Crear des d’Alboraia: els artistes que fan del municipi un pol creatiu

VALÈNCIA. Rebeca López comparteix estudi amb el seu avi a Port Saplaya, Alboraia. Fa quaranta anys que el pintor va instal·lar ací el seu espai de creació, on encara hui continua pintant després de tota una vida dedicada a l’art. Juan González Alacreu va treballar primer com a il·lustrador i vinyetista per a editorials nacionals i internacionals com Plaza & Janés o Deux Coqs d’Or, i anys després es va revelar com a pintor, exposant les seues obres a ciutats com València, Castelló, Madrid o Barcelona. Ara, tots dos es reuneixen a l’estudi per desenvolupar les seues creacions, si bé cadascú es troba en una etapa vital diferent. “El meu iaio ho viu com un hobby, però és la seua vida i ve diàriament. Normalment, coincidim al matí, ens fem un cafenet i cadascú continua amb el seu treball. Duc tota la vida veient-lo pintar, encara que cadascú té el seu estil”, explica la jove, que defineix la seua pintura com “més abstracta” i, a més, sol traslladar-la a nous suports, com la ceràmica, el tèxtil o la papereria.

L’experiència de Juan González i les ganes d’experimentar de Rebeca López es troben, d’aquesta manera, al seu estudi d’Alboraia cada dia. Però no són els únics que creen des del municipi. Darrere de les portes de cases, baixos i tallers treballen artistes de disciplines i generacions molt diferents, encara que bona part d’eixa activitat passe habitualment desapercebuda. És per això que una xicoteta mostra d’aquesta riquesa es vol donar a conèixer amb les primeres Jornades de Portes Obertes d’Andanes d’Art. Sis estudis es podran visitar este dissabte 26 i diumenge 27 perquè el públic puga descobrir qui treballa allí i com són els seus processos. Un recorregut que es complementarà amb tallers, xarrades i microaccions repartides entre Alboraia, l’Horta, Port Saplaya i Patacona. 

“No estan tots els que són, perquè hi ha creadors que han preferit no obrir el seu estudi per privacitat, però n’hi ha moltíssims més. Esperem que, si aconseguim tornar a fer aquestes jornades, s’animen a participar”, manifesta Clara Albacete López, responsable del projecte. 

Els espais que s’obriran en aquest primer encontre són els de l’artista sonor Edu Comelles, a l’avinguda del Diví Mestre; l’artista plàstica Felicia Puerta, a la Partida Calvet; el creador multidisciplinari Vicente Ramón Panach, al carrer del Miracle; Rebeca López i Juan González Alacreu, a l’avinguda Horta; Estudi Catorze, al carrer del Pare Lluís Navarro, dedicat a la fotografia i el vídeo publicitari; i la pintora Aurora Valero, al carrer de Sant Pancraç, qui va rebre en 2024 la Medalla d'Honor del Consell Valencià de Cultura. 

Un mapa amb més de 100 noms

Conta Albacete que va descobrir aquesta realitat quan es va mudar a Alboraia. Entre alqueries, cases i baixos va trobar una activitat creativa molt més extensa del que es veia des de fora i va pensar que calia localitzar-la. Així va nàixer el 2024 Andanes d’Art, una iniciativa impulsada per l’associació Tectònica Cultural amb el suport de l’Ajuntament, amb la qual començaren a elaborar un catàleg del sector cultural local i a posar en contacte aquells creadors que treballaven de manera més o menys silenciosa des del municipi. 

“Fins ara tenim 120 persones al mapa i encara ens en queden”, afirma Albacete, qui explica aquesta elevada xifra per diversos factors. “Tenim la conjuntura d’estar molt a prop de València, ben comunicats i amb la Facultat de Belles Arts també molt a prop. A més, hi ha coworkings, alqueries, naus industrials i diferents locals d’assaig. Són espais que afavoreixen aquesta situació”. 

No obstant això, el projecte no vol quedar-se únicament en un directori. La intenció és que els artistes es coneguen, generar xarxes de col·laboració i donar visibilitat a tot això que ja està passant: “Volem enfortir el que s’està fent i aconseguir que Alboraia es consolide com un nucli creatiu”.

