Ja he escrit alguna vegada sobre la necessitat i importància de cuidar als nostres majors, de protegir-los. Juntament amb els xiquets, són els més vulnerables de la nostra societat i per això, hem d’estar pendents d’ells. En la Diputació de València ho tenim clar. Fa 22 anys que la corporació provincial posà en marxa el servei de teleassistència, una prestació fonamental per a cuidar els majors. La teleassistència és un suport especialitzat durant les 24 hores, els 365 dies de l'any, davant qualsevol situació d'emergència, soledat, o estat de risc en què es puguen trobar les persones usuàries del servici. Una supervisió completa que va molt més enllà.

Entre els objectius de la teleassistència destaca estimular el nivell d'autonomia i independència de les persones majors de cara al desenvolupament d'una millor qualitat de vida; afavorir la seua  permanència en casa, evitant internaments innecessaris; facilitar el contacte dels usuaris amb el seu entorn soci-familiar; assegurar la intervenció immediata davant crisis personals, socials o sanitàries; i previndre l'aparició d'episodis que puguen deteriorar la qualitat de vida dels usuaris, entre altres.

La implantació de noves tecnologies per a millorar les prestacions dels servicis socials és clau. En la dècada dels 90 la teleassistència revolucionà la cura als majors. Hem de tindre en compte que quan començà a prestar-se este servei no existia la hiperconnectivitat que tenim ara. A poc a poc s’ha avançat en l’excel·lència del servici que des del primer moment es demostrà eficient. Així, la Diputació començà a implantar-lo l’any 2003, amb 220 usuaris, i actualment li’l facilita a 10.128 majors.

Per això, sent un servei imprescindible per a molts dels nostres majors no s’entén que la Diputació haja estat prestant-lo durant sis anys sense contracte, amb un cost de 130.000 euros al mes. Cada pagament ha requerit l'alçament d'objeccions per part de l'àrea d'Intervenció, l'òrgan encarregat de fiscalitzar la legalitat dels gastos públics.

Afortunadament, este govern dirigit per Vicent Mompó començà l’estiu de l’any passat els tràmits per a regularitzar la situació. Si es complixen tots els terminis, els servei s’adjudicarà abans que acabe l’any a una de les empreses que han concorregut amb una duració de cinc anys. Encara que la prestació s’ha donat igualment, calia regularitzar la situació amb l’objectiu de garantir un servici estable i de qualitat als usuaris. Es per tant una bona notícia que evidencia la gestió solvent d’este equip de govern, que està solucionant molta de la burocràcia que calia implementar per donar els millors serveis a la ciutadania valenciana; en este cas, als nostres majors.  

No hem d’oblidar que a la Comunitat Valenciana, segons l’Institut Nacional d'Estadística, viuen soles 300.000 persones majors de 60 anys. D’elles, un terç superen els 80 anys. El nostre deure, com a institució pública, és assistir-les per a previndre i actuar en cas que siga necessari. Per tant, en una societat cada vegada més envellida la teleassistència és una ferramenta imprescindible per a cuidar els nostres majors, que per altra banda es mereixen un envelliment actiu i saludable. 

Mai els tornarem tant con elles i ells ens han donat a nosaltres: exemple, superació i saviesa, molta saviesa. Tal volta el poeta nord-americà Walt Whitman en la seua arxiconeguda obra Fulles d’herba pensava en eixe interior ple d’experiències i superacions quan va escriure estos versos, que subscric i amb els quals vull concloure per a retre un xicotet homenatge a les nostres dones majors:

“Les dones se senten o es mouen d'un costat per a un altre, jóvens algunes, algunes velles; les jóvens són boniques, però les velles són més boniques que les jóvens".