"L'art és quelcom inútil però amb moltes utilitats": Schubert, Manu Blázquez i la transcripció musical

VALÈNCIA. Quina capacitat pal·liativa té l'art? Si hom es fa aquesta pregunta pot ser trobe una resposta fàcil o una de molt difícil. Sí, l'art pot curar però... el què? Segons la filosofia d'Amós Oz, l'art pot curar el fanatisme i la intolerància. I les pot curar perquè requereix d'imaginació, cosa que només s'adquireix amb tolerància i acceptació d'allò diferent. 

Seguint la línia de curació a través de l'art, l'entitat de segurs DKV i la revista Makma han convocat la quarta edició del Premi Nacional de Dibuix DKV-MAKMA amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones a través del dibuix i el suport a artistes emergents. 

Aquest any, el guanyador del Premi Nacional de Dibuix ha estat Manu Blázquez amb 'D759 in B minor', una reinterpretació gràfica de la famosa simfonia inacabada de Schubert. Ahir, l'artista va presentar l'obra al MuVIM, junt a Amador Griñó (cap d'exposicions del MuVIM), Vicente Chambó (conseller de la revista Makma i comissari de la mostra) i Miquel Moreno (director de la delegació territorial de DKV). La mostra es podrà visitar fins el pròxim 3 de febrer de 2019. 

'D759 in B minor' naix d'una estança artística de Manu Blázquez a Viena. Com l'artista es va beneficiar d'una beca concedida per la cancelleria del país Austríac, va considerar l'opció de "retornar" l'oportunitat que se li havia donat a través d'una producció artística dedicada a un aspecte nacional. "I com no podia ser d'una altra manera, vaig decidir aprofundir en la música d'allí", afirma el seu autor. Així, després d'investigar diverses 'simfonies inacabades' de distints compositors, va sentir una connexió amb l'obra de Franz Schubert, que va deixar la feina 'a mitges' després d'assabentar-se del fatal diagnòstic que tenia la malaltia que patia.

Segons Blázquez, la connexió amb la simfonia inacabada de Schubert va sorgir des d'un principi per la claredat de la partitura: "Em va enlluernar la manera tant clara en què estava disposada la composió de Schubert. Vaig pensar que podia tenir una lectura gràfica de fàcil transcripció ja que amb un sol colp de vista podies interpretar tota la part musical", declara l'autor. 

La transcripció figurativa de Schubert

L'obra presenta, en sentit figurat, una descomposició de la simfonia i una successió numérica per cada grup d'instruments de la peça, 14 concretament, que van des del flauto fins el contrabasso. L'autor ha anat sumant les notes de cada compàs i ha fet una adaptació matemàtica a una quadrícula prèviament determinada. "Així han sorgit els dissenys, els petits rectangles que representen la 'D759 in B minor'", comenta Blázquez, que també confessa que, en un principi, no pensava presentar-se al premi: "Em semblava un repte molt difícil. Tanmateix vaig pensar que es tractava de l'element amb el qual jo treballe: la comunicació", al final, l'obra és un exercici comunicatiu en si mateix. 

"La mostra recorda a les caixes de música per aquestes petites formes geomètriques que seguides formen una melodia", explica Vicente Chambó. És cert. Tanmateix, les peces de la caixa de música ixen de la planxa de metall, mentres que a l'obra de Manuel Blázquez sembla que emergesquen de la superfície. Es tracta d'una successió de quadrets que formen dissenys que gairebé només una part dels humans pot desxifrar: els experts en aquesta peça de Schubert, tal i com afirma Blázquez. 

Tot i que es tracta d'una obra de línies depurades i minimalistes, l'autor nega que hi haja una voluntat d'eliminar "les passions i la intensitat emocional" de les peces del compositor romàntic. És una anotació gràfica, no musical que sorgeix de la investigació de Blázquez dels sons, la repetició i els buits o silencis de la música. Ans al contrari, l'artista ha volgut reflexar l'essència de Schubert des d'un altre llenguatge i parlar de les passions de la seua música. Tanmateix, una cosa que destaca és la contenció que hi ha en l'obra: "Aquesta obra conté un gran treball de contenció en l'anotació de la simfonia. I em sembla interessant preguntar-se per què és així", comenta l'autor. 

D'altra banda també resulta cridanera la possibilitat de traduir la música a altres llenguatges, especialment per a aquelles persones que tenen dificultats per a escoltar-la o directament no poden fer-ho. Tot i que Blázquez reconeix no haver tingut aquest detall present mentres treballava en la peça, considera que és una idea que li agrada, tot i que la traducció musical per a persones amb problemes auditius "és un tema complex", afegeix. 

El Cub

'D759 in B minor' s'exposa a l'espai d'El Cub del MuVIM. "Vam pensar en El Cub per a la mostra perquè és un concepte de vitrina permanent", afirma Amador Grinyó. L'objectiu del centre és poder veure la peça des de diferents punts de vista i durant les vint-i-quatre hores del dia. La llum també compta com a un element fonamental en la contemplació de l'obra. Els matissos que adquireix la mostra de Blázquez van canviant al llarg del dia amb la llum. Especialment quan hi ha una absència gairebé total d'aquesta: "El millor moment per a visitar-la és de nit, quan es fa fosc. És en eixe moment quan la peça arriba al seu punt més especial", comenta Amigó. Tant és així que van decidir presentar-la a les vuit de la vesprada.

L'espectador podrà visitar la selecció de dibuixos de 'D759 in B minor' (no està l'obra completa) que reflexen tant la participació dels instruments en aquesta simfonia inconclusa de Schubert com la importància dels silencis, representats en línies disconnues que formen un text mut.

L'herència d'altres creadors està molt present en l'obra de Manu Blázquez, que admet que no sap si l'art té la capacitat de curar o no, però afirma que si ell no es dedicara a açò "segur que estaria per ahí fent qualsevol cosa roín". Així, deixa oberta la incògnita perquè siga l'espectador qui decidisca resoldre-la. Del que no cap dubte és que, tal i com deia Oz, l'art pot curar l'esperit i la intel·ligència, dos conceptes que a vegades estan sobre les qüestions físiques. 

Amb l'amor passa una cosa semblant. Schubert era romàntic, i no amagava la intensitat emocional a les seues composicions. Al cap i a la fi, la creació artística no és més que una manera d'expressar emocions com ara l'amor. L'art també pot ser un mitjà per dir "t'estime". I un "t'estime" és capaç de curar-li l'ànima a qualsevol.