VALÈNCIA. Amb peces de Lucía C. Pino, Cabello/Carceller, Ariadna Guiteras i M. Reme Silvestre, l’exposició Cos i ficció ens parla del potencial ficcional dels cossos, des del distanciament a la totalitat an- drocèntrica. És en les possibilitats de la ficció i la seua materialització —ja siga a través d’un procés d’escriptura o de qualsevol altre llen- guatge de producció— que podem fer possible realitats que abans no existien. Esta possibilitat s’estén al seu torn, mitjançant la disputa del binari i l’eternament estàtic, en la capacitat de transformació i performativitat tant dels cossos com de tot allò que ens envolta. La ficció es convertix, així, en l’estratègia que qüestiona la distància entre allò real i allò (im)possible. 

Activitats

Està aproximadament sobre el melic, el 5 de juny a les 12h amb M Reme Silvestre

Esta activitat plantejada per l’artista juntament amb l’osteòpata Daniela Cerón, posarà l’èmfasi en la nostra pròpia materialitat, a través de relacionar tècniques osteopàtiques i l’escolta encarnada, amb la intenció d’habitar un altre estat de consciència sumit en el cos i l’ara.

Clausura de l'exposició, el 12 de juny a les 13h amb Ariadna Guiteras y http://ooo.tetes.ooo

 Segons l’artista, http://ooo.tetes.ooo és un text Frankenstein, fet de trossos de carn i vísceres d’altres textos que, alhora, existix per si mateix. El text es desenvolupa com una plataforma web on aquest també és hipervincle, imatge i narració fragmentada. Per esta lectura en veu alta, s’inspira en la hiperficció dels noranta, “regalimant sang i llet per les costures”. Per a Guiteras “alletar és ser inevitablement femella. Andrea Long Chu diu que tothom és femella i que tothom odia ser-ho. Alletar és que dels teus pits surti llet i que aquesta llet alimenti una boca que xucla a demanda, és una relació de simbiosi, d’intercanvi de fluids i emocions, és un embolic”.