'L’esport valencià durant la Guerra Civil': un llibre que analitza el "buit historiogràfic" de l'època 

VALÈNCIA. L’esport valencià durant la Guerra Civil (1936-1939) és el nou treball de l’historiador Josep Andreu Bosch que ha presentat a la Institució Alfons el Magnànim en un acte al Trinquet de Pelayo en el que el han acompanyat; la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, el director general de l’Esport, Josep Miquel Moya, el director del Magnànim, Vicent Flor, i el periodista Paco Lloret.

En aquest llibre, l’historiador Bosch estudia l’activitat i el paper que van jugar esports com el futbol, la pilota, la boxa o el ciclisme durant el conflicte militar. L’anàlisi que s’hi desenvolupa té com objecte l’esport a la província de València entre els mesos de juliol de 1936 i l’abril de 1939, encara que es troba contextualitzat en un període més ampli que engloba les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX per explicar els orígens i el desenvolupament de l’esport valencià.

A la presentació, la vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha assenyalat que el nou llibre “no sols parla dels esports d’aquella època, sinó també dels esportistes, que varen ser molt importants, i el que significava en aquella etapa tan dura per a la societat civil el fet de mantindre l’esperit esportiu”. Amigó també ha destacat que “ja són un centenar els llibres publicats, des de que començara la nova etapa del Magnànim a finals de desembre de 2015, i la veritat és que estem molt satisfets perquè la producció és majoritàriament en valencià”. 

Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim, ha assenyalat per la seua banda que “s’han estudiat moltes coses de la Guerra Civil, però no s’ha estudiat l’esport com un mecanisme de socialització, de creació d’identitats, i pensàvem que era molt important donar a conèixer a la ciutadania el que passà en eixos moments”. Sobre l’espai triat per presentar el llibre, el Trinquet de Pelayo, Flor ha explicat que “pensarem que era un bon lloc perquè del 36 al 38, es feren partides de pilota, eren moments durs i la gent necessitava distracció i reconèixer els seus esportistes, que eren models”.  

Al seu torn, l’autor de L’esport valencià durant la Guerra Civil (1936-1939) ha explicat que “quan llegies algun llibre sobre la història d’algun club o d’alguna federació, sempre hi havia com un parèntesi, el que passava abans del 18 de juliol de 1936 i a partir de l’1 d’abril del 1939, i era com que durant la Guerra no hi havia hagut res a nivell esportiu. Però, estirant del fil, te n’adones de que això és una gran mentida, que hi hagué molta activitat esportiva, moltes competicions i molta gent fent pràctica esportiva”.  

"L'esport no va parar en guerra"

El llibre tracta d’aportar informació sobre un tema relatiu a la darrera Guerra Civil, poc estudiat i desconegut, com és quina va ser l’activitat esportiva a les terres valencianes durant estos anys. Amb ell, Bosch nega eixa afirmació tantes vegades repetida que feia relació a la inactivitat i la paralització de l’esport i l’activitat física a la València defensora de la legitimitat republicana. L’autor explica que “tot i l’aparent trivialitat que pot semblar l’estudi de l’activitat esportiva, durant la Guerra Civil a València, en realitat, comporta múltiples aspectes d’índole històric i sociològic, però també altres relacionats amb la política, l’educació, la sanitat i evidentment, en un context marcat per un conflicte bèl·lic, la preparació militar, entre molts altres”. 

Els futbolistes Iturraspe, Vidal, Artigas o Amadeo; l’atleta Pepe Lacomba; els pilotaris Xiquet de Quart, Benissa o Chelaet, els boxejadors Martínez d’Alfara o Sangchili... per les pàgines del llibre desfila tot un seguit de figures conegudes i destacades de l’esport en aquells anys que en escenaris ja mítics com el Trinquet de Pelayo, els estadis de Vallejo, Mestalla o Camí Fondo, la Plaça de Bous, el Club Nàutic, el frontó Jai-Alai o el Canòdrom València participaren de l'intent de mantindre una certa normalitat en la pràctica esportiva.

Clubs al servei de la República

Encara que l'estudi té per objecte l'esport a la província de València entre els mesos de juliol de 1936 i l’abril de 1939, cronològicament és més ampli, ja que també es tracten els orígens i el desenvolupament del nostre esport durant les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX, així com durant els primers anys de la postguerra. 

Així, Bosch explica el procés que va viure la pràctica esportiva en estos anys, centrant-se en les entitats, societat i els clubs, però sense oblidar mai els seus protagonistes principals: els esportistes, analitzant la confiscació de clubs per part de treballadors i sindicats, els nombrosos festivals benèfics en favor de la República, i també les conseqüències que la victòria franquista i la posterior repressió tingueren en alguns dels esportistes o la reorganització de les competicions i les associacions que va efectuar el nou règim.

Josep Andreu Bosch Valero (Montcada, 1969). Doctor per la Universitat Catòlica de València, llicenciat en Geografia i Història i diplomat en Magisteri en les especialitats de Ciències Humanes i Educació Física. Professor al col·legi Sagrada Família de Manises i a la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat Catòlica de València-Sant Vicent Màrtir. Col·labora en diferents mitjans de comunicació (Plaza Deportiva, Levante-EMV, CV Ràdio, Ràdio Esport). Ha coordinat els llibres Últimes vesprades a Mestalla i Últimes vesprades a Mestalla. Segona part, a més de participar en llibres col·lectius com: Història del Llevant (segon volum), La pilota valenciana. Pràctica, ciència i codi i Crisis, cambio social y deporte. La seua tasca investigadora l'ha portat a participar en diferents congressos internacionals en l'àmbit de la història i la sociologia esportiva.