Crear una xarxa dins i fora de l’estudi

Una de les últimes incorporacions a aquest mapa és espai — temps, el nou estudi d’Edu Comelles. Tot i que l’artista viu a Alboraia des de fa huit anys, aquesta és la primera volta que separa el seu lloc de treball de casa. “És un privilegi absolut tindre un espai així. He treballat a casa durant quinze anys i els últims sis, a més, amb xiquets. Cada volta que preparava una instal·lació sonora havia de muntar-la i desmuntar-la en el mateix dia”, explica. Ara, el creador pot deixar-se un projecte a mitges, desplegar tots els materials per l’espai i reprendre-ho l’endemà. “Puc estrènyer l’accelerador i provar moltes més coses que abans no podia”. 

La ubicació tampoc és aliena a la seua manera de crear. Comelles fa anys que escolta i treballa a partir del paisatge, la natura i els entorns rurals o perifèrics, convertint els sons que l’envolten en matèria artística. En efecte, per a l’ocasió, ha preparat una xicoteta exposició que recull diferents facetes de la seua feina. A més, com avisa, aquesta jornada serà una oportunitat única per escoltar -i tocar físicament- la seua discografia completa, molts discos de la qual estan descatalogats. 

Amb tot, seguint eixa idea de teixir xarxa, l’artista ha obert una convocatòria perquè altres creadors puguen instal·lar-se durant dues setmanes a espai — temps i desenvolupar el seu imaginari amb els recursos disponibles. Això sí, els projectes seleccionats hauran de mantenir algun vincle amb Alboraia, l’horta o el territori que els envolta. A canvi, els participants podran utilitzar els altaveus, micròfons i altres materials tècnics de l’estudi, a més de compartir el procés amb Comelles. “Pense en el que hauria significat per a mi que algú m’haguera deixat tot açò fa vint anys, quan no tenia accés a aquest material i havia de buscar-lo de segona mà”, assenyala.

Al seu estudi de Port Saplaya, Rebeca López i Juan González Alacreu també esperaran noves persones a qui ensenyar la seua pràctica artística. “No hi ha cap secret que no es puga contar. Explicarem d’on naix la pintura del meu iaio, molt més il·lustrativa, i la meua, més impressionista, així com les diferents aplicacions que he anat descobrint”, explica l’artista. Per la seua banda, Estudi Catorze crearà un arxiu viu de la memòria d’Alboraia a partir dels retrats i records dels veïns i veïnes que vulguen participar; mentre que Felicia Puerta i Nati Soriano proposaran un recorregut des de l’horta fins a l’estudi de l’artista, on els materials arreplegats durant el camí es convertiran en collages.

Altres propostes eixiran directament al carrer sota el paraigua d’Andanera, un projecte municipal -també impulsat per Tectònica Cultural- que funciona com un laboratori per provar noves formes de relacionar la cultura amb el territori i la ciutadania. Després d’entrevistar artistes i agents locals i reunir-los per pensar conjuntament què necessitava el municipi, cinc idees s’han convertit en les microaccions que es posaran a prova aquest cap de setmana. N’hi haurà una ruta per descobrir històries i espais d’Alboraia que solen passar desapercebuts, una assemblea performativa sobre la convivència entre persones, animals i plantes; i un exercici col·lectiu per imaginar com serà la cultura del municipi l’any 2056. 

Una vegada les jornades acaben, l’organització estudiarà quines propostes han funcionat i quines poden tindre recorregut més enllà d’aquesta primera edició. Però també hi haurà una incògnita més senzilla de resoldre i és saber com ha respost el veïnat a la invitació. 

És el que més intriga Edu Comelles, que ha instal·lat el seu estudi “en un barri obrer de tota la vida” on mai no hi havia hagut res paregut. “Que vinga gent del sector serà fantàstic, però el que més ganes i por em fa és veure la reacció de l’entorn”, reconeix. Durant dos dies, el veïnat i qualsevol persona que s’acoste podran descobrir què ocorre dins d’uns espais que normalment estan tancats. I potser d’això es tracta, de posar cara als artistes que fa anys que creen, a pocs quilòmetres de la ciutat, des d’Alboraia.