GRUPO PLAZA

del pintor valencià José Manaut

Els dibuixos que van escapar a la repressió: així eren les presons franquistes

29/05/2017 - 

VALÈNCIA. El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acollirà demà dimarts, 30 de maig a les 19.00 hores, la presentació del llibre 'Las horas muertas. Diarios y dibujos desde la prisión' (Biblioteca Nueva, 2017). Amb més de 500 pàgines a tot color, aquest llibre recull els diaris i dibuixos realitzats pel pintor valencià José Manaut (Llíria 1898- Madrid 1971) a les presons de Porlier i Carabanchel.

El deixeble de Sorolla complia condemna per la seua vinculació amb la maçoneria a principis dels anys 40. L’obra, que es presenta ara al públic, reuneix més de 300 dibuixos, la qual cosa la converteix en un dels documents gràfics i escrits més importants de l’interior de les presons franquistes. 

Intervindran en l’acte Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València; Manuel Civera, alcalde de  Llíria; Romà de la Calle, catedràtic d’Estètica i Teoria de l’Art de la Universitat de València i Stella Manaut, filla de l’artista i directora del Museu Manaut.

Tots aquests dibuixos i testimoniatges dels diaris, que ara veuen la llum, van eixir de la presó amagats entre la roba que el pintor donava a la seua esposa perquè la rentara. L’edició ha estat a càrrec dels professors Federico Castro Morales i Eduardo González Calleja, de la Universitat Carlos III, amb el suport de diverses institucions entre les quals es troba la Generalitat Valenciana, Ajuntaments de València i Llíria i Museu Manaut de València.

Uno tumbado boca arriba

Sobre el pintor José Manaut

Va estudiar a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid, on va ser deixeble de Joaquín Sorolla. Va obtenir una beca d’estudis a El Paular i el 1924 va rebre una beca a París per part de la Junta d’Ampliació d’Estudis per a estudiar l’impressionisme. Així mateix, va ser influït per la Institució Lliure d’Ensenyament i per Manuel Bartolomé Cossío, i va ingressar en la maçoneria.

El 1928 es va establir a Madrid, ciutat on, des del 1930, va ser professor a l’Academia de San Fernando i soci del Círculo de Bellas Artes i de l’Ateneo de Madrid, així com president de l’Asociación de Professores Titulares de Dibujo. Així mateix, comença a pintar i conrea un realisme en la tradició lluminista, però sensible al fauvisme, el 1934. Tanmateix, el 1933 va deixar l’Academia per treballar com a professor encarregat del curs als instituts de secundària de Tortosa (1933 a 1935) i Ronda (1936).

Durant la Guerra Civil espanyola va ser militant d’Acció Republicana i simpatitzant del Partit Valencianista d’Esquerra, va presidir Cultura Popular Valenciana i es va afiliar al PCE. En acabar la guerra, va ser condemnat pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme a 12 anys de presó i un dia, pena commutada posteriorment per 6 anys i un dia de confinament a Durango. Va estar tancat a Carabanchel el 1943-1944, a Durango el 1944-1945 i després va continuar a Madrid. Més tard es va dedicar a la pintura i a escriure tractats d’art hel·lenístic i romà, així com estudis sobre Caravaggio i Sorolla.

Noticias relacionadas

INDUSTRIA MUSICAL

Marc Ribot: "Es muy difícil salir del amateurismo musical si no eres una persona privilegiada"

Por  - 

El compositor y guitarrista norteamericano, conocido tanto por sus proyectos personales como por su aportación a algunos de los mejores discos de Tom Waits, John Zorn o Elvis Costello, protagonizó el pasado lunes en La Nau una charla sobre activismo e industria musical. Resumimos en varios epígrafes su “libro de recetas” para atacar la precariedad de los artistas que habitan en los márgenes

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme