No! Amb resistència

"No podem concebre el poder sense límits d'un sobirà 
sense la vulnerabilitat infinita d'una vida nua." 

Giorgio Agamben

Aquest autor sosté que el funcionament del poder polític a Occident és el resultat de dues esferes heterogènies que es consoliden l'una en l'altra sense que al final puguem discernir la seua pròpia gènesi. D'una banda, hi ha el valor de la raó jurídica/política que fonamenta i legitima l'exercici del poder. I, d'altra banda, hi ha la raó de gestió, administració i governança, de la "raó" jurídica i política. Ara i en aquest cas i context deuríem de preguntar-nos: Què podem fer?, com ho fem?, i si cal que ho fem?, a vorer si així podem entendre millor aquesta maquinària de buidor.

Aquest autor parla d'una màquina política buida, però que encara legitima certes pràctiques suposadament democràtiques. Continua dient que allò que li continua atorgant la sobirania és precisament la seua pròpia ficció, i aquesta no prové de la mateixa idea de justícia sinó de la seua economia (govern/administració) que la sosté. I tant que no són eixos, consells, comités, etc., no són persones lliures prenent decisions conjuntes, sinó "vicaris" executant ordres i justificant-les per dret democràtic/diví.

Aquests dies el món de la Cultura ha assistit a la suspensió i cessament de la direcció del Centre del Carme de Cultura Contemporània. El que en aparença s'ha fet legalment per restablir l'ordre i assumir l'administració per llei, decret, o colp? Aquests nous governants es pensen amb la potestat divina (perquè la llei els empara), i amb aquest poder pretenen paralitzar, aïllar i finalment controlar.

Revisant com el feixisme ja va aconseguir el poder en altres èpoques de la nostra Història, cal dir que aquest acte ens ha semblat l'inici d'una presa (molt conscient) del relat i així restablir una vella/nova ficció. Això significa que volen controlar la Narrativa del cultural i impedir sense la nostra acceptació que tota aquesta màgia, celebració, encontres, esdeveniments, estudis, festa i compromís no se seguisca formulat com a excepció sinó que es continue amb el relat nou/vell a imposar. I estic segur que creuen que controlant el que es pensa, el que es diu, la gent ho assumirà. Com si canviant un nom, un programa, uns ajustos pressupostaris tot quedarà resolt, oblidat. A veure que pasa!

Més enllà de personalismes (però sense deixar al marge el valor d'aquest) necessitem veure aquest succés no sols com un entre parèntesis que ha de posar en suspens un model, un programa, no. Ens hem d'adonar del que pretén és desactivar la mateixa política (com problematització) dins de la cultura. La fórmula és senzilla (i ens n'oblidem): començar a reescriure de forma homogènia i sense majors divergències el que l'¨autoritat¨ vullga per beneplàcit d'aquells que els han votat o ajudat a accedir a aquests càrrecs o fins i tot treballen per a ells (que és el mateix).

L'arribada a la Conselleria de Cultura de Vox, va ser auspiciada pel PP, i rebuda amb extrema delicadesa i complexa acceptació pel sector cultural en els seus primers moments. Es podien escoltar coses com: Estem en una democràcia i cal acceptar el que les urnes han deixat escrit; d'altres: la democràcia és prou sòlida perquè siguin (de nou) assimilades les seues botxeries i acabaran integrats de nou al sistema. I encara més: Les institucions no són seues i cal continuar endavant. Segurament no trobaran gent i situaran al capdavant de les direccions generals a tècnics que puguen seguir amb programes establerts o obrint espais més autònoms. Noooooooooooo!

