VALÈNCIA. Els Premis Literaris Ciutat d’Alzira han celebrat la 38a edició amb un palmarés en què destaquen noms com Joan Olivares, Mercé Viana, Francesc Gisbert i Ximo Cerdà. Noves obres d’autors amb una trajectòria reconeguda que aborden la memòria, l’amistat, la llibertat i el descobriment del món des de gèneres i perspectives diferents. Olivares ha guanyat el Premi de Novel·la amb Felip del Cabàs; Gisbert, el de Narrativa Juvenil amb El primer cas; Cerdà, el de Narrativa Infantil amb Vera Gran, Vera Menuda, i Viana, juntament amb l’il·lustrador David González, el d’Àlbum Il·lustrat amb La gallina Martina.
El certamen, organitzat per l’Ajuntament d’Alzira i Bromera, arriba enguany als 75.000 euros de dotació conjunta, amb un suport especial a la literatura infantil. Una aposta que reconeix el vincle entre la creació d'obres infantils en valencià i la formació de nous lectors.
A aquesta mirada de futur se suma el III Premi Didín Puig, patrocinat per Caixa Popular, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que reconeix una institució dedicada a la llengua en què s’escriu, s’edita i es comparteix bona part d’aquesta creació.
Joan Olivares ha obtingut el XXXVIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Felip del Cabàs, una història d’amistat i memòria ambientada en el món rural valencià de la postguerra. La novel·la entrellaça l’adolescència de Vicent, marcada pel desarrelament i per la seua relació amb Felip, amb la investigació d’una dona alemanya que, molts anys després, intenta reconstruir aquella història. El jurat n’ha destacat la força literària i humana, la construcció dels personatges i la riquesa d’una llengua viva i genuïna.
El guardó té una significació especial per a l’escriptor d’Otos, que ja havia guanyat aquest premi amb Vespres de sang. "Rebre este premi 27 anys després d’haver-lo obtingut per primera vegada em causa una emoció molt especial", ha expressat. L’autor explica que la narració s’inspira en vivències i persones pròximes, i recupera una història vinculada a un projecte compartit amb el cineasta Toni Canet, interromput per la seua mort. La novel·la està dedicada a ell, als companys d’aquell projecte i a les persones que li han confiat els seus records.
Més suport a la literatura que forma nous lectors
Una de les novetats d’aquesta edició és l’augment de la dotació del Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, patrocinat per Bromera, que passa de 3.000 a 6.000 euros. Aquest increment reforça el seu compromís amb la creació literària adreçada als primers lectors. La directora, Sandra Capsir, ha remarcat en el seu discurs que els Premis Literaris Ciutat d’Alzira són un compromís sostingut amb la creació en valencià: "Davant dels qui voldrien silenciar la nostra llengua, no ens limitem a protestar: publiquem llibres, reconeixem autors i omplim teatres. No som només una cultura que resisteix. Som una cultura que crea i que no pensa callar".
El guanyador de la 31a edició, Ximo Cerdà, combina en Vera Gran, Vera Menuda aventures, viatges en el temps i divulgació científica per a acostar la figura de Vera Rubin al públic infantil. El jurat ha valorat tant la manera d’integrar aquests elements com el missatge sobre la igualtat d’oportunitats i la superació dels prejudicis de gènere. També ha destacat un narrador que s’adreça directament al lector i el fa còmplice de la història.
- -
Així mateix, la literatura per als més menuts ha tingut com a protagonistes Mercé Viana i David González, guanyadors de l’XI Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna amb La gallina Martina. El jurat ha reconegut la qualitat literària i artística d’una obra que combina humor i tendresa, i en què les il·lustracions amplien el relat i en reforcen l’atmosfera. La llibertat, l’amistat i el respecte per les decisions dels altres completen una proposta que convida a reflexionar sense caure en el discurs moralitzador.
Viana, autora de més d’un centenar de llibres per a infants i joves, ha expressat el desig que la lectura del conte actue com un "mirador obert al món de la imaginació" i un "despertador d’emocions". González, per la seua banda, ha destacat la llibertat creativa amb què ha pogut treballar i el creixement que aquesta col·laboració li ha aportat com a il·lustrador.
En narrativa juvenil, Francesc Gisbert ha guanyat el IV Premi Carme Miquel amb El primer cas, una novel·la que imagina una Agatha Christie de quinze anys enfrontada a un misteri durant la seua estada a París. El jurat n’ha remarcat la capacitat de mantindre la intriga, dosificar les pistes i integrar les referències històriques i literàries en una narració àgil. Gisbert ha subratllat, a més, el valor personal de rebre un premi que porta el nom de Carme Miquel, amb qui va compartir l’activisme a favor del valencià i de l’escola pública.
