Els dibuixos que van escapar a la repressió: així eren les presons franquistes

VALÈNCIA. El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acollirà demà dimarts, 30 de maig a les 19.00 hores, la presentació del llibre 'Las horas muertas. Diarios y dibujos desde la prisión' (Biblioteca Nueva, 2017). Amb més de 500 pàgines a tot color, aquest llibre recull els diaris i dibuixos realitzats pel pintor valencià José Manaut (Llíria 1898- Madrid 1971) a les presons de Porlier i Carabanchel.

El deixeble de Sorolla complia condemna per la seua vinculació amb la maçoneria a principis dels anys 40. L’obra, que es presenta ara al públic, reuneix més de 300 dibuixos, la qual cosa la converteix en un dels documents gràfics i escrits més importants de l’interior de les presons franquistes. 

Intervindran en l’acte Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València; Manuel Civera, alcalde de  Llíria; Romà de la Calle, catedràtic d’Estètica i Teoria de l’Art de la Universitat de València i Stella Manaut, filla de l’artista i directora del Museu Manaut.

Tots aquests dibuixos i testimoniatges dels diaris, que ara veuen la llum, van eixir de la presó amagats entre la roba que el pintor donava a la seua esposa perquè la rentara. L’edició ha estat a càrrec dels professors Federico Castro Morales i Eduardo González Calleja, de la Universitat Carlos III, amb el suport de diverses institucions entre les quals es troba la Generalitat Valenciana, Ajuntaments de València i Llíria i Museu Manaut de València.

Sobre el pintor José Manaut

Va estudiar a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid, on va ser deixeble de Joaquín Sorolla. Va obtenir una beca d’estudis a El Paular i el 1924 va rebre una beca a París per part de la Junta d’Ampliació d’Estudis per a estudiar l’impressionisme. Així mateix, va ser influït per la Institució Lliure d’Ensenyament i per Manuel Bartolomé Cossío, i va ingressar en la maçoneria.

El 1928 es va establir a Madrid, ciutat on, des del 1930, va ser professor a l’Academia de San Fernando i soci del Círculo de Bellas Artes i de l’Ateneo de Madrid, així com president de l’Asociación de Professores Titulares de Dibujo. Així mateix, comença a pintar i conrea un realisme en la tradició lluminista, però sensible al fauvisme, el 1934. Tanmateix, el 1933 va deixar l’Academia per treballar com a professor encarregat del curs als instituts de secundària de Tortosa (1933 a 1935) i Ronda (1936).

Durant la Guerra Civil espanyola va ser militant d’Acció Republicana i simpatitzant del Partit Valencianista d’Esquerra, va presidir Cultura Popular Valenciana i es va afiliar al PCE. En acabar la guerra, va ser condemnat pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme a 12 anys de presó i un dia, pena commutada posteriorment per 6 anys i un dia de confinament a Durango. Va estar tancat a Carabanchel el 1943-1944, a Durango el 1944-1945 i després va continuar a Madrid. Més tard es va dedicar a la pintura i a escriure tractats d’art hel·lenístic i romà, així com estudis sobre Caravaggio i Sorolla.