VALÈNCIA. Després del terratrémol de Maria Beneyto, arriba la calma de Francesc Almela i Vives com a Escriptor de l’Any 2026 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La institució es fixa ara en una figura clau de la cultura valenciana del segle XX, amb l’objectiu de recuperar, contextualitzar i projectar una obra extensa i diversa . 

Amb el lema, que el qualifica d’“humanista de l’edat de plata”, Àngel Calpe, Josep Palomero i Àngels Gregori han confeccionat la iniciativa enguany. Calpe ha subratllat en la roda de premsa de presentació que Almela “exemplifica com poques el trànsit d’un intel·lectual valencianista a través del convuls segle XX” i que l’homenatge “permetrà revisitar la vida cultural valenciana d’un període transcendental en la nostra història, del qual encara vivim les conseqüències”.

Francesc Almela i Vives va desenvolupar una trajectòria marcada per la voluntat d’intervindre en tots els àmbits de la cultura valenciana. Si bé és recordat sobretot per la seua producció poètica, va escriure assaig, teatre, novel·la, periodisme, va ser llibreter i cronista de la ciutat de València i va formar part de diverses entitats valencianistes i, fins i tot, va estar en el grup promotor de les Normes de Castelló de 1932. 

La generació del 1930, l'edat de plata, es contextualitza en un moment de consolidació literària i política del valencianisme. Segons Calpe, Almela “va contribuir amb els seus escrits a fer que el valencià recuperara l’estatus de llengua culta amb un estàndard modern”. La seua obra supera els 150 títols entre llibres i opuscles, als quals cal afegir una producció periodística dispersa en nombroses publicacions. Un volum que explica, en part, la dificultat de sintetitzar una trajectòria que va anar adaptant-se a les fractures polítiques i culturals del segle XX.

Almela és una figura complexa, tal com va explicar Calpe, perquè no es va adreçar de manera absoluta i uniforme a cap línia de pensament de defensa del valencià: va estar present tant en la defensa de la idea de la llengua comuna i compartida amb altres territoris de parla catalana; però també va ser un ferm defensor de l'autonomia identitària valenciana i va ser molt crític amb les tesis de Joan Fuster. 

Exposicions, publicacions i materials didàctics

La condició d’obra extensa i dispersa ha marcat i continuarà marcant el treball de la comissió. Si ve el material poètic i epistolari està localitzat i classificat, altra part de la seua obra, com el teatre o el periodisme, s’haurà de continuar buscant: “Aquest serà un any també d’investigar”, advertia Calpe.

El que si està ja segur és que el primer gran aparador del programa serà l’exposició itinerant Francesc Almela i Vives. Les paraules li obriren finestres al món, que s’inaugurarà a Vinaròs, ciutat natal de l’autor. Comissariada per Josep Palomero i amb Carlos Miguel Muñoz com a comissari adjunt, la mostra està formada per dotze panells i inclou un quadern de mà. El disseny i la imatge gràfica han sigut elaborats per l’estudi Espirelius. L’exposició recorrerà instituts, biblioteques i centres culturals, i tindrà una versió fixa al Museu d’Etnologia del Centre Cultural la Beneficència durant l’últim trimestre de l’any.

En paral·lel, l’AVL publicarà una miscel·lània d’estudis, a cura d’Àngel Calpe, dins la col·lecció Recerca, amb la participació de 21 autors. El volum, d’unes 300 pàgines, abordarà diferents dimensions de l’obra i del context d’Almela.

El calendari editorial inclou també el còmic Francesc Almela i Vives. Un humanista en l’edat de plata, amb guió de Josep Palomero i Miguel Carlos Muñoz i il·lustracions de Daniel Olmo, així com una guia didàctica digital elaborada per José Ricardo March, adreçada a l’alumnat de Secundària i Batxillerat.

Una de les peces centrals del programa serà la publicació d’una selecció del seu epistolari, conservat a la Biblioteca Valenciana. Es tracta de 1.431 cartes datades entre 1927 i 1966, de les quals s’editaran prop de 200. Palomero ha explicat que “el criteri principal de la selecció ha sigut que comuniquen informacions d’interés”, i fins i tot ha buscat les contestacions als arxius dels remitents per completar la relació epistolar.

La col·laboració amb la Diputació de València farà possible, a més, la reedició actualitzada de la seua Obra poètica, publicada originalment en 1987 en la Biblioteca d’Autors Valencians.