VALÈNCIA. La Biblioteca reconeix el treball realitzat per les dones, encara que els seus noms apareixen en comptades ocasions ja que queden ocults sota les firmes comercials de 'viuda' o 'filla' dels seus marits o pares.

Des de l’aparició de la impremta, les dones van treballar en tasques tipogràfiques, encara que sempre dins de l’àmbit domèstic. Aprenien l’ofici que compatibilitzaven amb la família i només es feien càrrec del negoci quan l’heretaven en quedar-se viudes.

Algunes continuaven al capdavant del taller familiar amb l’ajuda de nous matrimonis i altres assumien en solitari la direcció de la impremta fins a la majoria d’edat dels seus fills o nomenant en algunes ocasions un administrador o regent.

Quant a les filles, futures hereues, solien casar-se amb impressors per a garantir la continuïtat professional en la família i perquè el seu cònjuge es convertira en el successor de la impremta.

Bona part de les obres més rellevants de la història del llibre valencià van veure la llum gràcies a elles. Jerònima Galés, Margarita Veo, Josefa Avinent, Antonia Gómez, Isabel Juan Vilagrasa... i les altres dones invisibles de la impremta valenciana, van contribuir amb el seu treball a la difusió de les idees i la cultura de la seua època.