Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 25 de octubre y se habla de TOQUE DE QUEDA coronavirus estado de alarma ghatto
GRUPO PLAZA

tribuna libre / OPINIÓN

No és el sucre, sinó la pobresa

13/12/2018 - 

Un o una llauradora. L’aristocràcia de l’Edat Mitjana. Probablement imaginem la classe llauradora com persones generalment primes, mentre que a la gent de l’aristocràcia els imaginem ben grossos. Actualment continuen existint sobretot als països menys desenvolupats problemes seriosos de malnutrició. Tanmateix, la problemàtica ha fet un gir de 180 graus al nostre entorn. Avui en dia, ser pobre al nostre país implica tindre més probabilitats de sofrir obesitat i sobrepès respecte de les famílies amb rendes mitges-altes. Segons dades de la OECD, al 2015 la mitjana de població amb sobrepès es situava en el 57% i la població obesa representava el 19%. Aquestes dades creixen any rere any i incrementen, dramàticament, entre les persones amb menys recursos. 

El quid de la qüestió està en el fet que una alimentació basada en menjar de baixa qualitat és més econòmic i més fàcil que dur a terme una dieta equilibrada basada en el consum de fruites i verdures. En altres paraules, les famílies amb baixos recursos econòmics, mengen pitjor. Aquesta perversió en les estructures dels preus al mercat de l’alimentació del spaïsos més desenvolupats provoca una major propensió a l’obesitat en les classes baixes de la societat. És a dir, els pobres tenen més paperetes al'hora de patir obesitat i sobrepès. Una paradoxa, veritat?

D'aquesta manera, la regulació pública esdevé una ferramenta estratègica que ens permetria desincentivar el consum de menjar no saludable i modificar l’esquema de preus, fomentant patrons alimentaris més saludables.

Una de les majors causes de l'obesitat hui en dia és l'excessiu consum de begudes ensucrades. En aquesta línia, el Ministeri de Sanitat ha començat estudiant la introducció d’un impost a aquestes begudes ensucrades. Però aquesta figura impositiva no és nova, si tenim en compte que ja fa més d’un any que està en funcionament a Catalunya. Tampoc no ens queda tan lluny si tenim present que el passat 2017 es va aprovar una Proposició No de Llei a les Corts Valencianes on instaven al Consell a establir mesures fiscals per gravar aquest tipus de begudes. A més, amb la cullerada clavada per part del Govern d'Espanya en aquest fet tributari és inevitable plantejar-se si hauria de ser un impost propi que desenvolupara cada comunitat autònoma o si, per contra, tindria més sentit implantar-lo a nivell estatal.

La regulació dels ingressos autonòmics té com a element central la Llei de finançament de les comunitats autònomes on els tributs autonòmics queden limitats en relació amb el sistema tributari estatal i local. Així s'evita solapar impostos. És a dir, s’impedeix que les autonomies puguen crear tributs propis sobre fets imposables ja gravats per l’Estat o Administracions Locals. 

L’impost a les begudes ensucrades podria entrar dintre del reduït grup de tributs ja que és un fet imposable no gravat per l’estat. Així, el País Valencià podria tindre plena capacitat normativa, de gestió i recaptació. Caldria que defensàrem la creació a la nostra terra d’aquest impost que gravaria el consum de begudes ensucrades.

Evidentment, el govern d’Espanya també s’ha d’implicar coordinant-se amb les comunitats autònomes, ja que té més marge de maniobra que les autonomies a l’hora d’aplicar polítiques tributàries. Però en un marc valencià d’autogovern on les competències de sanitat i educació recauen en la nostra Generalitat, la recaptació tributària derivada de l’impost autonòmic sobre les begudes ensucrades podria anar destinada íntegrament a moltes accions competents del nostre autogovern. Campanyes de conscienciació, propostes educatives i alimentaries als menjadors dels centres escolars, ampliació del servei mèdic públic per establir un seguiment nutricional per part de la sistema sanitari i dur endavant polítiques que en definitiva, aposten pel consum de productes saludables. 

Així, tenim la necessitat i la responsabilitat d’establir mecanismes per combatre la pobresa i evitar que aquesta siga un element que condemna al sobreprès i a l’obesitat. L’alimentació saludable és un dret que totes les persones han de tenir, i desde les institucions s’ha de treballar de manera transversal per garantir-ho. En definitiva, s’haurien de dur endavant polítiques des dels nostres governs com la implantació de l’impost a les begudes ensucrades que són claus per aconseguir una societat més justa i on els nivells de pobresa en qualsevol dels casos no determinaren el nivell de salut de les persones. Deslliguem pobresa i sobrepès. 

Pau Fayos és membre de la coordinadora nacional de Joves PV - Compromís.  

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email