Les rosquilletes de Rita Barberá

La informació de Loreto Ochando publicada aquesta setmana per Valencia Plaza ha fet que les aigües del PP es tornen a desbordar, igual que les del Xúquer i el Segura amb les pluges torrencials, i ens ha recordat de nou la necessitat del bon periodisme. Explica la companya que el jutge del cas Taula investiga un possible delicte electoral en la campanya de Rita Barberá a les eleccions municipals del 2007.

La tècnica delictiva investigada és molt semblant a la que utilitzava el PP autonòmic i que el proper mes de març obligarà a sentar-se en la banqueta de l’Audiència Nacional a l’equip de confiança de Francisco Camps en la cúpula del partit per frau en les campanyes electorals del 2007 i el 2008. El sistema de funcionament era tan simple com eficaç. Una empresa pantalla –Orange Market a escala autonòmica, Laterne a escala municipal- rebia els suborns de concessionaris i contractistes de l’Administració. Aquesta firma emetia factures unflades o de serveis inexistents per a justificar l’entrega de diners. I amb aquests recursos es pagaven les despeses d’una campanya electoral que incomplia la legalitat per aconseguir que el PP guanyara de nou les eleccions.

Les noves dades conegudes i el fet que el jutge tinga una altra investigació en marxa sobre el funcionament del PP de la ciutat de València mereixen algunes reflexions.

1. El dolor per la mort de l’exalcaldessa no hauria de ser confós amb una exculpació de la seua responsabilitat sobre el coneixement o la ignorància que tenia sobre aquest tipus de pràctica irregular de la qual era beneficiaria. Per això són preocupants les veus de l’entorn de Francisco Camps, que suggereixen que es podria presentar com a candidat a l’alcaldia en les properes eleccions municipals com a homenatge a Barberá, ja que intenten mesclar-ho tot. És cert que aquestes veus que animen a Camps també saben que les enquestes de Génova situen als populars ara més prop de l’alcaldia que fa un any.

 Lligat políticament i afectiva a la figura de Barberá, Camps hauria de diferenciar entre l’honradesa personal i la política. És a dir, l’exalcaldessa segur que no es va emportar a casa “ni una bossa de rosquilletes” com diu l’expresident, però sí un bon grapat de vots mobilitzats amb pràctiques suposadament irregulars, que ara estan sent investigades per la justícia.

2. Génova hauria de tindre en compte de cara al congrés nacional de febrer les exigències de la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, que creu necessari endurir les normes del partit respecte als casos de corrupció. La recuperació, per part de Mariano Rajoy, del centre del tauler polític espanyol ha tingut un efecte col·lateral: hi ha descafeïnat les propostes de renovació interna més exigents i ha reforçat les actituds immobilistes dels qui pensen que el pitjor ha passat i no cal canviar res.

Si el PP valencià no pot realitzar les reformes internes que té pendents –cal recordar que la mateixa Bonig va demanar una refundació del PPCV- tindrà moltes més dificultats per a recuperar influència en Génova i en el Govern, que continuen aplicant un estricte cordó sanitari sobre l’estructura valenciana, i també per intentar recuperar el poder amb garanties d’estabilitat a les institucions d’on va ser expulsat en els comicis del 2015.

L’obertura d’una nova investigació judicial sobre el funcionament del partit a la ciutat de València hauria de facilitar a Bonig l’adopció de mesures quirúrgiques, encara que l’ estructura que va muntar l’exalcaldessa es resisteix a facilitar els canvis. La resolució de l’expedient disciplinari que Génova va obrir als regidors imputats per un suposat blanqueig de capitals, i que encara formen part del grup municipal com independents, serà clau per a saber a partir de quins paràmetres es reconstrueix el partit en la ciutat.

3. Les portes giratòries entre Laterne i el departament que dirigia el vicealcalde Alfonso Grau trenquen l’esquema de bons i roïns que s’havia establert en la investigació per suposat blanqueig de capitals entre els assessors que es negaren i els que acceptaren fer una donació de 1.000 euros per a la campanya municipal del 2015 i recuperar-la després amb diners negres.

Almenys dos empleats d’aquesta empresa utilitzada per a muntar les campanyes electorals incomplint el que marca la llei foren assessors de Grau. I per a més barra, algun d’ells no va tindre cap problema en passejar-se pels mitjans de comunicació presentant-se com herois que havien perdut el seu treball per negar-se a participar en el suposat blanqueig de capitals del grup municipal.

 La  nova peça oberta permetrà, probablement, establir millor les responsabilitats judicials de cada persona implicada en la trama, però de moment les informacions publicades deixen clar que encara queden moltes coses per ventilar en el funcionament del PP de la ciutat de València.