L'AVL publica un vocabulari visual de la festa del Corpus

VALÈNCIA. (EP) L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) publica El Corpus de València, un "vocabulari visual" de la 'festa grossa' de la ciutat. El llibre explica, a través de fotografies i textos breus, la simbologia de "una de les manifestacions culturals més arrelades" del cap i casal: una desfilada de personatges de l'Antic i Nou Testament, amb danses i música, gegants i 'roques' que converteixen el Corpus en "un esclat d'elements cultes i populars".

El lèxic vinculat en la festa del Corpus es pot consultar en el Portal Terminològic Valencià, però la Secció de Terminologia de l'Acadèmia va pensar que la publicació d'un repertori visual de la festa podria ser "un instrument atractiu i eficaç perquè els valencians s'acosten a la llengua, la tradició i la història d'aquest esplèndid patrimoni", explica l'ens normatiu del valencià en un comunicat.

"Es tracta d'un treball, sense pretensions d'exhaustivitat, concebut amb l'objectiu de fer créixer el coneixement i l'estima per les nostres festes i tradicions", arreplega el text de presentació de l'obra.

La presentació del Corpus de València tindrà lloc dimarts que ve, 28 de març, a les 19.30 hores en el Museu de la Ciutat. Intervindran en l'acte els acadèmics Immaculada Cerdà i Artur Ahuir i l'expert en cultura festiva, Josep Lluís Marín. Prèviament, a les 18.30 hores es farà una visita en la Casa de les Roques, a càrrec del director del Museu del Corpus, Gil-Manuel Hernández.

La publicació mostra els actes de la festa que inclouen el trasllat de les roques, la cavalcada del Convit i la processó. El lector trobarà les roques (diablera, de Sant Miquel, de la Fe, de Sant Vicent Ferrer, de la Puríssima, València, de la Fama, del Patriarca, de la Mare de Déu dels Desemparats, de la Santíssima Trinitat i del Sant Calze) que s'exhibeixen durant el recorregut pels carrers del casc antic de la ciutat.

Es tracta d'un conjunt d'onze estructures mòbils en forma de vaixell antic que suporten grups escultòrics de temàtica religiosa i que desfilen el dia del Corpus precedint la processó general.

Danses

En el llibre també es descriuen les danses que es ballen durant la festa: els gegants, els nanos, la Moma, la magrana, els cavallets, els turcs, els arquets i els pastorets.

Es ressenyen igualment els misteris, un conjunt de tres peces de teatre curtes i de caràcter didàctic -escenificades per xiquets en la vesprada del Corpus- en les quals es representen passatges bíblics, els personatges dels quals (els banderoles, l'Agüelo Colomet, l'àngel custodi, els exploradors de la terra promesa, els quatre evangelistes, les matrones, els Cirialots, David i els músics cegos d'Israel o Abraham i Isaac) desfilen en la cavalcada del Convit i en la processó general de la vesprada.

Altres elements d'aquesta festa, com els animals fabulosos (com la tarasca, la cucafera i el drac), els objectes simbòlics -la custòdia, els tres àguiles, la barca de Sant Nicolau, l'arqueja de l'Aliança i l'altar sacrifici- o la comparsa de la Degolla amb la poalà (poals d'aigua llançada des dels balcons a la comparsa que representa als soldats que buscaven els xiquets de Belén per a degollar-los), també tenen el seu espai en aquest treball de la col·lecció 'Vocabularis Visuals' de l'Acadèmia.

La publicació del Corpus de València ha sigut possible gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de València, a través de la Regidoria de Cultura Festiva, i dels fotògrafs Antonio Cortés, Ricardo Ferrer i José Carlos Díaz, que han cedit "un material indispensable per a la plasmació del projecte".