la seua adolescència van tindre rotllets d'estiu amb quasi tot el veïnat, la qual cosa és un problema si la seua parella és gelós o gelosa, però d'altra banda ha produït una intimitat que vos fa compartir un vincle especial.

Parlant d'eixe nexe, escrivia Javier Marias en Mañana en la batalla piensa en mí, si no recorde malament, que totes les persones que han mantingut sexe amb una altra persona concreta, tenen entre ells un nexe invisible. Com si tots els que han cardat amb Júlia o amb Joan, en haver compartit la mateixa intimitat, estigueren units. No tinc ni idea del que diu Marias, però sí que és cert que els amors d'estiu, els primers amors adolescents, els primers besos són més importants que qualsevol rollet que hages tingut una nit de discoteca (o al Tinder) en la teua maduresa. Perquè les primeres voltes no només són especials i més pures, són també importants, ja que són l'inici i el despertar de moltes més històries que hem tingut després. Com aquells mestres d'escola que molts recordem, alguns ens canviaren la vida, altres ens emprenyaren prou, els amors d'estiu foren també els nostres primers amistosos de pretemporada, i la nostra particular escola de l'amor.

Per tant, eixos amors que tan bé contava Serrat en la seua cançó Paraules d'amor, i que estaven recoberts de "per a tota vida", són ja cosa d'un passat on féiem nostres els versos de Bécquer, Neruda o Estellés. Un passat de cartes i telefonades en cabines, de picar al timbre, de dibuixar corets en una llibreta, d'agafar valor per a ballar una lenta, "d'això és pecat" i de "que no ens veja ma mare", tot observat amb una mirada tan innocent com la que tenia Son Goku quan contemplava Xixi.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email