VALÈNCIA. Vicent Andrés Estellés ha passat a la posteritat com al gran poeta valencià del segle XX. Però, de fet, fou un autor proteïforme que conreà altres gèneres, com el teatre o la narrativa en prosa. Així, després de dedicar els primers 12 volums de la seva Obra completa revisada -un projecte dirigit per Vicent Salvador, que morí el 2023, Josep Murgades i Jordi Oviedo-, a presentar el conjunt dels poemaris estellesians amb una reorganització cronològica de les obres i una nova edició filològica, el volum 13, a cura de Jordi Oviedo, ha estat dedicat a reunir la Poesia esparsa, el Teatre i la Narrativa del poeta de Burjassot.
La publicació de la poesia d’Estellés dins de l’OC revisada es va cloure amb la publicació en quatre volums de la seva obra magna: Mural del País Valencià. Però faltava per incloure-hi tots aquells poemes esparsos que Estellés havia publicat en revistes, programes de festes o havien estat elaborats en relació a diversos esdeveniments culturals. Així mateix, després d’haver inventariat l’arxiu personal del poeta, Oviedo ha decidit publicar per primera vegada tres reculls de poemes que Estellés havia deixat enllestits i que fins ara havien restat inèdits. Es tracta d’Homenatges, Homenatge a Ronsard i Pinacoteca.
Els poemes d’Homenatges remeten a l’afusellament de Txiki, Otaegi, Baena, Sánchez Bravo i García Sanz el 27 de setembre de 1975 per part de les autoritats franquistes i foren escrits en aquell mateix moment. El poemari Homenatge a Ronsard, també escrit el 1975, pren el motiu de la font que brolla per associar-lo a l’alegria, l’esperança i l’amor cap a un tu poètic, en un aplec d’imatges clàssiques i equilibrades, en diàleg amb el poeta francès del segle XVI. En canvi, els poemes de Pinacoteca, foren escrits als anys cinquanta, però foren revisats per l’autor fins al 1992. Els poemes d’aquest darrer recull, més enllà del tòpic horacià ut pictora poiesis (‘com la pintura així és la poesia’), tenen com a model poemes didàctics originats en el Renaixement i el Barroc castellà, que es referien a la pintura des de la poesia i mostren un itinerari vital i cultural en aparent desordre però organitzat per la mirada del poeta.
Alhora, el volum també reuneix les obres de teatre, les primeres de les quals, els oratoris recopilats en el llibre Oratori del nostre temps, es basteixen sobre versos però en les coordenades del gènere dramàtic. Aquesta condició permet anomenar-les poesies dramàtiques. Així mateix, les proses dramàtiques recopilades a Dos drames i una farsa, també en les coordenades formals del gènere teatral, són un pas cap a les obres en prosa. El darrer conjunt de textos en prosa del volum se centra en la narrativa, en el que es pot anomenar prosa narrativa ficcional, dins de la qual s’hi inclou la novel·la El coixinet, més extensa.
Tot i que inicialment s’havia previst que l’Obra completa revisada tindria 13 volums, finalment en tindrà 14. El darrer volum apareixerà a finals de l’any 2026 i s’ocuparà de la prosa memorialística i la que s’acosta més a l’assaig cultural.