Aquests sempre han sabut que el centre de la màquina del poder està buida i el que atorga poder i legitimitat és crear una nova ficció i, per tant, aquell sobirà que la sotmeta no estarà aplicant una llei justa sinó exercint el control/ el poder del sobirà: "Hem detectat que hi ha greus incompliments en matèria laboral i administrativa. Tenim els informes de la Sindicatura de Comptes, d'auditoria... Detectades aquestes greus irregularitats, hem pensat que s'havia transgredit la bona fe contractual, és a dir, la pèrdua de confiança i així hem procedit". Això és el clar exemple que demostra com el fonament de la sobirania consisteix en la glorificació del buit, no hi ha limitació per a l'exercici arbitrari del poder. Cal esperar que això continue. Cal portar ací declaracions de la Secretaria Autonòmica de Cultura que a més a més de fer ostentació de tindre una llista amb tots els noms d'agents pancatalanistes a perseguir-ho directament i amb termes bèlics assenyalar-nos que ella havia vingut a donar Batalla Cultural.

Bé, doncs, el passat dimarts dia 21 vam assistir de nou com feia temps ho farem davant de la directora del Consorci de Museus i de l'IVAM, Sra. Consuelo Císcar i les seues polítiques maniquees i intrumentalistes a una nova paròdia i intromissió per a la teatralització després d'una votació ¨democràtica¨, que cessava a Jose Luís Perez Pont com a director Gerent del Consorci. En eixa representació la pràctica totalitat del Consell, compost pels principals responsables polítics de la Comunitat, els alcaldes de València, Castelló i Alacant; els presidents de les tres diputacions, el mateix conseller Vicente Barrera i la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Paula Añó, qui va estar present com a vocal en lloc de la directora general de Cultura i Patrimoni, Pilar Tébar. Tan sols el Consell Valencià de Cultura (CVC) va votar en contra. Aquesta teatralització en cap moment estem segurs a sigut valorada amb els agents del sector ni amb l'entorn artístic acadèmic. Ha sigut una demostració de poder. Però davant d'aquest fet injust agents, col·lectius, associacions, persones que han pogut transitar aquest projecte s'han autoconvocat per a denunciar i dir NO, però també començar a mantenir que aquest espai/xarxa/dispositiu siga alguna cosa de més llarg recorregut, consolidat i en el qual no es depenga sols de la voluntat d'un canvi polític. AVVAC juntament amb altres associacions estem treballant per un Estatut de l'Artista que ens puga acollir com a professionals. També lluitem perquè així tots els Museus o Centres d'Art siguen de convocatòria pública i que en la seua configuració interna atenguen a un diàleg amb els diferents agents del sector de les Arts Visuals i el seu territori per a conformar, comités científics, consells assessors, etc., que realment representen la diversitat que puga problematitzar i fiscalitzar allò que sovint es queda sempre en la penombra. Aquest fet torna a trencar aquesta imatge banal del món de l'Art com "algú" que està damunt d'una columna, elevat sobre una realitat i sotmés al seu propi ego. Crec que s'ha demostrat el compromís d'associacions professionals (AVVAC, AVCA, ANIAV, LaVAC i MAV) i agents de diversos organismes que cal prendre partit davant d'aquest atac a la llibertat i les institucions públiques (llàstima no veure o sentir l'acompanyament de directors d'altres centres o Museus del Territori -esperem que no siguen ells o elles els següents-).

Des d'AVVAC volem encoratjar-vos a continuar dient NO a aquests sobirans i mostrar la nostra impugnació a acceptar ser sols vida nua; que Agamben descriu com: una existència que ha perdut les seues dimensions socials i ha estat reduïda a simples aspectes biològics. S'ha de continuar explorant i redissenyant nous espais, encara siga des del voluntarisme altra vegada. Perquè les pràctiques artístiques i el pensament crític no pot esperar sols la seua implicació en "vida política" si hi ha ajudes. Són moments que ens caldrà pensar amb les caixes de resistència per a companyes i companys als quals se'ls censurara, se'ls suspendrà o no se'ls deixarà treballar. I ací hem d'estar totes implicades reclamant ètica i resistència, front aquesta manipulació.

Rafael Tormo Cuenca es Coordinador general d’AVVAC (Associació d’Artistes de València, Alacant i Castelló)