Wonder Ponder continua sorprenent els lectors més menuts amb la presentació d’una col·lecció amb continguts originals i innovadors i l’estètica que els caracteritza
VALÈNCIA. Ellen Duthie, Raquel Martínez i Daniela Martagón crearen el 2014 una editorial insòlita tant per les seues propostes com pel seu funcionament com a laboratori d’idees experimentals. Ara, després de la bona acollida de les caixes de filosofia visual per a infants per acostar-los a alguna de les preguntes que planteja aquesta ciència del pensament d'una manera divertida, ens sorprenen amb una iniciativa nova però en total consonància amb el fons del seu catàleg: Wonder Ponder Mini. Es tracta d'una col·lecció pensada especialment per als més menuts, editada en format reduït i cartoné, que s’inicia amb la presentació de dos títols que se centren en tot un seguit d'escenes quotidianes protagonitzades només per quatre personatges o elements. Tanmateix, qualsevol adult amb ganes de passar-ho bé i sense prejudicis, també hi està convidat.
És sense dubte la conjunció de la capacitat creativa del tàndem artístic format per Ellen Duthie i Daniela Martagón la responsable d’uns productes literaris i lúdics francament subversius. Nena, gat, aigua, ànec (Wonder Ponder Mini, 2019), on coincideixen de nou en l'autoria, és així un àlbum on es barregen de forma aleatòria i enginyosa uns protagonistes que acaben per desencadenar accions inesperades i, sobretot, carregades d'humor. Una obra que, com era d’esperar, fuig de qualsevol convencionalisme editorial i convida a l'observació a partir d'un repte d'agudesa visual i del joc amb les paraules, tot estimulant la reflexió i la perspicàcia del lector en transformar situacions rutinàries en moments extraordinaris.
Arriba l’hora del bany i una xiqueta, un gat, un ànec i molta aigua apareixen en escena. Us imagineu quantes coses diferents poden passar? Aquesta és la premissa amb què comença una història disbaratada on els únics quatre components del títol són enumerats un rere l’altre en la pàgina de text de l’esquerra, mentre que la il·lustració de la dreta els representa en llocs successivament intercanviats. Per consegüent, el llibre demana fixar-se atentament en la imatge per a entendre totes les situacions de bany que s’exposen; unes possibilitats, d’altra banda, ben absurdes i delirants. La clau es troba, per tant, en l’exploració dels canvis en la imatge, emmarcada en un quadrat i amb una equilibrada senzillesa compositiva.
Paral·lelament, el text, amb una certa inspiració en el joc de les cadires musicals, avança mitjançant tota una sèrie de recursos lingüístics que enriqueixen la lectura en veu alta i la interpretació, com ara l’embarbussament de les paraules i l'al·lusió, en ocasions, dels quatre elements amb l’onomatopeia que els correspon: «Hihihi, hahaha», «qüec-qüec», «meu» i «xof». Altrament, la paraula «CANVI!!» al final de cada escena, esdevé l’exclamació oportuna que impulsa a passar la pàgina sense pausa ni espera fins que el mot «APLAUDIMENTS!» marca l’acabament de la història amb els quatre elements que se situen de front i saluden descaradament el lector tot trencant els límits de la superfície de la imatge.
L’agosarament editorial a l’hora de publicar un àlbum que s’allunya de moltes de les tendències més comercials s’enfronta, però, a un inconvenient lingüístic del qual ens alerta en la seua crítica Teresa Colomer. Amb una traducció de Bel Olid, qui també ha col·laborat en la resta de projectes de Wonder Ponder, cal assenyalar que aquesta versió no és sonorament tan encertada ni presenta una rima tan exacta com «niña, gato, agua, pato». Cal reconéixer que aquest és veritablement un repte difícil d’aconseguir però, tot i això, s’han d’aplaudir sempre les publicacions infantils tan trencadores com aquesta que presenten una estètica acurada i un gust pels detalls exquisit, com ara el llom, que, he de confessar, em té fascinada.
Asegura sentirse afortunada, ya que siempre ha podido vivir de las palabras. Periodista, escritora y correctora literaria, Irene Genovés (Valencia, 1974) aprendió muy pronto a compaginar su carrera como reportera con la escritura para niños, con más de medio centenar de relatos publicados en los proyectos educativos de la editorial Santillana. Ahora acaba de salir a la luz su primer libro infantil en solitario, De Tutucán a Cantutú, un viaje al mundo de la imaginación «para todas las edades»