VALÈNCIA. (VP/EP). La manifestació cultural internacional L'art de la pedra seca ha sigut inclosa en la llista representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco durant la reunió del comitè que se celebra fins a l'1 de desembre a Port Louis (República de Mauricio).
En aquesta candidatura han participat Espanya, Grècia, Xipre, França, Croàcia, Eslovènia, Itàlia i Suïssa. A Espanya es poden trobar exemples d'aquesta tècnica especialment en Andalusia, Aragó, Astúries, Illes Balears, Catalunya, Extremadura, Galícia i la Comunitat Valenciana.
L'art de la pedra en seca es refereix al coneixement relacionat amb la fabricació de construccions de pedra en superposar unes sobre unes altres, sense utilitzar cap altre material per la unió.
Les estructures de pedra seca s'estenen principalment en les àrees rurals, en terrenys empinats, tant dins com fora dels espais habitats. L'estabilitat de les estructures es garanteix mitjançant l'acurada selecció i col·locació de les pedres.
La pedra seca ha donat forma a nombrosos i diversos paisatges, creant diferents maneres d'habitatge, agricultura i ramaderia, i testifiquen els mètodes i les pràctiques utilitzades per les persones des de la prehistòria fins a l'actualitat per a organitzar els seus espais de vida i de treball mitjançant l'optimització dels recursos naturals i humans locals.
Juguen un paper vital en la prevenció de lliscaments, inundacions i devessalls, i en la lluita contra l'erosió i la desertificació de la terra, millorant la biodiversitat i creant condicions microclimàtiques adequades per a l'agricultura.
A nivell autonòmic, la Comunitat Valenciana, posseeix nombrosos elements construïts amb la tècnica de la pedra en sec. L'ordenada col·locació d'unes pedres sobre unes altres, sense llaurar, travades sense argamassa de compactació i solament sustentades pel seu propi pes, i la solidesa que confereix la correcta disposició constructiva, conformen la minimalista i sàvia arquitectura de la pedra en sec.
Aquest paisatge d'elaboració humana es troba en les comarques del nord de Castelló, com les àrees de Vinaròs-Sant Jordi, en El Baix Maestrat; Tírig-Catí-Albocàsser, en L'Alt Maestrat, i Vilafranca-Castellfort, en la comarca dels Ports de Morella, on és freqüent trobar casetes i barraques disseminades per tot el territori, destaca la Generalitat en un comunicat.
En la província d'Alacant destaquen els municipis de Callosa d'en Sarrià, Novelda, Crevillent o el Pinós, amb nombrosos exemples de 'ribazos', refugis agrícoles o refugis de picapedrer construïts amb aquesta tècnica i associats a l'antiga extracció minera. I en les comarques de València la localitat d'Énguera, amb un gran nombre de refugis, anomenats cucos, repartits per tot el seu terme.
La Generalitat Valenciana va declarar la tècnica constructiva de la pedra en sec com bé de rellevància local immaterial al novembre de 2016.
Amb aquesta nova declaració, Espanya es consolida en el grup dels països amb més representació en la matèria i molt especialment com a país amb una major diversitat de Patrimoni. La nova declaració la situa com a quart país amb major nombre de manifestacions incloses en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial amb un total de 17 manifestacions inscrites.
Pel que es refereix als Béns Patrimoni de la Humanitat, Espanya és el tercer país de la llista de la Unesco amb 47 béns declarats, sent l'únic dels primers a tenir declaracions en totes les categories de la Unesco, ciutats patrimoni, arquitectura contemporània, monuments, paisatges o jaciments.
El Comitè de la Unesco també avaluarà aquest dijous 29 de novembre la manifestació cultural espanyola 'Las Tamboradas', rituals de tocs de tambor, candidata a formar part de la mateixa Llista de la Unesco.
La candidatura 'Las Tamborradas' reuneix llocs que ocupen una gran part de la geografia espanyola de nord a sud i que comparteixen un idioma comú, a través de l'organització de rituals grupales de tambors i bombos. Les diferents comunitats i grups s'associen en el Consorci Nacional dels Pobles del Tambor i el Bombo d'Espanya.
La repetición sistemática del mismo estilo edificatorio, sea cual sea el lugar, muestra una nueva era de la arquitectura. Pero también de los lugares donde vivimos
Els avanços científics ens exigeixen pensar qui és l’usuari i quins coneixements necessitem per a dissenyar el planeta
