Marià VeloyVALÈNCIA. El reconegut escriptor Marià Veloy és el guanyador del XXXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb El món comença. El XXVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha quedat desert; el XXIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, l’ha guanyat Vicent Pardo amb Bestiari, i el XVII Premi de Poesia Ibn Hafaja ha distingit Pasqual Mas i Usó per Geòrgiques. Tal com ja es va fer públic, la guardonada amb el XVI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca ha sigut Marta I. Moreno, per Franz i Màrion, 2019; J. N. Santaeulàlia ha merescut el XXVI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Something; Maria Josep Payà, autora de Mariola i la botiga de la font, ha estat guardonada amb el XXVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre i, per últim, el VI Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Enric Solbes Consorci Ribera i Valldigna ha sigut per a Cristina Olibey i Pablo Pino per l’obra La fuga. El jurat, a més a més, ha decidit nominar com a finalistes d’aquesta categoria Paloma Muiña i Anna Clariana per l’obra Jorge lleva el pelo largo.
Els guanyadors de les diverses modalitats van recollir la nit del divendres 12 de novembre el trofeu dissenyat per Manuel Boix durant el transcurs del sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’acte va ser conduït per l’actriu valenciana Débora Esteve amb la col·laboració del trio musical Woman On Tap. Entre els assistents a la gala, cal destacar la presència del conseller d’Educació, Vicent Marzà; diversos representants polítics de municipis del nostre territori, membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i del Consell Valencià de Cultura, a més de representants dels principals sindicats i entitats com Escola Valenciana. A aquesta edició s’havien presentat més de 240 originals, que optaven a una dotació global de 61.000 euros.
El món comença, de Marià Veloy, rescata la figura de Toreski, un dels impulsors ara fa 100 anys de Radio Barcelona, precursora de la Cadena Ser. A principis del segle XX, aquest transformista, fill de Barcelona, va omplir els millors teatres d’Amèrica, Europa i les Filipines. Una vegada retirat dels escenaris, es va posar davant dels micròfons de la ràdio per inventar-se en Míliu, un xic entremaliat i entranyable que es va guanyar el cor de l’audiència. Amb aquest truc de ventríloc, Toreski va donar el tret d’eixida a la ràdio moderna al nostre país, que es va convertir en un verdader fenomen de masses. La novel·la explora la figura d’aquest precursor, hui pràcticament oblidat, i la relaciona amb el present, en una reflexió emocionada sobre la paternitat i el dol.
Marià Veloy (Barcelona, 1978) és escriptor i editor. Durant més de deu anys va col·laborar en mitjans com l’Avui o Time Out, i actualment treballa a la minúscula i indomable Twist and Shout Editors, de la qual és un dels fundadors. Del grapat de llibres que ha escrit, destaquen la novel·la Contra els homes d’acció (publicada per Més Llibres) i el llibre de poemes El quadern de l’espia (Premi Mallorca 2020).
Geòrgiques, de Pasqual Mas i Usó, guardonat en la categoria de poesia, és un diàleg amb la natura que té com a referent l’obra de Virgili. Els arbres, el jardí, l’hort i el poeta es fonen en una mateixa matèria i parlen del present i del futur, dels somnis, de l’amor i de la mort. La fusió entre el que pensa el poeta i el que li esdevé a la natura que contempla es projecta en una única veu que reflexiona sobre l’existència, sobre la mentida necessària per a tirar endavant, sobre la identitat, sobre les màscares que ens protegeixen davant dels altres i sobre l’amor. Els membres del jurat han triat l’obra per unanimitat. En el veredicte han destacat l’ambició del recull i l’han definit com "un llibre d’alt voltatge poètic, que manté el to sostingut al llarg de l’obra i que des d’un punt de vista formal va captivar els membres del jurat".
Pasqual Mas i Usó (Almassora, 1961) és doctor en Filologia i catedràtic de Literatura. Ha dirigit la revista internacional de teatre Fiestacultura i ha publicat a Alemanya, Espanya, els Estats Units, França i Romania una trentena de llibres relacionats amb l’estudi de la literatura. Ha exercit de professor de Secundària, d’Escriptura Creativa a la Universitat Jaume I i d’Espectacles de Carrer a la Universitat de València. La seua trajectòria com a escriptor començà en 1986.
En Bestiari, guanyador del XXIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, Vicent Pardo ha abocat moltes de les seues vivències personals amb els animals, això sí, barrejades amb una bona dosi d’humor i amb una més gran d’admiració. Pardo no defuig fantasies, inclou criatures inventades, parla sempre posicionant-se com un igual respecte als animals i sentint-se com un d’ells. El jurat ha destacat que, d’entre totes les obres presentades, Bestiari representava una opció més innovadora i creativa dins del terreny de l’assaig. Ha estat valorada pel jurat no sols per les seues qualitats literàries, sinó en tant que podia arribar a un públic més divers i ampliar les fronteres del gènere.
Vicent Pardo (Vinalesa, 1954) ha treballat durant vint-i-cinc anys en una cooperativa d’ensenyament i després a l’escola pública. Ha escrit contes i novel·les tant per a infants i joves com per a persones adultes. Compta amb una vintena d’obres publicades i ha rebut els premis Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, Enric Valor, Tirant lo Blanch i Ramon Muntaner. Quatre de les seues obres han estat distingides amb el Premi Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians.
En la nit del comboi literari valencià per excel·lència també han recollit el premi les persones guardonades en el XVI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, fet públic el passat 29 d’octubre; en el XXVI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, en el XXVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre i en el VI Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna, tots tres fets públics el passat 5 de novembre.
Marta I. Moreno Pizarro és la guanyadora en la categoria de teatre amb Franz i Màrion, 2019. Una obra que ens transporta des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat a través de la història real de la salvadora de jueus Màrion Pritchard.
El guardó en la categoria de novel·la juvenil ha sigut per a Something, de J. N. Santaulàlia. La novel·la ens parla d’un triangle amorós adolescent narrat des de la perspectiva d’un gat i amb el moviment cultural dels anys 60 com a teló de fons.
En la categoria de novel·la infantil, la guardonada ha sigut Maria Josepa Payà Valdés, amb Mariola i la botiga de la font. El llibre és una defensa del món rural, la vida en comunitat i el suport entre els seus membres.
El tàndem premiat en la categoria d’àlbum il·lustrat és el format per Cristina Olbey i Pablo Pino. La fuga és un cant a la llibertat i a la capacitat de prendre decisions. Està protagonitzat per Narciso, un elefant disposat a canviar de vida. El duo finalista, el formen Paula Muiña i Anna Clariana. Amb Jorge lleva el pelo largo fan una defensa de les identitats en general, és a dir, de la possibilitat que cada u actue com vulga, sense prejudicis ni càrregues morals.
Bromera publicarà totes les obres premiades la primavera del 2022 a excepció de l’àlbum il·lustrat, que es publicarà a la tardor.
