A estes alçades de la pel·lícula, bona part de la valenciana gent ja som conscients que molts temes que ens afecten en el nostre dia a dia com a ciutadans es troben en una situació d’infra-finançament. Serveis tan importants com la sanitat, l’educació, serveis socials... es ressenten perquè els diners que el Gobierno de España fa arribar a la Generalitat que és qui els presta són insuficients per a la nostra població i territori. Val a dir que eixos diners provenen dels impostos que paguem la valenciana gent. I és que el sistema de finançament autonòmic que s’està emprant va caducar l’any 2013, ja som al 2018 i el Sr. M. Rajoy segueix incomplint la seua obligació moral i legal de seure a la taula de negociació per negociar-ne un de nou, i això implica que els contribuents (les persones) d’un territori com el valencià amb una renda per càpita inferior a la mitjana espanyola estiguen finançant altres territoris de més rics. D’altra banda, els ciutadans valencians estem en un coll d’ampolla perquè mentre això ocorre seguim pagant els nostres impostos a l’administració de l’estat i aquesta NO respon a les nostres necessitats en termes de finançament dels serveis públics essencials, incomplint l’article 156.1 de la Constitució Espanyola (CE) atès que l’autonomia valenciana en aquestes circumstàncies no té garantida l’autonomia financera prevista en l’esmentat article per exercir les seues competències. Com a contribuents crec que tenim dret a reclamar que els impostos que paguem la població valenciana servisquen per a cobrir els serveis públics i infraestructures que necessitem la població valenciana, sobre tot quan la nostra renda per càpita està per davall de la mitjana de l’estat: som pobres i paguem com si fórem rics.
Aquest modus operandi de l’estat amb la valenciana gent, però, no es limita a l’àmbit autonòmic. Així, un tracte semblant al que rebem a nivell de comunitat autònoma també l’estem patint a nivell metropolità amb el finançament del transport públicmetropolità de València. Un any més València no tindrà les ajudes al finançament del transport públic metropolità que si tindran altres ciutats com Madrid, Barcelona, Sevilla Màlaga o Canàries. Ningú ací nega a eixes àrees metropolitanes el seu dret a rebre les ajudes que estan rebent. Però la valenciana gent tenim el mateix dret a rebre-les i aquest fet que es repeteix per part del Gobierno de España als Presupestos Generales del Estado (PGE) any darrere any ja comença a esdevindre una presa de pèl. I és que plou sobre mullat perquè no és només el finançament del transport metropolità de València, Alacant també seria altra àrea metropolitana que hi deuria tenir accés i no el té. Aquest tracte és a més a més d’un corredor mediterrani inexistent o amb un tercer fil que col·lapsa la comunicació ferroviària a les comarques de Castelló, que per via ferroviària costa més temps arribar a Barcelona o França ara que fa 20 anys, que l’única via que comunica la totalitat del nostre territori de nord a sud és una autopista de peatge que ja no hauria de ser de peatge.
En resum, l’estat recapta els impostos que paguem la valenciana gent i a canvi no rebem un tracte d’igualtat amb les persones que viuen en altres territoris. Això és senzillament insostenible perquè ens està gripant el nostre motor de desenvolupament econòmic atès que les nostres empreses no operen en igualtat de condicions a les que estan localitzades en altres àrees on l’estat si que està proveint les infraestructures necessàries i les estan pagant amb els nostres diners mentre nosaltres ens quedem sense una xarxa de comunicacions i de transport públic del S.XXI perquè l’estat no inverteix en el nostre territori.
A més, en la meua opinió, el cas del transport públic metropolità és especialment sagnant perquè perjudica més als grups de població amb menys mitjans econòmics (persones estudiants, treballadores i jubilades) que per viure a l’àrea metropolitana d’una ciutat valenciana paguen més pel transport públic que si visqueren en alguna de les ciutats a les quals l’estat si que finança el transport metropolità. Tanmateix, aquesta mancança de suport per part dels PGE al transport públic metropolità valencià també té un efecte negatiu en termes de pol·lució atès que fa que el transport públic en ser més car perga competitivitat amb respecte del vehicle privat. En plena lluita contra el canvi climàtic, això no és si no una irresponsabilitat més del Gobierno de España.
Amb tota aquesta rastrera de mala gestió per part de l’estat incomplint principis constitucionals com la de la suficiència financera (art. 156.1 CE), en opinió de qui escriu, ja éshoraque la valenciana gent agafem les regnes de la gestió del nostres assumptes i del nostre territori. Per això, pense que una solució podria ser que en aplicació de l’article 156.2 de la CE la Generalitat Valenciana recaptara els impostos de la ciutadania valenciana al igual ho fan altres territoris forals (nosaltres també vam tenir els nostres Furs fins el 1707, any en que Felipe V de Borbón els va abolir “por justo derecho de conquista” segons van escriure als Decrets de Nova Planta). Això sense perjudici de la solidaritat interterritorial. D’aquesta manera, eixiríem del coll d’ampolla en el que estem en tenir competències de despesa però no de recaptació suficients per a fer front a la prestació de serveis essencials. Pel que fa al transport públic metropolità, no tornaríem a dependre dels capricis del govern de Madrid. Recorden que l’autogovern sense autonomia financera NO és un autogovern real. Un estat descentralitzat de veritat ho ha de ser per la banda dels ingressos fiscals (recaptació) i de la despesa (prestació de serveis públics i dotació infraestructures).