VALÈNCIA. Les metàfores galàctiques aplicades al pop estan ja exhaustes. Han brillat ja massa astres i hem vist suficients supernoves, també estreles fugaces i constel·lacions: què fan John Lennon, Keith Richards i Eric Clapton compartint escenari? El que és un fenomen més estrany, a l’espai i a la música, és el de la kilonova: una explosió produïda pel xoc de dos estreles, dos trajectòries fusionant-se completament.
Una cosa pareguda va succeir fa poc més d’un any en algun punt entre Alcoi i Oliva. Després d’unes quantes converses i una pluja d’idees, Clara Andrés (Oliva, 1977) va dibuixar dos circumferències creuant-se, dos universos independents trobant el punt d’intersecció. Estela Tormo (Alcoi, 1982), especialista en buscar analogies científiques als seus descobriments artístics, va trobar un argument geomètric a eixa convergència. Es deia eix radical. Tenien por a la paraula ‘radical’ i això va esdevindre un motiu més per a apropiar-se-la. L’Eix Radical és una superbanda i és una kilonova. És també un disc i una gira. És l’univers que han dissenyat Júlia i Clara Andrés.
La realitat és que la instigadora va ser Amanda Díaz, mànager d’Andrés, i també del grup que formen Tormo i Lídia Vila (Alcoi, 1987). “Ens coneixem des de fa temps, ens hem seguit musicalment. Amanda va dir que era una bona idea fer alguna cosa juntes perquè, tot i que fem coses prou diferents, hi ha una connexió entre nosaltres”, recorda Andrés.
El punt de partida va ser el Punt Vernal, altra imatge científica feta cançó, que representa l’equinocci de març, el moment que el Sol abandona l’hemisferi sud, desperesant per a nosaltres, els del nord, la primavera. Estes metàfores, tan presents en l’obra de Júlia, ja hem establert que són cosa de Tormo: “Les ciències són un món increïble, però jo he estudiat humanitats pures”, es s’enfonsa l’autora, “soc molt fan dels conceptes i m’interesse molt pel que signifiquen. Els utilitzem com a metàfores, perquè la música de Júlia té més d’intuïció”.
Júlia va comptar amb Clara Andrés per a enregistrar Punt Vernal a l’últim volum del disc recopilatori de Hits With Tits. La cançó va evidenciar que en les veus de les dos cantants hi havia més d’un punt de connexió.
Júlia havien publicat mesos enrere el seu últim àlbum, Pròxima B (Malatesta Records, 2017) on s’enlairaven dels ambients més delicats que havien mostrat al seu anterior treball. Per la seua part, Clara Andrés feia quatre anys que no publicava un disc. “Soc molt lenta, en general”, confessa la compositora, per a qui l’Eix Radical ha suposat reprendre l’espenta creativa. “Hi ha èpoques vitals que no estic creant i no force. Soc també prou exigent, si no tinc res a dir, no tire avant amb un disc”, argumenta.
El ritme de Júlia, en canvi, la va engolir i este ha sigut un any intens. Van començar a treballar amb una lletania de cançons prestades de les dos trajectòries musicals i disposades a ser desconstruïdes. “M’he enfrontat a bases musicals que em deixaven descol·locada”, reconeix la cantautora d’Oliva. “El més sorprenent és que al principi sempre deia ‘açò no ho veig’ i després m’encantava, trobava el punt que elles havien detectat”, explica.