Francesc Puigpelat ha quedat finalista d’aquesta modalitat amb Peu Descalç, una aventura ambientada als Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. La novel·la combina el perill dels passos fronterers, la persecució nazi i el procés de creixement d’Úrsula, una protagonista que el jurat ha destacat per la valentia i la iniciativa.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Premi Didín Puig
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha rebut el III Premi Didín Puig a la trajectòria cultural i social, patrocinat per Caixa Popular i decidit per votació popular. La institució compartia candidatura amb el poeta Marc Granell i la revista Saó.
El reconeixement posa en valor la contribució de l’AVL a la defensa, la promoció i la normalització del valencià, així com al consens lingüístic i a la difusió del patrimoni cultural. El guardó incorpora així a la celebració de les obres premiades el reconeixement a la tasca col·lectiva que sosté la llengua i n’afavoreix la projecció social.
"Compartir la candidatura amb Saó i Marc Granell és un privilegi. A més, que este premi que hui rebem duga el nom de Didín Puig és encoratjador. Perquè Didín va ser un exemple de perseverança i compromís amb la llengua, la cultura i el país. El seu llegat ens apel.la com a persones i institucions que estimem i treballem pel valencià", ha assenyalat Maria Àngels Francés, Presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Memòria, consciència i coneixement en la resta del palmarés
El XXVIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha recaigut en Òscar Pérez Silvestre per Tinta efímera. Al llarg de vint-i-quatre capítols, l’obra recupera llibres i projectes valencians que quedaren fora del circuit literari per la censura, la destrucció, la falta de difusió o la impossibilitat d’arribar a publicar-se. Una investigació que restitueix veus oblidades i amplia el coneixement de la història cultural valenciana.
Josep Manel Vidal ha guanyat el XXI Premi de Poesia Ibn Hafaja amb Aquesta estada salvatge. El poemari aborda la guerra, l’exili, la injustícia i la pèrdua des d’una veu que combina compromís ètic i exigència literària. El jurat ha destacat la força expressiva d’una escriptura que transforma el dolor i la indignació en matèria poètica. Per a Vidal, escriure és "una manera de no participar, amb el silenci, en la normalització de la barbàrie".
- -
En teatre, Arianne Algarra Robles ha obtingut el XXI Premi Ciutat d’Alzira Palanca i Roca amb La fletxa. La peça segueix la relació entre tres amics units per l’esgrima i converteix la tensió del combat en una metàfora dels seus vincles afectius. El jurat n’ha valorat l’audàcia formal, l’originalitat de la construcció dramatúrgica i la capacitat d’abordar conflictes contemporanis amb sensibilitat i densitat poètica.
El XXXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a Daniel Closa amb El sexe i la vida. Cromosomes, hormones i cervells, una aproximació a les bases biològiques del sexe que combina rigor, claredat i capacitat narrativa. Ha quedat finalista Rafael Sirera Pérez amb Por la humanidad, un recorregut per la història de la immunologia, les vacunes i la immunoteràpia que posa en relació els descobriments científics amb les persones i les circumstàncies que els feren possibles.
Més de 500 persones han gaudit de la gala
Més de 500 persones han acudit al Gran Teatre d’Alzira per a la celebració de la nit de les lletres valencianes. Conduïda per la còmica i actriu Maria Juan, la gala ha combinat el lliurament dels guardons amb música, dansa i humor. La presència del sector cultural i editorial, al costat de les institucions i les entitats que donen suport als premis, ha reforçat el caràcter col·lectiu d’una celebració que va més enllà del reconeixement a les obres guanyadores.
En el seu discurs, l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, ha destacat que “Alzira torna a afirmar-se com una ciutat que estima les paraules i que defensa la seua llengua. Cada obra premiada és una finestra oberta a noves mirades i una invitació a comprendre millor el món que habitem, perquè una societat que llig és una societat més lliure i més preparada per a afrontar els reptes del futur. I enguany, a més, l’Any Jaume I ens recorda que eixa herència de llengua i cultura es manté viva, precisament, a través de la literatura”.
La commemoració del 750é aniversari de la mort de Jaume I ha sigut fil conductor de la vetlada. Carles Alberola ha donat vida al monarca en diverses intervencions audiovisuals, en diàleg amb Maria Juan, que han traslladat el personatge històric a situacions contemporànies des de l’humor.
La música ha anat a càrrec de Faixa, amb la participació de Noelia Llorens Titana, i l’acompanyament de ballarins. La combinació d’electrònica i arrels valencianes ha donat ritme a la nit amb peces com Al-Azraq i Malaguenya del Carrer Calvari. L’actuació de cloenda ha sigut Ens devem a la faena.
Amb 430 originals presentats en les huit modalitats, aquesta edició reforça la capacitat de convocatòria dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. A banda del reconeixement econòmic, Bromera publicarà les obres guanyadores en les seues col·leccions més emblemàtiques: la continuïtat d’una nit de premis que seguirà el seu rorregut en les llibreries i en les mans dels lectors.
