VALÈNCIA. La trenta-cinquena edició dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians ha deixat un catàleg de premiats variat, que té com a guanyadors els autors Carlota Gurt, Juli Capilla, Mercè Climent, Toni Cucarella, Pau Coya i Maria Rosa Llabres. Els premis també han elogiat la trajectòria de Raimon i d’Enric Sòria. L’acte de lliurament es farà divendres 13 de juny en un acte a l’Hotel Only You, a València, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Literatura infantil

Carlota Gurt ha estat la guanyadora del Premi de Literatura infantil, amb La teoria dels forats, editat per Barcanova Editorial. El jurat ha triat la novel·la de Carlota Gurt per “l'originalitat de la seva trama, la seva redacció, que fa còmplice al públic amb tocs d'humor i tendresa; així com els missatges positius que Carlota Gurt dona de forma subtil”. De prosa viva i directa i amb un accentuat sentit de l’humor, La teoria dels forats és l'aventura d'un fill fantasiós i un pare que toca massa de peus a terra; una aventura que els ensenya que les vides i les persones són prodigiosament imperfectes.

Carlota Gurt (Barcelona, 1976) és escriptora i traductora. És autora dels llibres Cavalcarem tota la nit (2019), Sola (2021) i Biografia del foc (2023) i ha traduït llibres de l’alemany al català de Hans Magnus Enzensberger, Peter Handke i Carola Rackete, entre d’altres. Amb el seu debut literari, Cavalcarem tota la nit, va guanyar el Premi Mercè Rodoreda.

Literatura juvenil

Més enllà dels murs, de Mercè Climent (Sembra Llibres), ha guanyat el Premi de Literatura Juvenil. El jurat ”ha posat en valor la qualitat dels elements narratius, la temàtica amb voluntat de reivindicació de la importància de la recuperació de la memòria del nostre país en relació amb Europa i que els joves en prenguin consciència. Les virtuts que transmet a partir de les actituds dels personatges protagonistes amb els quals es pot empatitzar fàcilment i el lirisme propi de l’autora que embolcalla tota la narració”. Més enllà dels murs és una colpidora novel·la sobre un dels episodis més vergonyosos de la història de la humanitat, l’Holocaust. És un llibre que s’endinsa en les escletxes de la memòria per revelar les conseqüències dels discursos basats en l’odi i la negació dels altres.

Mercè Climent (Alcoi, 1981) és escriptora, a més d’enginyera agrònoma. Actualment, compagina la creació literària amb la tasca d’editora a Lletra Impresa Edicions. És autora d’una vintena d’obres, entre les quals els llibres de literatura infantil Lina Panxolina i el quadern màgic (2010), Marc i el poder sobre el temps (2013), La flauta màgica (2014) i El misteri dels Reis d'Orient (2016); les novel·les Somiant amb Aleixa (2010, Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida), Amor a la ciutat dels ponts (2015) i Mariola (2016); a més del poemari Infinitamant (2016, Premi de Poesia Ibn Jafadja d'Alzira).

Traducció

La traducció d’Eròtic: diàleg sobre l’amor, de Plutarc, feta per Maria Rosa Llabrés Ripoll, ha merescut el premi de traducció. El jurat ha destacat “la dificultat de la traducció resideix no sols a situar el llenguatge en una determinada època amb una atenta selecció de vocabulari, sinó també en la versatilitat d'un text meta que ha de ser intel·ligible i atractiu davant diversos públics amb expectatives de lectura diferents”. Al mateix temps, ha posat en valor que “la traductora ofereix al lector un suport imprescindible a través dels paratextos: tant la introducció (29 pàgines) com les prolixes notes (276) guien la lectura dels qui ja estan familiaritzats amb l'escriptura plutarquiana, i també d'aquells que descobreixen les seves complexitats per primera vegada”.

Maria Rosa Llabrés Ripoll (Palma, 1952) és traductora del grec clàssic al català i ha estat catedràtica de grec de Batxillerat. Ha traduït una desena d’obres del grec clàssic, com els Himnes homèrics, els Cants de Safo o les Tragèdies d’Eurípides. També és autora de tres llibres de poemes: La interrogació vermella (2003), L’ocell rebel (2007) i Runes (2015). També és autora de l’assaig Robert Graves i el món clàssic (2006, Premi Ciutat de Palma Camilo José Cela de Crítica Literària).

Narrativa

Toni Cucarella ha guanyat el premi de narrativa amb Qui de casa se’n va (Amsterdam), una novel·la que el jurat ha qualificat com a “extraordinària en molts sentits (…), plenament reeixida, culminació d’una trajectòria singularment brillant i original”. El jurat ha subratllat “el domini que palesa de la llengua, especialment en la seua vessant popular, que dota la seua prosa d’una expressivitat i una vivesa úniques. No menys rellevant resulta la creació d’un univers narratiu que recrea de manera magistral, com ja ha fet Toni Cucarella en anteriors ocasions, la Xàtiva de postguerra. Els personatges, per últim, s’hi presenten perfectament definits; els paisatges i escenaris resulten evocadors, i les històries que s’hi entrecreuen, hilarants o terribles, s’engalzen a la perfecció dins de la història principal”.

