VALÈNCIA. Edicions Tres i Quatre, de València, publica un nou volum de la Correspondència de Joan Fuster, el 23, a cura de Faust Ripoll Domènech, dedicat a aplegar les relacions epistolars de l’assagista de Sueca amb diversos valencianistes de postguerra. El llibre inclou les cartes amb Rafael Sifre Pla, Josep M. Giménez Fayos, Francesc de P. Burguera, Josep Lluís Bausset, Francesc Torrent i Vicent Giménez Borja.

Els sis epistolaris reunits en aquest volum tenen en comú que tots comencen en la dècada de 1940, quan l’escriptor tenia entre disset i vint-i-set anys, en l’inici mateix de la seva trajectòria literària. Alguns s’esgoten de seguida, són circumstancials o testimonis d’una relació interrompuda que ja no es recuperaria més tard. Uns altres es mantingueren vius durant anys i panys, al llarg de tota una vida, fins a la mort de Fuster el 1992. Són les cartes intercanviades amb els amics de primera hora, Francesc de P. Burguera i Josep Lluís Bausset, que testimoniegen un vincle afectiu ferm i persistent durant gairebé cinquanta anys.

A través d’aquestes cartes podem apreciar la centralitat creixent de Fuster en les trames culturals i valencianistes dels anys quaranta i principis dels cinquanta, en un moment d’organització absolutament precària i de dispersió i, fins i tot aïllament, dels elements valencianistes després de la guerra. Fuster anà establint contacte amb tot aquest món gràcies a la seva relació simultània amb la revista Verbo, impulsada des d’Alacant per José Albi, un amic d’adolescència de Fuster —de fet, vivia en el primer pis de la casa d’aquest, a Sueca—; amb la revista Claustro, òrgan del districte del SEU, que dirigia Vicent Ventura amb la col·laboració de Josep Garcia Richart; amb Lo Rat Penat, especialment durant la presidència de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, originari també de Sueca; i amb els dos grups de valencianistes establerts al Cap i Casal, enfrontats entre ells i organitzats cadascun, respectivament, al voltant de les figures de Xavier Casp —el grup Torre— i de Carles Salvador —el grup format a redós de Lo Rat Penat.

Fet i fet, tal com apunta al pròleg el director de la col·lecció, Antoni Furió, les cartes aplegades en aquest volum «tracen un quadre desolador i gairebé autodestructiu, terminal, del valencianisme de la immediata postguerra, fracturat en faccions irreconciliables i enfangat en pugnes intestines furioses i estèrils, que només servien per a erosionar-lo encara més». I encara afegeix que «Fuster va ser ben conscient molt aviat de la buidor i la inoperància d’aquesta lluita fratricida, i, tot i que començà militant al costat del grup Torre, encapçalat per Xavier Casp i Miquel Adlert, no tardaria a trencar la fèrria disciplina interna imposada als seus membres i a allunyar-se’n finalment».

Al capdavall, el present volum 23, que du per títol Valencianistes de postguerra, 2^a part, és una aportació documental que complementa altres volums de la col·lecció de manera que, tots plegats, permeten il·luminar les relacions personals, literàries i intel·lectuals del País Valencià dels anys quaranta i cinquanta. Així, aquest nou llibre entra amb relació amb el volum 17, que és el dedicat a Valencianistes de postguerra, 1^a part, i que inclou les cartes amb Carles Salvador i altres escriptors més o menys afins als seu grup com Enric Soler i Godes o Enric Duran i Tortajada, i també una sèrie de valencianistes dispersos, tant geogràficament respecte del Cap i Casal (Joan Valls a Alcoi, Bernat Artola a Castelló), com pel fet que no acaben de quadrar en cap «grup» en aquests primers vint anys de postguerra. Els volums 9 i 10, en canvi, reuneixen la correspondència de Fuster amb el grup Torre: Xavier Casp, Miquel Adlert i Santiago Bru Vidal. Alhora, al volum 6 hi ha les cartes amb Vicent Ventura i Josep Garcia Richart, mentre que en el 4 s’hi van publicar les que va intercanviar amb Manuel Sanchis Guarner i Germà Colon. Així mateix, el volum 14 aplega les cartes amb una nova generació de joves valencianistes: la que va sorgir a partir dels anys seixanta, amb noms com Alfons Cucó, Joan Francesc Mira, Vicent Àlvarez, Vicent Pitarch o Lluís Alpera.

"Una obra de país"

Fuster va escriure moltes cartes, milers de cartes, algunes de les quals d’un gran valor tant pel seu contingut com per la seua alta qualitat literària, i moltes altres, la majoria, circumstancials, marcades per la contingència del dia a dia i les exigències del seu ofici d’escriptor i de la seua condició d’intel·lectual compromès —amb la llengua i el país, amb els problemes i les preocupacions del seu temps—, d’home públic, de «pare de la pàtria». Ell mateix era conscient de l’interès del seu vast epistolari per a futurs lectors i estudiosos, i no sols conservava ordenadament tot el que rebia —cartes, targetes, telegrames, notes manuscrites lliurades per sota la porta, circulars, impresos, factures, avisos, insults, amenaces—, sinó que treia còpia de les cartes que enviava, i d’ací que la majoria siguen escrites a màquina i no a mà. Tot aquest material ingent resulta impagable per a conèixer millor l’escriptor i la seua obra, per a entendre també la seua projecció pública, la seua dimensió alhora literària, cultural, cívica i política.

Tenint en compte aquest valor documental, històric i literari, Edicions Tres i Quatre començà a publicar el 1997 la Correspondència Joan Fuster amb Antoni Furió –catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València- com a director del projecte i, des de la seva creació, amb la col·laboració de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València. Cada volum està dedicat a aplegar l’epistolari amb un corresponsal o un conjunt de corresponsals relligats per un eix temàtic. D’aleshores ençà, se n’ha publicat 23 volums que reuneixen les cartes de Fuster amb personatges com ara Josep Pla, Josep Carner, Marià Manent, Salvador Espriu, Carles Riba, Agustí Bartra, Vicenç Riera Llorca, Aina Moll, Francesc de Borja Moll, Eulàlia Duran, Teresa Lloret, Josep M. Castellet, Xavier Casp, Miquel Adlert, Ernest Martínez Ferrando, Joan Triadú, Josep M. Llompart, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Joaquim Maluquer, Raimon, Ovidi, Ferran Soldevila, Josep Fontana o Jordi Arquer.