CASTELLÓ. "Reivindique la ficció a ultrança. En literatura tot està inventat, i jo explore la millor manera de construir la història que vull contar. Busque escriure una narració singular, original". Són les paraules de Toni Cucarella, l'autor de 'Qui de casa se'n va' (editorial Àmsterdam), una de les millors novel·les publicades en l'últim any si ens atenim al premi de narrativa amb el qual ha sigut distingit en els XXXV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. I autor i llibre han sigut els triats per a celebrar una nova sessió del cicle 'Punt de Trobada', en esta ocasió a Vila-real, on Cucarella va confessar que una de les seues finalitats quan es troba en el procés d'escriure és "que la literatura tinga coherència. M'obsessiona un poc que allò que estàs comptant siga congruent".

El coordinador del Club de Lectura de Socarrats, Vicent Usó, va ser l'encarregat de conduir la trobada al qual van acudir una mica més d'una trentena de persones i a qui precisament va citar Cucarella quan va donar compte dels orígens del seu llibre. "Vaig començar a escriure esta història l'any 2006 i durant molt de temps es va quedar aparcada. Vicent sempre distingix als escriptors de brúixola i als de mapa. Jo soc dels primers, per la qual cosa en un moment donat vaig deixar la història sense tindre res anotat en cap costat. Però el que volia comptar d'alguna manera no se'n va anar del meu cap, i no va ser fins a l'arribada de la pandèmia quan tot va esclatar i vaig començar a dibuixar la que després ha sigut la novel·la".

L'escriptor es va autodefinir com a "caòtic", sobretot durant les primeres fases del procés de l'escriptura. "Una vegada comence a tindre-ho tot més clar ho pose en orde i arriba el moment d'aplicar al que narres tot allò que saps de literatura". Toni reescriu una vegada i una altra, i potser això és fruit precisament de ser un autor de brúixola i no dels que traça esquemes amb tot l'esquelet de la novel·la abans d'arrancar amb la tasca de posar per escrit les paraules.

El jurat dels premis de la crítica va destacar quan va anunciar la deliberació el domini que palesa de la llengua Cucarella, "especialment en el seu vessant popular, que dota la seua prosa d’una expressivitat i una vivesa úniques". I aquesta és una de les claus precisament d'este llibre perquè narra la vida del protagonista, Miquel, des de la seua infància fins a la seua mort, i aquesta evolució, aquests canvis, es veuen en el llenguatge. "Passa el temps i anem parlant-lo distint. No ens expressem igual, i això és una cosa que es veu en esta obra. En les quatre parts en les quals està dividida la història s'evidencia", va detallar en la sessió a Vila-real, al mateix temps que va posar l'accent en la manera en la qual evoluciona el personatge "a l'hora d'explicar-se a si mateix. Ell construïx una llengua distinta en els diferents moments de la seua vida perquè el temps va passant".

Durant el 'Punt de Trobada' es va debatre sobre la construcció dels personatges i dels trets dels uns i els altres, fent costat tots ells al "nòmada" Miquel al llarg de la seua solitària vida de la qual Cucarella va donant compte pàgina a pàgina. "Viu una vida sense viure-la. És un estrany en el món al qual res ho motiva per a viure. Miquel és un personatge solitari al marge del món que està inspirat en 'L'Estrany' d'Albert Camus". Perquè dels autors i de les lectures que han acompanyat al de Xàtiva també va parlar en la trobada de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. "Durant el procés d'escriptura tinc llibres al meu voltant sempre. Ells m'ajuden a compondre la història que estic contant i quan ho necessite em servixen per a desembossar el que tinc entre mans. Llig, repàs, ho digerisc i després escric. No es tracta de copiar l'estil de ningú perquè el que jo pose en el paper és una cosa que sona a aquestes lectures que he fet, però que té el segell de Toni Cucarella, sense que quede pretensiós el que dic. M'agrada que en el meu llibre s'aprecien d'alguna manera les lectures que he fet". I en 'Qui de casa se'n va' estan. Està Àngel Guimerà, Samuel Beckett, Bohumil Hrabal i, sobretot, Patrick Modiano. "No amague les influències, sinó més prompte tot el contrari".

Com assevera Cucarella, en literatura "tot és artifici", i està en mans de l'escriptor veure que "a vegades no només és contar una història sinó que entres en altres qüestions i trenques les convencions de la novel·la", fet que queda demostrat sobradament en 'Qui de casa se'n va'.