VALÈNCIA. Cada dia es tanquen dos llibreries a l’Estat espanyol. Esta xifra és la particular espasa de Dàmocles que sobrevola els sostres de les llibreries que actualment estan en funcionament. Encara no tenim dades de l’últim any, però sabem que en 2014 no en van aconseguir sobreviure 912. Perquè, des de fa un temps, en el negoci llibreter es parla de supervivència. Les raons que han portat a l’actual naufragi són moltes i diverses, però les convidades que mai no fallen en la llista de culpables són la crisi econòmica global, l’obsolescència de l’antic model, la irrupció del món digital, el canvi d’hàbits de consum i l’insuficient foment de la lectura.
Dir que l’espanyol no ha sigut mai un estat especialment culte és una evidència. Però sembla que menys ho és encara el País Valencià, situat 2’3 punts per baix de la mitjana amb només un 56’8% de lectors habituals. Els números es fan especialment dolorosos si la lectura és en valencià: un 2% que ens atorga el vergonyant honor de ser l’autonomia amb llengua pròpia que menys llig en el seu idioma, per baix del basc a Navarra. I encara hauríem de donar gràcies, perquè és la millor xifra de la nostra trista història.
Davant d’este demolidor panorama, les llibreries han hagut de reinventar-se a marxes forçades. La nova estratègia passa per diversificar les tècniques per a seduir al lector adult, mimar especialment l’infantil, obrir-se camí com a espais culturals, o moure’s amb desimboltura pel ciberespai. Perquè sembla que la recurrent tècnica de compaginar llibreria amb papereria ja no funciona. Així, uns han optat per l’especialització, altres han apostat per l’autoedició, la majoria han fet lloc a les prestatgeries a productes de merxandatge literari, i un nombre cada vegada més elevat s’està convertint en agent cultural. “Des del principi vam tindre clar que no podíem limitar-nos a funcionar com una llibreria convencional. Per a nosaltres era vital que la nostra fóra una llibreria activa, i la millor manera que vam trobar per a dinamitzar-la va ser a través d’activitats culturals relacionades amb el món del llibre i el còmic. Es una forma d’enriquir tant el nostre espai com tot l’entorn que l’envolta”, explica Luci Romero, copropietària de la Llibreria Bartleby.
L’ecosistema de les llibreries està canviant tant que actualment moltes d’elles funcionen com un autèntic centre cultural. Presentacions, recitals, clubs de lectura, tallers, degustacions, exposicions, concerts, teatre... Una completa programació degudament divulgada per les xarxes socials, clar. Perquè, si en un primer moment els llibreters van vore internet com un enemic, ara han entés que pot ser el millor dels aliats, i que qualsevol acció física es potencia en la xarxa i viceversa. “En general la nostra llibreria acostuma a fer xarxa en tots els sentits. Si en els seus inicis ja hi havien dos sofàs per a que la gent seguera i intercanviara impressions, ara continuem fent el mateix, però seguint les dinàmiques del segle XXI. Oferim un espai i propiciem que passen allà moltes coses, i utilitzem internet per a donar visibilitat a tota eixa tasca. És la gràcia de les xarxes socials, que funcionen com a altaveu. I nosaltres els donem molta importància, clar”, apunta Núria Cadenes, copropietària de la Llibreria 3i4.
Això sense descuidar la funció de prescriptors i creadors de lectors de qualitat que s’atribuïx a un llibreter. Una tasca que estava quedant oblidada, i que cada vegada cobra més importància. Davant la voràgine d’internet, el lector reclama una tornada al llibreter de proximitat que sap del que parla, coneix els seus gustos i pot fer-li recomanacions encertades. Així ho pensa Ricard Peris, editor d’Andana: “Crec que els llibreters haurien de potenciar encara més la seua tasca de prescriptors. És fonamental per ells, i per a nosaltres, els editors. Caldria explotar totes les possibilitats de les xarxes socials i fomentar la seua presència mediàtica per recomanar llibres, per presentar les novetats, per a aconsellar com crear lectors... Ells tenen una experiència directa fruit d’estar darrere d'un taulell cada dia i haurien d’aprofitar-la al màxim”.
I és que tots els agents de la cadena de valor del llibre estan conscienciant-se d’este canvi de paradigma i de la necessitat de cuidar el xicotet llibreter. Abans, editors i distribuïdors centraven la seua atenció en les grans superfícies i llibreries de cadena. Ara han aprés que les xicotetes i mitjanes llibreries són claus per a l’equilibri en este nou ecosistema. “La llibreria de proximitat és important per a les editorials menudes per les persones que estan al darrere. Amb elles és més fàcil poder crear sinèrgies perquè estem més a prop i podem compartir experiències directes. A mi m'agrada molt anar a les xicotetes llibreries per mantindre converses amb els llibreters, que ens relaten el seu dia a dia amb el lector, les angoixes que passen en les campanyes de màxima venda quan les llibreries s'embafen de caixes, o l'alegria de descobrir nous lectors o de compartir impressions amb altres que ja lligen. Tota esta relació humana és impossible de mantindre amb les llibreries grans. Aporten altres coses, no podem negar-ho, però esta proximitat només la trobes en les menudes”, diu Peris.
Un país es mesura per la seua cultura i pel seu teixit en llibreries. En este punt, sovint es coincidix a pensar que la responsabilitat ha de ser compartida entre la iniciativa privada i la pública. La primera sembla que ja ha pres consciència i està fent esforços titànics per a tirar avant, tot i que encara té molt de camí per recórrer. La segona acaba d’anunciar un Pla de Foment de la Lectura després d’anys sense moure’s del sofà. Ja anava sent hora...
