VALÈNCIA. L’Ajuntament de València ha creat una ruta literària i urbana dedicada a l’escriptora Maria Beneyto, filla de la ciutat i una de les poetesses més insignes de la València del segle XX. La ruta ha estat confeccionada per Alexandre Bataller Català, professor de Didàctica de la Llengua i Literatura de la Universitat de València. 

La ruta té 12 punts assenyalats, que recorren paisatges, moments i vivències de l’escriptora de La dona forta, la major part als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, on va transcórrer la seua vida. 

El recorregut comença a la plaça de Maria Beneyto, la plaça que l’Ajuntament li va dedicar l’any 1997, on es troba també la biblioteca municipal que porta el seu nom. En este punt la ruta convida a escoltar el poema “Ciudad”, una observació de València com a espai de vida col·lectiva. 

El segon punt de la ruta està al carrer del Marqués de Caro, on es trobava l’antic Cinema Museu, que ella retrata a la novel·la El riu ve crescut. 

Al carrer del Moret es troba el tercer punt de l’itinerari i la casa natalícia de la poetessa, que ella descriu en  “Un dels motius”. 

A les Alberedetes dels Serrans trobem el quart punt de la ruta, un lloc molt estimat per l’escriptora i que ella evoca en “Niños de las Alameditas de Serranos”. 

Al carrer de la Batlia està el següent punt de l’itinerari, una casa on ella va residir quan era jove i que recorda en un poema que porta per nom l’adreça de la casa: “Calle de la Bailia, número uno”. 

El refugi antiaeri que hi havia als jardins del Palau de la Generalitat recorda a l’autora els bombardejos de València durant la Guerra Civil. “Ciutat bombardejada” és el poema associat al sisé punt de la ruta. El seté ens trasllada, de fet, al mateix Palau de la Generalitat, seu durant molts anys de la Institució Alfons el Magnànim, els premis de la qual ella va guanyar en diverses ocasions i que s’evoca amb “Criatura múltiple”. 

Al bell mig de la Xerea està el carrer del Governador Vell, carrer vinculat per motius familiars a la vida i la memòria de l’escriptora i que ella retrata en “Barri antic”. 

Al carrer de la Pau, 42, la ruta repassa La dona forta, potser la novel·la més coneguda de l’escriptora mentre que al número 48, on es trobava la seu de l’antic Café Lara, s’evoca la relació personal entre l’autora i l’escriptor suecà Joan Fuster amb el poema “L’engany”. 

El carrer de Pere III el Gran, on es trobava la casa de Miquel Adlert i lloc de tertúlia literària, és el punt número 11 amb el poema “A València”. El punt final del trajecte és “La calle en que vivo”, el número 66 del carrer de Ciscar, on la poetessa va viure des de primeries dels anys 60 fins a la mort. 

Maria Beneyto, València 1920-2011, és una de les grans figures de la literatura valenciana del segle XX. Poetessa i novel·lista en castellà i valencià, va rebre el Premi de les Lletres Valencianes de 1993 i l’any 2024, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la va declarar escriptora de l’any. València li ha dedicat una plaça i una biblioteca municipal.