GRUPO PLAZA

presenten el seu primer disc, 'som i vibrem'

Maluks: conquerir espais a base de dance-hall

29/01/2021 - 

VALÈNCIA. Eixir de festa, ballar, passar-ho bé i cantar també és un acte polític, perquè es tracta de conquerir espais que, fins ara, difícilment estaven pensats per a ser igualitaris. En els últims anys, eixe paraigües tan ample com és la música urbana ha sigut la punta de llança de la reivindicació per l'ocupació d'aquests espais de festa. Maluks és una jove banda valenciana que publica el pròxim 5 de febrer Som i vibrem, el seu primer LP i tota una lliçó musical i lírica de les reivindicacions feministes i el ball.

Les lletres de Som i vibrem, com el primer tall, Me toca, o Fins l'alba, parlen en positiu d'un feminisme que ha aconseguit fites, però també d'un camí que encara és llarg: "parlar d'espais lliures en els quals ens sentim segures és molt important per a nosaltres. Som un grup de ballar, molt festiu, i com a dones ens hem vist en situacions violentes, des d'assetjaments fins a sentir-nos invadides o observades. La nostra missió en aquestes lletres és que, cada vegada que sone la nostra música, també es tinga en compte que volem estar tranquil·les", explica Maria Deltell, membre del grup que atén les preguntes d'aquest diari.

Ho fan, en tot cas, amb una denúncia alegre, dient que elles estan ací: "volem distanciar-nos de les reivindicacions més agressives i violentes i transformar en positiu. El masclisme és el que vivim en el nostre dia a dia, però preferim parlar del feminisme d'aquesta manera". Un discurs que no demana perdó i que no s'amaga a la primera de canvi: "Pareix que estiguem sempre amb el mateix discurset, però és que és la realitat que vivim en primera persona, fins i tot en espais suposadament progressistes. Hem deixat d'anar a llocs perquè quan ballem ens miren malament, o han tractat malament a una parella d'amigues, o hem patit assetjaments. Si no hi ha una consciència que això estiga clar, serà molt difícil i continuarem reivindicant-lo", assevera.

Un disc que -en tot cas- té com a objectiu principal fer ballar i ho aconsegueix. Aquests mesos de pandèmia i sense concerts els han servit per a dedicar-se a aquest treball, a crear les cançons, els videoclips, pensar en els detalls i crear un nou directe. Tenen tot a punt per a eixir a presentar-ho sobre un escenari, encara que serà difícil mantenir-se assegudes amb la seua força. "Haurà de ser així, però esperem que d'ací a final d'any ja puguem començar a ballar”.

I parlant d'espais conquerits, també està el de l'idioma. Som i vibrem també està travessat per una reflexió profunda sobre les arrels del grup i amb una sorprenent normalització del bilingüisme amb el qual creix la seua generació a la Comunitat Valenciana, combinant amb naturalitat el valencià i el castellà en totes les seues cançons. "Laura és d'Albacete i està aprenent valencià, però s'expressa millor en castellà. Nosaltres tenim molt clar que som un grup en valencià i que defensa l'idioma propi, però tampoc té sentit que li exigim res quan la situació del carrer és de convivència. Encara queda molt camí per recórrer per a la normalització, però ja vivim una realitat diferents de la de fa uns anys", explica Deltell.

En tot cas, el disc també funciona com a un catàleg de la música valenciana, amb col·laboracions com La Fúmiga, Pa Lao (d'Orxata) o Mireia Matoses (de Pupil·les): "Són persones que ens han tingut prop, ens han ajudat a començar, ens han donat suport i volíem comptar amb ells. Totes les col·laboracions son tot un referent de la nova música valenciana, i un signe de l'efervescència i la diversitat que s'està donant en aquesta. Per fi s'ha trencat amb això que ací només fem uns gèneres musicals o uns ritmes concrets”.

De gèneres i ritmes, Maluks en coneixen prou. O això demostren amb tota la col·lecció de ritmes que presenten en el disc. "Ens encanta la música jamaicana i la llatina. Ens agrada agafar samples dels ritmes llatinoamericans, del reggae o el dance-hall, i mesclar-ho amb un son cubà, un piano, una timba... I per descomptat, un toc valencià", descriu Maria Deltell. Aquesta manera de fer fusió comporta escoltar moltíssima música i assumir-la bé: "és molt important aprendre molt i tindre referències. Nosaltres escoltem i compartim moltes cançons per a trobar la nostra pròpia inspiració”.

Més enllà de Jamaica o Cuba, el toc valencià neix a Benimaclet, on es van trobar. Un barri a la ciutat de València en el que han nascut alguns dels projectes musicals més interessants, d'on també són -per exemple- Lisasinson. Hi ha barris més propensos a la música? "En el barri hi ha un teixit associatiu molt important, gent dels pobles i estudiants que enriqueixen molt la cultura i la xarxa combativa de la ciutat. Tot això ajuda a molt a l'encontre i la diversitat".

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email