Toni Cucarella (Xàtiva, 1959) és autor d’una llarga i sòlida trajectòria literària. Ha publicat una vintena de novel·les, la darrera de les quals la que li val aquest premi i que va acabar durant la pandèmia. El seu primer llibre data de 1987, Cool: fresc, al que li va seguir l’any següent El poeta. Entre la seva obra destaquen Els ponts dels diables (1995, Premi Samaruc de literatura juvenil), L’última paraula (1998, Premis de narrativa Ciutat de Badalona i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), Quina lenta agonia, la dels ametllers perduts (2003, Premi Andrònima de narrativa i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), Heretaràs la terra (2006) i Paranys (2014), que era la seva última obra abans d’un llarg parèntesi fins la publicació de Qui de casa se’n va.

Teatre 

La denúncia d'una agressió homòfoba que va resultar ser falsa és el motiu de Pols de diamant, de Pau Coya (Galés, 2024), que ha guanyat el premi de teatre. El jurat ha reconegut “el talent demostrat en la creació d'un text potent i necessari en el context actual”. També ha destacat “la manera com l'autor explora per què algú pot veure's abocat a mentir per intentar sobreviure a l'estigma, i com aborda temes com els delictes d'odi i les reaccions socials, sense caure en judicis de valor (…). L'obra desafia l'espectador, situant-lo en el costat incorrecte del camí per fer-lo qüestionar i entendre que fins i tot els errors més greus tenen raons al darrere”. Pols de diamant va guanyar el IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears el 2023 i l’any passat es va representar a la Sala Versus Glòries, amb direcció de Nelson Valente i amb els actors Dafnis Balduz i Albert Salazar; va obtenir el Premi Revelació de la Crítica de Catalunya.

Pau Coya (Palma, 1990) és dramaturg i autor de diversos treballs, entre els quals –a més de Pols de diamant–, Cavallet de mar, que va ser guardonada amb els premis Rei en Jaume i Jaume Roca. Actualment, està treballant l’adaptació d’aquesta obra el guió d’una minisèrie televisiva de cinc capítols. Ara fa uns mesos va estrenar El nom volgut, que aborda les infàncies trans.

Assaig

Juli Capilla ha guanyat el premi d’assaig amb La terra i la paraula, un text poètic i assagístic que esdevé un cant al territori, a la cultura i a la paraula, des d’un compromís ètic i estètic profund. El jurat ha destacat que “amb una mirada serena i reflexiva, Juli Capilla transforma l’experiència quotidiana en una meditació sobre el temps, la identitat i el vincle entre l’ésser humà i el paisatge. L’autor retrata no només el seu món interior, sinó també una realitat viva i diversa que reflecteix la riquesa lingüística i cultural del País Valencià”. La terra i la paraula ha guanyat també el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.

Juli Capilla (València, 1970) és professor i escriptor, autor de diverses novel·les i poemaris, entre els quals destaquen La casa buida (2000, Premi Miquel Àngel Riera de Poesia, a Manacor) L'home de Melbourne (2006, Premi de Narrativa Benvingut Oliver), Llibre dels exilis (2006, Premi de poesia Vila de Lloseta), Aimia (2007, Premi Tardor de Poesia de Castelló de la Plana), L'instant fugaç (2008, Premi de Poesia Ibn Jafadja d'Alzira). El 2009 va guanyar, junt amb Toni Mollà, el Premi Ciutat de València de Poesia. El 2023 va publicar Arrelats: Famílies valencianes amb història.

Premi Difusió

Enguany ha estat per al cantautor Raimon (Xàtiva, 1940), un dels noms més rellevants de la cançó en català del segle XX. La seva discografia està composta per 31 LP i 35 CD, des que el 1964 en va publicar el primer (Disc antològic de les seves cançons) i fins el 2018, que va tancar el cercle amb L’últim recital. Ha estat distingit amb més de trenta premis, entre els quals convé subratllar el de Revelació de la Crítica espanyola (1963), el Nacional de la Música de la Generalitat (1993), la Medalla d’Or al Mèrit en las Bellas Artes (1995), Ondas (1997), el Nacional de Cultura (2017) o el Prat de la Riba de l’IEC (2024), a més de nombroses medalles d’honor d’universitats i institucions públiques i organismes culturals. És autor de vuit llibres.

Escriptor homenatjat

Enric Sòria (Oliva, 1958) és una de les figures intel·lectuals més sòlides del País Valencià. Assagista i poeta, va ser cap de la secció de Cultura d’El Temps en els primers anys del setmanari i ha exercit com a professor universitari i traductor, a més de periodista i director director de la Biblioteca d’Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim. És autor d’una vintena de llibres, entre poemaris, dietaris, assaigs i reculls d’articles. Hi destaquen Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1990, Premi Joanot Martorell i Premi de la Crítica Serra d’Or), L'espill de Janus (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or),  La lentitud del mar (Dietari 1989-1996) (2005, Premi Carles Rahola d’assaig i Premi de la Crítica Serra d’Or, entre d’altres. Ha traduït La metamorfosi, de Kafka, i Confessions d'un opiòman anglès, de Thomas de Quincey.