entrevista

Lola Bou i Manel Brancal: "La nostra música no és 'fast food', s'ha d'escoltar sense pressa"

18/04/2023 - 

CASTELLÓ. Lola Bou i Manel Brancal continuen el seu camí junts -una etapa que iniciaren l'any 2020- amb Fràgil, el seu segon disc. Un àlbum que diu ser "un remei òtic per a l'ànima" i que demana ser escoltat amb la sensibilitat que tot treball fet des del dolor requereixSón nou cançons que parlen de la fragilitat de la música, però també de les relacions i la vida. Unes qüestions gens senzilles de transitar i que la formació ha acompanyat de sonoritats de jazz, disco, pop, latin i sons mediterranis. A més, a l'interior del disc hi ha un tub d'assaig de vidre que cal mantenir en cura perquè no es trenque. "Una proveta per a fer experiments -musicals i vitals- i aprendre dels encerts i les errades", expliquen la cantant i guitarrista.

Després de ser nominats a un Premi Ovidi pel seu debut Tallat en dos, són moltes les expectatives que tenen en aquest treball, el quan presentaran el 13 de maig en l'Auditori de Castelló, en format de quintet, i el 19 de maig com a duet al Teatre Micalet de València. Així mateix, actuaran el 8 de juliol dins del Feslloc.

-Sempre s’ha dit que la música cura, però amb Fràgil feu un pas més enllà presentant el disc en format de medicament... Què ens diu el ‘prospecte’?
-Lola: Parlem de vivències. És un disc molt emocional.
-Manel: Si és cert que la música cura esperem que les lletres arriben. Pensem que sí que tenen eixa capacitat de fer-te sentir bé i curar-te quan no et trobes bé.
-L: Les vivències, tant si són bones com dolentes, s'han d'afrontar. No s'ha de fugir d'elles. Al disc hem procurat parlar del que no és bonic, també dels llocs foscos. D'espais no tan transitats.

-Us ha servit per a sanar les ferides pròpies?
-L: També, és una catarsi.
-M: L'aliment de moltes de les cançons que componem són situacions no necessàriament bones, com el desamor o la pèrdua.
-L: Creem a partir d'eixos conflictes, de moments que et toquen especialment i et fan evolucionar com a ésser humà.
-M: L'avantatge de compondre és que pots cristal·litzar en cançons allò que et fa mal. Primer ho fas per a drenar la teua ferida, però a més pot drenar la d'altra persona.

-La banda la formeu en plena pandèmia i sense conéixer-vos quasi. Ha estat un repte o us ha sorprés la vostra connexió?
-L: Hem aconseguit aprofundir en el que ens agrada fer junts i definir-lo millor, perquè també ens coneixem més. Hem anat aprenent junts.
M: Però si, va ser difícil, perquè tenim caràcters molt forts i els dos som creatius, havíem d'encontrar un punt de negociació. Ara, ens va sorprendre la connexió que tenim, com dius. No sabíem si fluiria i hem aprés a treure el millor l'un de l'altre. Quan estàs amb algú s'enriqueix la composició. Ens hem ajudant molt.
-L: Hem anat donant-nos suport, sumant i aportant a eixe medicament. En trobar-nos vam notar que tot fluïa. I continuar després de tres anys demostrar que podem treballar junts.

-No us veieu en forces d'iniciar una etapa en solitari?
-L: Força si, però el fet de trobar-nos ens va animar. Jo venia de la meua aturada per la maternitat i la criança.
-M: I jo estava en un moment d'impasse. Dubta sobre què fer. Vam ser un revulsiu l'un en la vida de l'altre. A mi sempre m'ha agradat tocar per a cantants i a més participar en les composicions.
-L: No diria que ha sigut com fer realitat un somni, perquè em resulta massa fantàstica la paraula, però si un projecte vital i un desig que els dos teníem per separat.

-Per què no parlar de somnis? És la vida del músic massa fràgil?
-L: Sí, i la vida en general. Els dos hem tingut moltes bategades. Com som creatius continuem creant, però hem passat per molts sots. Ara seguim endavant perquè si estàs quieta al sofà segur que no et passara res.


-A més d'estar escrit totalment en valencià, què diferencia a Fràgil de l'anterior disc?
-M: La idea principal era continuar fent camí i consolidar el projecte. Es diu que el segon treball és el que t'estableix. Hi ha molts projectes d'un sol disc que passen sense pena ni glòria, el segon és important perquè trobes el teu so i la teua forma de dir, que en el nostre cas creiem que és peculiar. La idea és eixa: seguir insistint. La música no és gent fàcil. S'han de complir etapes.
-L: També volíem fer un disc per a gaudir-lo molt i que fora honest amb el moment en el que estem. Eixe dessig ha estat molt present a l’hora d'escollir els tons i decidir el que volíem contar o com volíem tocar. Buscàvem que els concerts foren xulos de viure.
-M: Per altra part, el primer disc era més acústic, en aquest té més protagonisme la banda.
-L: I hem escollit estils que ens apetien tocar, com la música disco o la música dels 50 i 60. Ja no ens tallem les ales, fem la música que ens va de gust.
-M: Ha quedat molt eclèctic, tot i que açò potser un hàndicap perquè sense etiqueta no se't pot classificar. No és tot jazz, i per això no encaixes a un festival de jazz. Ni és tot indie o folk. Estem en un limbe, però és la nostra manera d'entendre la música.

-Quin és el millor moment per a escoltar Fragil?
-L: S'ha d'escoltar des d'un lloc íntim. No és tant per a anar de farra.
-M: No és fast food. S'ha d'escoltar sense pressa, quan tingues una estoneta. Sempre hem dit que volem ser la banda sonora de la teua vida, sense que sone pretensiós, però és perquè t'acompanye quan estigues a gustet, quan fa sol o pluja.
-L: Les lletres són remeis per a determinants conflictes de la vida. Fràgil ens parla de cuidar les relacions perquè es poden trencar a la mínima de canvi.

 

-Quin consell doneu a les bandes emergents?
-M: [riu] que estudien empresarials.
-L: Admire molt a les bandes noves. Especialment, perquè han nascut en l'era de les xarxes socials i tenen una oportunitat molt gran de fer arribar la seua música. Que aprofiten aquesta llibertat. A nosaltres ens ha costat tenir una identitat, perquè culturalment se'ns ha negat. Ara tenen l'avantatge de ser qui volen ser i molt amb els seus pares recolzar-los per a treballar a l'art.
-M: Jo els diria que escolten molta música. És com la gastronomia, no pots sempre menjar el mateix. Hi ha molta riquesa musical. També que beguen de la tradició. Sembla que tot ve de fora. Han de mirar a la tradició i fusionar-la. Que no permeten que ningú els talle res. Ara es té la mar per davant.

Noticias relacionadas