CASTELLÓ. De tant en tant, les taules de novetats de les llibreries regalen alguna sorpresa; en aquest cas, ha vingut des de Llucena. D'allí és l'escriptora Emma Zafón, qui resideix des de fa anys a Barcelona encara que conserva la seua vinculació amb les comarques de Castelló com bé es reflecteix en la seua novel·la 'La mare'. Aquest llibre que publica Empúries (Grup 62) és una delícia de lectura on el focus es posa en la cosa quotidiana per a parlar de qüestions familiars, socials i inclús polítiques.
Després de l'impacte de 'Casada i callada', la també periodista busca disseccionar els equilibris invisibles que sostenen una casa i que sovint descansen sobre una dona. Quan Piedad, centre gravitacional dels protagonistes, pateix un accident i deixa de poder assumir les cures que ho articulaven tot, l’ordre familiar trontolla i aflora una xarxa de dependències, silencis i renúncies que transcendeix la ficció.
Però Emma Zafón insisteix que no ha escrit només una novel·la familiar. "Els ingredients de la novel·la conformen un conjunt de problemàtiques que tenim tots", explica, i enumera qüestions que travessen el llibre: "el pes de la casa que recau en les dones, la vida que porten els germans, la realitat de Castelló, la crisi i el postdrama que ens hem menjat". Eixa suma de capes és, justament, la que converteix 'La mare' en una radiografia social.
El nucli del llibre, que està a punt de vore la segona edició, és el sistema de cures i què passa quan falla la dona que l’ha sostingut durant dècades. "En el moment en què les dones, ja siguen filles o nores, deixen de cuidar-los en exclusiva… comencen a vore's les bretxes"”, reflexiona. I remata amb una frase que resumeix l'impuls de la novel·la: "Quan una dona falle, el descalabre absolut en una casa es produïx".
Zafón converteix aquesta constatació en literatura sense caure en el pamflet. La denúncia hi és, però mai en forma de lliçó. "Els llibres molt moralitzants no m'agraden", admet en conversació amb Castellón Plaza. Fugir de la moralina ha sigut, diu, una decisió conscient i també una feina compartida amb el seu editor, Josep Lluc, a qui atribueix haver-la ajudada a trobar l'equilibri: "És ell qui detecta quan m'estic passant i ficant massa cunya". Zafón reivindica així una escriptura que interpel·la sense subratllar, que mostra sense adoctrinar.
Aquesta mirada es percep també en la construcció dels personatges masculins, retratats amb duresa però també amb voluntat de comprensió. "Totes patim aquestes masculinitats", diu, però s'interessa per explicar d'on venen. Del fill major assenyala una educació que l'ha convertit en "un senyor inútil que no se sent interpel·lat quan a casa el necessiten". I del germà menut, fill de la crisi i de “l’estafa generacional”, en retrata una masculinitat desorientada, arrossegada per la precarietat. No hi ha caricatura, sinó context.
La novel·la parteix d'una idea molt clara, però es va anar eixamplant amb històries reals, converses i documentació. "Jo volia escriure una història en què se veren reflectides les situacions que es donen a la majoria de famílies", conta. Una de les intuïcions centrals era evidenciar que, quan hi ha una emergència familiar, "el telèfon que sona és el de la filla". Una realitat naturalitzada que el llibre posa en qüestió.
També per això la maternitat i l'herència femenina travessen la novel·la, no només en la relació amb la mare sinó en el pes que passa de mares a filles, i moltes vegades en silenci. "La gent que no ha fet mai les faenes de casa pensa que es fan soles", ironitza, assenyalant eixe treball invisible que sosté la vida.

El paisatge on passa tot això no és decorat. Borriol, on situa la història, és quasi un personatge més. Tot i ser de Llucena, Zafón explica el vincle íntim amb el poble: la joventut viscuda allí, les amistats, les festes, però també el seu potencial narratiu. "A mi el poble sempre m'ha paregut golós", diu. Li interessava també el seu passat polític, urbanístic i social, i una realitat que li permetia eixir del món de la ceràmica associat a la seua comarca.
Com ja havia fet en la seua trajectòria periodística, Zafón torna a escriure des del món rural, però lluny de qualsevol idealització. Una de les qüestions que més li interessa és discutir la visió romàntica dels pobles. "Quan es va posar de moda això de l'Espanya buidada vaig pensar: alto, perquè la vida als pobles també implica altres coses". I eixes altres coses inclouen control social, desigualtat i una exigència especialment dura per a les dones.
"Vaig començar a treballar des de la perspectiva de gènere i del que suposa ser una dona de poble", explica. Parla de fiscalització, de correcció imposada, de com tot es comenta i es vigila. I especialment, de què passa quan una no encaixa en la norma: "Quan no fas una vida heteronormativa… eres molt outsider".
Eixa tensió entre allò íntim i allò estructural recorre 'La mare'. Perquè la novel·la parla d'una família concreta, però també d'una organització social basada en treballs invisibles i afectes desigualment repartits. Potser per això colpeja tant: perquè en els silencis de Piedad, en la filla que carrega amb tot o en els fills que no saben sostenir, hi ha una experiència compartida.
Zafón ho resumeix amb senzillesa. Simplement volia que "totes les històries encaixaren, que els personatges se sostingueren i que la lectura fora amena, que hi haguera alegria en la lectura". I ho ha fet construint una novel·la que, sota l'aparença d'història familiar, és també una exploració punyent sobre les cures, la memòria i allò que una mare sosté fins que, un dia, deixa de fer-ho.
El bon acolliment que va tindre el mes passat la presentació de l'obra a Benicàssim i a l'Alcora va ser l'avantsala de les no poques peticions de signatures que li van arribar a Emma a Sant Jordi i en la fira del llibre de València. Hui dia és el llibre més venut de l'editorial que la publica, i el boca-orella podria convertir 'La mare' en la revelació literària de la temporada.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.