Tots els ports, però especialment el d’Alacant, necessiten reconnectar amb la vida diària dels veïns per ser un motor econòmic i social
ALICANTE. Els ports solien estar al marge de les ciutats i els pobles i concentraven només la seua activitat pesquera. Després van créixer i alguns com el d’Alacant van passar també a acollir creuers i terminals de contenidors. I a les últimes dècades s’han convertit en motor turístic amb restaurants i discoteques. Cada pas que han donat els ha fet allunyar-se més del veïnat i la seua vida quotidiana. Per això, ací van quatre receptes per apropar més els ports a la gent:
Qualsevol cosa que es faja a Venècia ja compta amb un plus de bellesa, però l’horitzó de façanes de l’Esplanada que es pot contemplar des del Port d’Alacant o la posta de sol des del Moll 12 tampoc li tenen res a envejar. Floating Cinema és tot un esdeveniment cultural a les aigües darrere de l'illa de Giudecca a la llacuna de Venècia. El festival compta amb un escenari flotant, visible des de vaixells privats o una plataforma flotant compartida, on els assistents poden gaudir d'una gran varietat de projeccions i actuacions d'artistes tant internacionals com locals.
Durant dos setmanes, el cicle explora experiments relacionats amb imatges en moviment, unint el cinema i les arts visuals. Perquè els formats no són només cinema: han mostrat tècniques prèvies, com ara el teatre d'ombres i els fanals màgics, pel·lícules muts amb bandes sonores en directe, projeccions de pel·lícules i tecnologies digitals.
L’accés a la plataforma compartida es fa des d’un moll annex que compta amb un restaurant on cada dia conviden un cuiner diferent de la ciutat per arrodonir la experiència. A Alacant, només va desenvolupar una iniciativa similar els estius del 2016 i 2017 amb representacions teatrals que homenatjaven l’Stanbrook des del Moll 14.
El port ocupa l’àrea central de la ciutat i la seua façana més emblemàtica. Però l’aigua no presenta la mateixa qualitat que l’entorn que la rodeja. S’hauria de netejar i evitar que els barcos del port esportiu contaminen el moll fins aconseguir la bandera blava, igual que la té la Marina de València. I amb això, es podria habilitar algun dels molls com a zona de bany.
Una experiència que ja han fet Barcelona o València i que garantiria el bany als dies de més calor, fins i tot quan el vent o les meduses fajen hissar la bandera roja al Postiguet. Acompanyat d’una zona per prendre el sol o un chill out, podria ser un nucli d’activitats més per al port.
L’Esplanada sempre ha comptat amb un templet, ara conegut com la Concha, encara que la seua activitat està disminuint amb el pas dels anys. Però el Port ofereix molts espais per a concerts, més enllà dels grans festivals, que podrien oferir una programació constant durant tot l’any els matins del cap de setmana.
Una iniciativa que ja s’ha testat amb èxit al cas dels ports de Castelló i València, contant amb cantants espanyols i locals amb una iniciativa promoguda per les autoritats portuàries i Districte.
L’enton del Port d’Alacant és un trencaclosques de concessionàries que s’aprofiten de les diferents àrees. Per una banda, al Moll de Ponent, el centre comercial Panoramis s’ha reconvertit després de molts anys enredat en una subhasta. Per altra banda, el Moll de Llevant ja ha acabat la seua reforma promoguda per la concessionària privada fins a 2035. Tambè s’està rennovant l’àrea infantil de la Llotja, ubicada enfront de Canalejas mentres s’han afegit més escultures a la sobresaturada Porta del Mar impulsada per l’Ajuntament, on també s’ha construit la polèmica Oficina de Turisme. Però el que necessitaria qualsevol port són zones d’ombra, fonts d’aigua, bancs, tauletes i cadires plegables que fajen que siga una zona.
Els avanços científics ens exigeixen pensar qui és l’usuari i quins coneixements necessitem per a dissenyar el planeta
La talassonímia és una ferramenta essencial per entendre com hem habitat la costa durant els últims segles
